La Generalitat vol vincular ells incentius dels CAP a la durada de baixes per salut mental

Enmig del debat polític i professional, el departament insisteix que l'objectiu no és retallar drets, sinó evitar demores diagnòstiques i baixes sense fonament mèdic.

L'anunci situa en el centre de la discussió l'equilibri entre l'eficiència del sistema sanitari i l'autonomia clínica dels professionals, en un context de pressió assistencial creixent en la xarxa pública de Catalunya.

La Conselleria de Salut de la Generalitat introdueix per a 2026 un conjunt d'objectius dins de la contraprestació per resultats del CatSalut que condiciona fins a un 5% dels recursos econòmics dels quals disposa cada centre d'atenció primària, sense afectar el pressupost basi destinat a garantir l'activitat ordinària dels CAP. Entre aquests objectius figura l'adequació en la prescripció de dies de baixa laboral en pacients amb patologies de salut mental i osteomusculars.

Un model d'incentius vinculat a resultats

El sistema plantejat forma part del catàleg d'objectius que el Servei Català de la Salut fixa periòdicament per a avaluar resultats i distribuir una part variable dels recursos. Segons detalla la informació difosa per SER Catalunya, el mecanisme no retalla el finançament estructural dels centres, sinó que condiciona un percentatge vinculat al compliment d'indicadors.

Des de la Conselleria de Salut es defensa que els criteris es fixen sempre “sota criteri mèdic” i que els indicadors de referència responen a paràmetres clínics, no econòmics. El departament subratlla que el propòsit real és evitar baixes sense diagnòstic i reduir les demores en les visites i en les proves complementàries.

L'argument de les demores diagnòstiques

Salut sosté que una part de les incapacitats temporals es prolonga per retards en l'accés a proves diagnòstiques. Segons el departament, moltes persones romanen mesos de baixa “perquè les proves triguen massa”, i si les exploracions s'agiliten, el diagnòstic arriba abans, el tractament s'inicia amb rapidesa més alta i la incapacitat temporal té una durada ajustada a les necessitats reals del pacient.

La Conselleria remarca a més que les durades òptimes de les baixes no les determina el mateix departament, sinó la Seguretat Social, que les estableix “segons criteris mèdics i taules oficials”. Amb aquest argument, el Govern insisteix que la mesura no envaeix l'autonomia professional, sinó que s'alinea amb els estàndards clínics ja vigents.

Reaccions en el Parlament

La iniciativa provoca una reacció immediata en l'oposició. Els grups parlamentaris d'ERC, els Comuns i la CUP registren dimecres passat una petició de compareixença de la consellera de Salut, Olga Pané, perquè expliqui en seu parlamentària la introducció d'aquests objectius i les seves implicacions per als professionals i els pacients.

Les formacions consideren necessari aclarir l'abast real del sistema d'incentius i el seu impacte potencial en la pràctica clínica, especialment en àmbits sensibles com la salut mental i les patologies osteomusculars, que concentren un volum significatiu d'incapacitats temporals.

La resposta de les associacions professionals

El debat transcendeix l'àmbit polític i aconsegueix les organitzacions del sector. El Fòrum Català d'Atenció Primària i l'organització La Capçalera alerten en un comunicat que la mesura “atempta contra la confiança social de les persones en els seus professionals referents d'atenció primària”. Totes dues entitats sostenen que la vinculació d'incentius econòmics a la durada de les baixes pot erosionar la relació metge-pacient.

En el seu posicionament, també adverteixen que el sistema suposa una vulneració dels drets dels treballadors en la mesura en què la seva incapacitat temporal ha de ser valorada exclusivament sota criteris de necessitat clínica.

Un debat obert sobre autonomia i sostenibilitat

La discussió que ara s'obre a Catalunya enfronta dos principis que conviuen en tensió en els sistemes públics de salut: l'autonomia professional basada en el criteri clínic i la necessitat d'introduir mecanismes d'avaluació i eficiència en la gestió dels recursos.

Mentre la Conselleria de Salut defensa que el model reforça la qualitat assistencial en reduir demores i ajustar les baixes a paràmetres mèdics reconeguts, els grups polítics i les associacions professionals reclamen garanties perquè cap incentiu econòmic interfereixi en la decisió clínica individual.

La controvèrsia s'instal·la així en el cor del sistema sanitari català, on l'atenció primària constitueix la porta d'entrada i el primer referent per a milers de treballadors que depenen d'una baixa laboral per a protegir la seva salut.