La inflació arriba al mínim en set mesos, però els preus dels bàsics no cedeixen

L'IPC interanual es va situar al gener en el 2,4%, el seu nivell més baix en set mesos, marcant una reculada de cinc dècimes respecte a desembre. Darrere d'aquest descens estan dues forces clares: la baixada dels carburants i lubrificants per a vehicles personals, que alleugen la butxaca dels conductors, i la moderació en l'electricitat, que puja menys que en el mateix mes de l'any anterior. Aquests elements, altament volàtils, funcionen com un fre natural de la inflació quan els seus preus es relaxen.

En l'altre costat de la balança, la inflació subjacent, que exclou energia i aliments no elaborats, es manté en el 2,6%, reflectint la pressió persistent dels preus estructurals: serveis, béns industrials i alimentació elaborada continuen amb increments que no cedeixen amb la mateixa rapidesa. És aquesta resistència interna la que impedeix que la inflació general caigui encara més ràpid i marca el veritable ritme del cost de la vida per a les famílies.

En termes mensuals, els preus van caure un 0,4%, la major reculada des de setembre de 2024, mentre que l'IPC harmonitzat mostra una dinàmica similar: un descens interanual fins al 2,5% i una reculada mensual del 0,7%.

El Ministeri d'Economia interpreta aquestes dades com un signe de moderació. Els preus dels components més sensibles baixen, la qual cosa permet que les famílies recuperin poder adquisitiu. Però l'estabilitat definitiva dependrà de l'evolució dels preus subjacents, que són els que realment condicionen l'economia a mitjà termini.

En definitiva, l'escenari actual combina frens clars a la inflació, lligats a l'energia i els carburants, amb embranzides que no desapareixen, com la subjacent, recordant que el control dels preus estructurals continua sent clau per a mantenir l'estabilitat econòmica.