Catalunya aposta per un suport directe als ajuntaments per a captar recursos europeus

La iniciativa consolida un marc estable de cooperació institucional i amplia l’acompanyament més enllà de la informació, amb suport integral en totes les fases dels projectes comunitaris.

En un moment en què l’accés al finançament comunitari esdevé un terreny d’alta exigència tècnica i de competència creixent entre administracions, la Generalitat desplega una estructura específica destinada a transformar la relació dels municipis amb Brussel·les i a evitar que les limitacions administratives condicionin el seu futur.

Des del Vendrell, a Tarragona, el conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, presenta una oficina tècnica concebuda com a instrument estratègic per reforçar el múscul europeu del territori i garantir que les oportunitats disponibles no es perdin per manca d’acompanyament especialitzat.

Una resposta a la bretxa administrativa

El plantejament parteix d’una realitat reconeguda pel mateix Govern: no tots els ajuntaments competeixen en igualtat de condicions. Aquells amb menys de 25.000 habitants —i, especialment, els que no arriben als 20.000— afronten més dificultats per estructurar equips tècnics capaços d’interpretar convocatòries complexes i preparar propostes amb estàndards europeus.

Duch subratlla que aquests consistoris són els que “normalment tenen més dificultats per poder comptar amb suport administratiu”, una limitació que es pot traduir en menys projectes presentats i, en conseqüència, en menys recursos obtinguts.

La nova oficina neix precisament per tancar aquesta escletxa. El conseller explica que hi ha línies de finançament que no canalitzen ni el Govern ni l’Executiu central i que obliguen els ens locals a adreçar-se directament a la Unió Europea. En aquests casos, l’exigència és màxima. Es tracta, segons remarca, de processos que requereixen “molta competitivitat” i un treball tècnic exhaustiu en la preparació dels projectes.

De l’assessorament a l’acompanyament integral

La iniciativa no es limita a oferir informació. El titular d’Acció Exterior defensa que el suport institucional ha de fer un salt qualitatiu. “Pensàvem que calia augmentar el suport del Govern. Un suport que no es pot quedar en el nivell de la informació, sinó que ha de passar al nivell de l’assessorament, al nivell d’acompanyament durant tot el procés”, afirma.

Aquest acompanyament integral abasta la interpretació detallada de les convocatòries europees, la definició de les línies mestres dels projectes, la redacció avançada de les propostes, el seguiment de l’execució i l’avaluació posterior de l’impacte. L’ambició és cobrir tot el cicle de vida de cada iniciativa, des de la idea inicial fins a la justificació final davant les institucions comunitàries.

La Generalitat entén que, en un escenari on la competència entre Estats, comunitats autònomes i municipis s’intensifica, cada error tècnic o cada oportunitat no explorada pot marcar la diferència entre accedir o no als recursos estratègics.

Cinc professionals i una estructura itinerant

L’oficina tècnica estarà integrada per cinc professionals del departament, que es dedicaran específicament a col·laborar amb els municipis. No es concep com un òrgan centralitzat al qual hagin d’acudir els ajuntaments, sinó com un equip itinerant que es desplaçarà al territori quan els consistoris hi contactin.

El conseller deixa clar que l’estructura no respon a una “voluntat de centralització”. El disseny busca proximitat, contacte directe i adaptació a les necessitats concretes de cada localitat.

La contractació del personal comença “aquestes setmanes”, amb l’objectiu de posar en marxa el servei sense necessitat d’ampliar el pressupost de la conselleria, ja que la mesura s’integra en les partides ordinàries previstes. La subdirecció general competent en política municipal incorpora així “una eina més” per afrontar una tasca que, segons Duch, adquireix una rellevància creixent en els pròxims anys.

No hi ha un límit predeterminat de municipis beneficiaris. L’abast dependrà tant dels programes que activi la Comissió Europea com de les demandes que plantegi cada territori.

Un pla pilot inèdit de tres anys

El projecte s’articula com un pla pilot “inèdit” amb una durada de tres anys. Durant aquest període s’avaluarà la capacitat d’acompanyament del Govern i l’impacte real del servei en la captació de fons.

La Generalitat assumeix que l’experiència permetrà mesurar resultats, detectar mancances i ajustar el model en funció de les necessitats reals del territori. L’horitzó temporal no és merament administratiu: busca consolidar una cultura de participació activa dels ens locals en el projecte europeu.

Una xarxa institucional per enfortir el territori

La iniciativa no opera de manera aïllada. L’Executiu autonòmic impulsa la cooperació entre municipis i estableix un marc estable de col·laboració entre la Generalitat i les delegacions territorials del Govern, juntament amb les diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, les associacions municipalistes i altres actors territorials.

L’estratègia pretén articular una xarxa que reforci la capacitat col·lectiva de Catalunya per competir en les convocatòries europees. L’acompanyament tècnic es complementa amb accions orientades a potenciar la implicació local en el projecte comunitari, en línia amb el Pla Brusel·les.

Entre aquestes accions hi ha l’organització de debats i actes sobre la construcció europea, iniciatives dirigides a fomentar la participació dels joves i actuacions conjuntes amb el Parlament Europeu i amb la representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Una aposta per no deixar oportunitats sobre la taula

La visita del conseller a l’‘info truck’ que difon el Pla de Govern al Territori al Vendrell serveix d’escenari per presentar una mesura que combina estratègia política i suport tècnic. El missatge final sintetitza la filosofia de la iniciativa: “El que volem és que els municipis de Catalunya no perdin possibilitats que haurien de tenir al seu abast”.

Amb aquesta oficina tècnica, la Generalitat situa la captació directa de fons europeus com un eix prioritari de la seva acció exterior i territorial. L’objectiu és clar: convertir la capacitat administrativa en una palanca de desenvolupament i assegurar que la dimensió d’un municipi no determini el seu accés a les oportunitats que ofereix la Unió Europea.