Les claus de Fundació Naturgy per aconseguir un desplegament eficaç i sostenible de les energies renovables

La Fundació Naturgy ha presentat l’estudi “Energies renovables: desenvolupament i integració social i territorial”, elaborat per l’Institut Cerdà, que analitza els reptes i oportunitats del desplegament d’infraestructures renovables a Espanya des d’una perspectiva social, territorial i de política pública. El document analitza el context climàtic i energètic actual, el procés d’implantació de projectes renovables i la seva relació amb el territori, identificant beneficis, barreres i bones pràctiques. A més, posa el focus en la importància d’integrar els projectes al territori i a les comunitats locals com a condició imprescindible per avançar cap a una transició energètica eficaç, justa i sostenible.

La transició energètica s’ha consolidat com una prioritat ineludible per avançar cap a un model energètic més sostenible, segur i competitiu. En aquest context, el desplegament d’energies renovables —amb especial protagonisme de la solar fotovoltaica, l’eòlica i els gassos renovables com el biometà— és clau per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, reforçar la seguretat del subministrament i complir amb els compromisos climàtics assumits per Espanya i la Unió Europea.

L’informe destaca que Espanya compta amb un dels majors potencials en energies renovables d’Europa, gràcies a les seves condicions naturals i a la seva capacitat industrial i tecnològica. En aquest sentit, els objectius del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima marquen una fulla de ruta ambiciosa fins al 2030 i 2050. No obstant això, assolir aquestes metes exigeix un desplegament massiu d’infraestructures energètiques, acompanyat de xarxes, sistemes d’emmagatzematge i solucions que garanteixin l’estabilitat del sistema.

Aquest desplegament, subratlla el document, té un impacte directe sobre el territori i les comunitats locals, especialment en l’àmbit rural, on es concentren la majoria de les instal·lacions. Tot i que les energies renovables generen beneficis econòmics, socials i ambientals —com la creació d’ocupació, l’impuls al desenvolupament local i la millora de l’autonomia energètica—, també plantegen reptes lligats a l’ús del sòl, la protecció del paisatge, la biodiversitat i la convivència amb activitats tradicionals.

Per això, l’acceptació social i la integració territorial es converteixen en factors determinants per a l’èxit dels projectes. L’informe posa l’accent en la responsabilitat compartida de mantenir un procés continu basat en el diàleg precoç, la transparència, l’escolta activa i la generació de beneficis tangibles per a l’entorn. La manca d’una gestió adequada del component social pot derivar en conflictes, retards administratius i judicialització de projectes estratègics per a la transició energètica.

Finalment, l’estudi proposa un conjunt de bones pràctiques i recomanacions dirigides a tots els actors, com empreses, administracions públiques, teixit social i agents tècnics i econòmics. Totes elles coincideixen en un missatge clau: només des de la coresponsabilitat, la planificació rigorosa i la col·laboració entre tots els actors serà possible convertir el desplegament de les energies renovables en una oportunitat real de desenvolupament territorial, cohesió social i lluita efectiva contra el canvi climàtic.

Durant la presentació de l’estudi, Marta Bellera, directora de l’Àrea de Gestió de Riscos de l’Institut Cerdà, ha explicat que el desplegament accelerat de renovables “està transformant profundament el territori i les dinàmiques socioeconòmiques locals”. Segons Bellera, “la clau no és només on s’implanten els projectes, sinó com es planifiquen, com es comuniquen i com es distribueixen els seus beneficis”. L’informe subratlla que Espanya compta amb un extraordinari potencial renovable, però adverteix que la complexitat administrativa, la judicialització de projectes i la manca d’acceptació social poden alentir el ritme necessari per complir els objectius climàtics.

Compromís amb el territori

El col·loqui posterior ha reunit representants de l’administració pública, l’àmbit empresarial, l’anàlisi territorial i el govern local. Francés Boya, secretari general pel Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, ha assenyalat que “la implantació d’energies renovables no respon a una solució màgica ni uniforme, perquè parlem de territoris únics, amb realitats, estructures i sensibilitats molt diferents. Avui ningú pot discutir que necessitem energia renovable, però el seu desenvolupament ha de partir del coneixement profund de cada territori i del que esperen les persones que hi viuen”.

Per la seva banda, Jorge Barredo, director general de Generació Renovable de Naturgy, ha afirmat que el grup porta més de 25 anys convivint amb l’entorn rural a través de parcs que segueixen operatius. “La nostra estratègia passa per optimitzar l’ús del sòl, reacondicionar els espais i garantir que, un cop finalitzada la vida útil de les plantes, l’entorn pugui recuperar-se i tornar al seu estat original. En aquest sentit, les renovables s’han d’entendre com una reserva del territori a llarg termini i no com una usurpació. Aquestes instal·lacions permeten vertebrar el medi rural, generar ocupació i desenvolupar activitats compatibles com la ramaderia o l’agricultura. La clau està en coexistir, col·laborar amb el territori i complir de forma rigorosa amb declaracions d’impacte ambiental cada vegada més exigents”.

Des de la perspectiva territorial, Lluís Inglada, director de l’Àrea de Gestió i Innovació del Territori de l’Institut Cerdà, considera “necessari que el territori sigui un actor actiu en els projectes energètics, però procurant que la resposta no sigui només emocional, sinó basada en l’estratègia i la lògica. La complexitat d’aquests processos recau moltes vegades sobre els decisors públics, que són els qui poden equilibrar els interessos individuals dels ciutadans i evitar la paralització dels projectes. És per això que les empreses han evolucionat els darrers anys incorporant elements socials i millorant la manera com expliquen els projectes”.

L’àmbit municipal ha estat representat per José Díaz Ibáñez, alcalde de Tabernas (Almeria), qui ha posat en valor el paper dels ajuntaments en el desplegament renovable. Díaz Ibáñez ha assenyalat que “els projectes renovables suposen una oportunitat real d’atreure inversió, generar ocupació i dinamitzar l’economia local. Tot i així, continua sent fonamental millorar la informació i la comunicació, a més de reforçar el compromís de les companyies amb l’ocupació local i la restauració dels terrenys un cop finalitzi l’activitat, perquè la integració de les plantes sigui encara més acceptada per la població”.

L’obertura de la jornada ha anat a càrrec de Rafael Villaseca, president de la Fundació Naturgy, qui ha destacat que “la transició energètica és un repte col·lectiu de primer ordre que no es pot abordar només des d’una òptica tècnica o regulatòria”. Villaseca ha subratllat que “integrar les renovables al territori, escoltar les comunitats locals i generar valor compartit és essencial per garantir la viabilitat dels projectes i reforçar la confiança social en la transició”.

Fundació Naturgy

La Fundació Naturgy té, entre les seves línies d’actuació, transferir coneixements especialitzats sobre noves tecnologies energètiques i les claus de la transició cap a un sistema energètic més sostenible, així com divulgar valors de preservació del medi ambient i consum responsable d’energia. Creada l’any 1992 per la companyia energètica, també desenvolupa programes d’acció social, incidint especialment en actuacions destinades a pal·liar la vulnerabilitat energètica, així com un programa educatiu referent en matèria d’energia i formació professionalitzadora per millorar l’ocupabilitat en el sector i contribuir a la promoció de l’ocupació verda.

Aquest estudi s’emmarca en el compromís de la Fundació Naturgy amb la recerca i divulgació de solucions sostenibles davant els reptes energètics i mediambientals. L’entitat impulsa projectes que promouen la resiliència i la transició cap a models més sostenibles, col·laborant amb experts i universitats per aportar coneixement rigorós i útil a la societat.