És ètic premiar l'alta mèdica? El debat que fractura la sanitat en plena vaga de metges

Avui torna a haver-hi vaga de metges a Catalunya i deixa sota mínims l'assistència en els centres d'atenció primària i hospitals. Aquesta mobilització buida les consultes i respon, entre altres motius, al cansament d'un col·lectiu que se sent pressionat per haver d'anteposar l'estalvi pressupostari a la recuperació biològica de les persones. Els plans de l'administració per a vincular el salari dels facultatius al control de la incapacitat temporal han deslligat una ona d'indignació mentre els pacients més greus observen amb por el futur de la seva atenció.

Els serveis mínims segons el marc legal del DOGC

El Departament d'Empresa i Treball ha publicat la resolució de serveis mínims en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Segons el text legal, l'administració estableix que els serveis d'urgències, les unitats de vigilància intensiva (#UCI), les unitats coronàries, d'hemodiàlisi i de neonatologia han de funcionar al 100% de la seva capacitat, igual que en un dia laborable.

No obstant això, per a l'activitat no urgent, el decret marca que els centres funcionaran amb el règim propi d'un dia festiu. En la pràctica, això suposa que en els Centres d'Atenció Primària (CAP) només es garanteix l'assistència urgent amb un 25% de la plantilla durant la primera jornada. Aquesta diferència de criteris és la que ha provocat que milers de ciutadans amb cites programades per a especialistes o proves diagnòstiques hagin vist la seva atenció posposada de manera indefinida, centrant els esforços mèdics exclusivament en el que el decret denomina "activitat quirúrgica inajornable".

L'imperatiu ètic: Càncer i urgències en el centre del conflicte

Una de les majors preocupacions expressades per la comunitat mèdica i les plataformes ciutadanes és la gestió dels processos oncològics durant aquests dies de vaga. Segons els protocols de seguretat clínica de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), les operacions de càncer i les sessions de quimioteràpia no s'han de posposar ni cancel·lar sota cap circumstància. El retard en una intervenció oncològica ha suposat, en casos documentats pels serveis d'atenció al pacient, un empitjorament del pronòstic que resulta èticament inassumible per al sistema.

A pesar que els serveis mínims estipulats per l'autoritat laboral protegeixen aquestes intervencions, la logística d'un hospital d'alta complexitat s'ha vist alterada, provocant que algunes cirurgies oncològiques s'hagin reprogramat. Els informes dels comitès de bioètica del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) han recordat que el dret a la vaga, encara que és fonamental, ha de trobar un límit infranquejable en la vida dels malalts més vulnerables. L'administració ha insistit que les urgències vitals han estat cobertes en tot moment, però l'estrès al qual s'han sotmès els equips mínims ha posat en dubte la qualitat de la supervisió constant que requereixen aquestes patologies.

La mercantilització del criteri mèdic i la resposta sindical

L'actual vaga en els ambulatoris i hospitals catalans neix d'una decisió comptable reflectida en els pressupostos de l'Institut Català de la Salut. Segons els documents de gestió interna i els acords de la Taula Sectorial de Sanitat, s'ha establert un sistema de retribució variable que permet als professionals percebre fins a mil euros addicionals cada any si compleixen amb uns objectius de reducció de la durada mitjana de les baixes laborals. Aquesta política d'incentius, detallada en el pla estratègic de la Conselleria de Salut, ha estat el detonant final que ha portat els metges a abandonar els seus llocs de treball avui.

Els representants de l'organització sindical Metges de Catalunya han estat taxatives en afirmar durant les protestes d'aquest matí que "la salut del malalt no ha d'estar subjecta a cap bonificació econòmica per al professional". Per als portaveus sindicals, la introducció d'aquests "premis" en metàl·lic per accelerar altes metgesses perverteix l'essència de la medicina. Segons sostenen en els seus manifestos oficials, aquesta vaga és l'únic camí per a protegir l'autonomia clínica enfront d'una gestió que intenta tractar els processos de curació com a simples xifres d'absentisme laboral.

L'impacte de l'absentisme segons la patronal i l'administració

Un punt fonamental en aquest conflicte és el debat alimentat per les dades de l'Associació de Mútues d'Accidents de Treball (AMAT) i les memòries anuals del Departament de Salut. Segons les xifres de la patronal, la despesa en prestacions per incapacitat temporal ha experimentat un creixement notable en l'últim exercici, la qual cosa ha portat l'administració a buscar mecanismes de control més estrictes. Les estadístiques coincideixen que una gran part de les baixes són de curta durada, un cost que l'administració catalana pretén mitigar mitjançant aquest polèmic sistema d'incentius que els metges rebutgen.

La distinció entre un procés patològic de recuperació i una falta justificada per a una consulta preventiva és clau en aquesta crisi. Segons les fonts de la Inspecció de Serveis Sanitaris de la Generalitat, l'enfocament institucional ha buscat dotar al sistema d'eines que permetin una gestió més eficient, però els sindicats han respost amb aquest atur general denunciant que s'està criminalitzant indirectament al pacient. Mentre la vaga continuï, el diàleg entre la Generalitat i els facultatius ha romàs estancat, amb l'amenaça de noves jornades d'atur si no es retira el pla de bonificacions.

L'erosió de la confiança assistencial a Catalunya

La transformació de la consulta en un espai de negociació econòmica amenaça de destruir la confiança que uneix al facultatiu amb el pacient, segons han alertat els Col·legis Oficials de Metges de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Els experts en gestió sanitària han assenyalat que la sanitat no és una cadena de muntatge on es puguin estandarditzar els temps de resposta. Cada organisme és diferent i tractar d'imposar terminis d'alta genèrics ha estat vist com una aposta d'alt risc que ha acabat per fracturar la relació entre el Govern i els seus professionals.

El futur del model sanitari a Catalunya ha depès de trobar un equilibri entre la necessària eficiència dels recursos i el respecte sagrat a la salut individual. Mentre el silenci en les consultes i les pancartes a les portes dels hospitals continuïn marcant l'actualitat, l'excel·lència aconseguida pels centres hospitalaris catalans ha romàs sota l'ombra d'un conflicte que ha posat preu a la rapidesa de l'alta metgessa. La societat civil ha exigit que, mentre duri la vaga, es garanteixi que cap pacient de càncer perdi la seva oportunitat de tractament per una falta d'acord en els despatxos oficials.