Vent a preu d'or: quant perd Catalunya pel temporal?
El cost no és una xifra única, sinó la suma de quatre forats econòmics que afecten directament la butxaca catalana.
El "tiquet" de les assegurances
Les asseguradores estan en alerta màxima. Amb ratxes d'entre 90 i 114 km/h registrades, la factura recau en les companyies privades.
Llar i comerç
La majoria de pòlisses cobreixen danys per vent a partir dels 75-80 km/h. L'allau de sinistres per tendals arrancats, vidres trencats i teulades danyades (com en les incidències dels Bombers) serà massiu.
Vehicles
Els cotxes danyats per arbres només cobraran si tenen pòlisses a "tot risc" o cobertures específiques de fenòmens naturals. En no arribar als 120 km/h de forma generalitzada, el Consorci de Compensació no sol intervenir, deixant la càrrega a les asseguradores i a l'estalvi privat.
Logística saturada: el cost de l'espera a l'AP-7
Cada hora que un camió passa aturat o desviat pel vent té un cost operatiu directe.
Despesa d'inactivitat: Milers de camions bloquejats signifiquen pèrdues en dietes, salaris i combustible.
Subministrament industrial: La indústria catalana, que treballa sota el model just-in-time, pateix retards en l'arribada de components, la qual cosa pot suposar aturades tècniques en línies de muntatge durant les properes 24 hores.
El comerç buit
Aquest dijous és una de les festivitats gastronòmiques més importants (Dijous Gras), però el temporal ha enfonsat el consum.
Caiguda de vendes: La recomanació de no sortir i el tancament de parcs i actes de Carnaval ha buidat les zones comercials. El sector de la restauració perd milers de reserves de dinars i celebracions populars que no es recuperaran.
Sanitat: el cost de la reprogramació
La suspensió de l'activitat quirúrgica programada pel Departament de Salut suposa una pèrdua d'eficiència de les infraestructures públiques. Mantenir hospitals oberts només per a urgències eleva el cost unitari per pacient i genera una despesa extra futura per eliminar les llistes d'espera que s'han engreixat avui.
La millor inversió: la responsabilitat ciutadana
Tanmateix, hi ha una xifra que no apareix en els balanços financers però que és la més rellevant: la dels incidents personals evitats. Malgrat la magnitud històrica de les ratxes, que han superat els 114 km/h, la ciutadania ha respost amb responsabilitat als avisos de perill 6/6.
Gràcies al fet que la gent ha escoltat les alertes i ha limitat els seus desplaçaments, s'ha aconseguit reduir dràsticament el risc de tragèdies personals. L'aspecte econòmic, encara que dolorós, sempre es pot recuperar; la seguretat col·lectiva ha estat avui la millor inversió de Catalunya davant la fúria de la natura.
Escriu el teu comentari