La venda de Wallapop a Corea del Sud: entre l'expansió tecnològica i el risc de dependència

La multinacional sud-coreana Naver ha completat oficialment aquest divendres la compra de la plataforma Wallapop, una operació valorada en 600 milions d'euros.

El gegant tecnològic de Corea del Sud

Naver, el gegant tecnològic de Corea del Sud, aportarà la seva experiència per transformar l'aplicació. Segons ha informat l'empresa, l'objectiu és potenciar Wallapop mitjançant l'ús de tecnologia d'avantguarda en àrees clau:

Intel·ligència artificial (IA): millora dels processos i de l'experiència de l'usuari.

Cerques i publicitat: algoritmes més precisos per connectar compradors i venedors.

Pagaments: reforç de les infraestructures per realitzar transaccions segures.

Continuïtat de l'equip i la marca

Malgrat el canvi de propietat, es mantindrà l'estructura que ha fet créixer la plataforma:

Seu: l'oficina central seguirà ubicada a Barcelona.

Lideratge: Rob Cassedy continuarà en el seu càrrec com a conseller delegat (CEO).

Identitat: Wallapop conservarà la seva marca i la totalitat de la seva plantilla actual.

Història de Wallapop

Va néixer el 2013 amb una idea revolucionària per al mercat espanyol: aprofitar la geolocalització dels telèfons mòbils perquè els usuaris poguessin comprar i vendre objectes de segona mà a persones que estiguessin a prop. El que va començar com una petita startup a Barcelona, aviat es va convertir en un fenomen social que va transformar el concepte de re-commerce o comerç circular. Al llarg d'una dècada, l'empresa ha aconseguit expandir-se a Itàlia i Portugal, arribant a més de 19 milions d'usuaris i consolidant-se com un "unicorn" tecnològic abans de cridar l'atenció de la multinacional de Corea del Sud, Naver, que finalment ha completat la seva compra.

Una visió compartida

Soo-yeon Choi, CEO de Naver, ha explicat que la seva voluntat és accelerar l'impacte de Wallapop al sud d'Europa mantenint la seva identitat pròpia. Per la seva banda, Rob Cassedy ha afegit que totes dues empreses estan alineades sobre el futur del comerç sostenible i la reutilització de productes.

El risc de la dependència externa

La compra d'una aplicació amb milions d'usuaris per part d'una multinacional estrangera planteja desafiaments importants en termes de sobirania tecnològica. En residir els centres de decisió i el desenvolupament de la infraestructura crítica (com els algoritmes d'intel·ligència artificial o l'emmagatzematge de dades) fora de les fronteres nacionals, sorgeix el risc d'una dependència estratègica. Això significa que qualsevol canvi en les polítiques de l'empresa matriu a Corea del Sud, o possibles tensions regulatòries internacionals, podria afectar directament la disponibilitat del servei o la forma en què es gestionen les dades dels ciutadans, limitant la capacitat de control local sobre una eina que ja forma part de la vida quotidiana i l'economia del país.