Revolta Pagesa sosté que el “vot nul massiu” en les eleccions agràries qüestiona el sistema
Més de dos mil pagesos a Catalunya opten per invalidar la seva papereta en els comicis del sector i l'organització reclama obrir un debat per a reformar el model de representativitat després d'uns resultats que concentren el reconeixement en dues entitats.
En l'escenari posterior a la jornada electoral del camp català, la controvèrsia no gira únicament entorn dels percentatges obtinguts per cada candidatura, sinó també sobre l'arquitectura que determina qui pot ser considerat interlocutor vàlid davant les institucions.
La discussió es desplaça així des de les urnes cap al mateix disseny del sistema, en un moment en el qual part de la pagesia expressa el seu descontentament mitjançant una fórmula de protesta organitzada.
Una anomenada al vot nul com a protesta
La plataforma Revolta Pagesa defensa que més de 2.000 agricultors a Catalunya s'han expressat en les eleccions agràries celebrades aquest divendres a través d'un “vot nul massiu”, una acció que, al seu judici, fa qüestionar el sistema de representativitat del sector agrari català.
L'organització no concorre als comicis i, en les setmanes prèvies a la cita electoral, ha demanat explícitament l'anul·lació de la papereta. Després de conèixer els resultats, sosté que aquesta forma de participació evidencia la necessitat de revisar el model vigent.
En un comunicat difós aquest dissabte, el col·lectiu afirma que les organitzacions agràries i les institucions han d'iniciar un procés de debat participatiu i plural per a reformar el sistema i garantir un model més democràtic, transparent i plural que representi a tota la pagesia catalana.
El llindar del 15% i l'exclusió de votants
Segons Revolta Pagesa, el sistema actual exclou a més d'un terç dels votants del mecanisme de representativitat. La plataforma detalla que “Només 2 organitzacions han aconseguit més del 15% dels vots necessaris per a ser considerades representatives, obtenint entre les dues només una tercera part del suport dels electors”.
Aquest requisit del 15% marca la línia divisòria entre les entitats que poden ser reconegudes com a representatives i aquelles que queden fora de l'esquema institucional, un punt que l'organització considera problemàtic pel nivell de suport real que reflecteixen els resultats.
El repartiment de suports en les urnes
En les eleccions agràries celebrades aquest divendres, Va unir de Pagesos s'alça com l'organització més votada, amb el 47,02% dels sufragis. Li segueix Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), amb el 30,04%.
A continuació figuren Associació Agrària de Joves Agricultors de Catalunya (Asaja), amb el 10,59%; Assemblea Pagesa de Catalunya, amb el 5,25%; i Unióde Petits Agricultors, amb el 1,89%.
Amb aquests percentatges, únicament les dues primeres organitzacions superen el llindar exigit per a ser considerades representatives dins del sistema actual.
Una exigència de canvi estructural
La plataforma promotora de la protesta insisteix que la seva iniciativa no persegueix únicament una denúncia simbòlica, sinó una transformació profunda del model. “Necessitem un canvi de sistema i volem un nou espai plural que doni veu a tot el sector, que no exclogui a ningú i que sigui preceptiu i vinculant per a totes les polítiques que afectin el sector agrari”, sosté Revolta Pagesa.
La reivindicació situa el focus en la necessitat de repensar el marc d'interlocució del camp a Catalunya i obre un debat sobre la legitimitat i l'abast de l'actual sistema de representativitat.
Escriu el teu comentari