La igualtat, en "terra de ningú": "Confiar en el poder de les dones" per aconseguir canvis reals

El debat sobre igualtat i governança multilateral ha centrat una de les ponències clau del Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW) 2026, un espai de reflexió en el qual expertes i experts internacionals han analitzat els desafiaments actuals en la defensa dels drets de les dones. La sessió ha abordat la necessitat de reforçar les estratègies conjuntes entre institucions, empreses i societat civil per a evitar una reculada en els avanços reeixits durant les últimes dècades.

En un context polític i social marcat per l'avanç de l'extrema dreta i la proliferació de discursos d'odi, les participants han coincidit a assenyalar que els compromisos internacionals en matèria d'igualtat es troben en una situació d'incertesa. Segons han advertit, molts dels acords i marcs legals que històricament han servit per a impulsar la igualtat de gènere es troben avui en una espècie de “terra de ningú”, la qual cosa obliga a reforçar la cooperació entre actors públics i privats per a garantir el seu compliment.

El paper de les empreses: més enllà de la presència femenina

Un dels eixos del debat ha estat el paper del sector empresarial en la promoció de la igualtat. En aquest àmbit, la presidenta de FEDEPE (Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries), Ana Bujaldón, ha plantejat una reflexió sobre el veritable abast dels avanços aconseguits en els últims anys.

Bujaldón ha defensat que la igualtat en el món empresarial no pot limitar únicament a augmentar la presència de dones, sinó que ha de traduir en canvis estructurals reals dins de les organitzacions. Encara que ha reconegut que a Espanya s'han produït millores, també ha advertit d'una certa sensació d'estancament en alguns indicadors.

Segons ha explicat, algunes dades positives s'han presentat recentment van acompanyats de “petits paranys estadístics”, sobretot, en termes econòmics, la qual cosa pot generar una percepció major del qual existeix en el progrés de la igualtat. Entre els reptes pendents ha assenyalat l'escassa presència de dones en els consells d'administració, una incidència més elevada de la desocupació femenina i la continuïtat d'ocupacions més precaritzades quan aquests compten amb alta presència de dones.

Una situació a la qual Bujaldón ha defensat que les empreses no han de quedar només en el procés de la signatura, sinó que han d'assumir un paper actiu, real i protagonista en el canvi social. “No n'hi ha prou amb compromisos; cal assegurar que els canvis es produeixen”, ha afirmat, insistint en la necessitat de creure en el poder transformador de les dones dins del teixit empresarial.

La corresponsabilitat masculina i la lluita contra els discursos d'odi

Un altre dels punts estructurals del debat ha estat la implicació dels homes en la lluita per la igualtat. El president de AHIGE (Associació d'Homes per la Igualtat de Gènere), Aharon Fernández, ha explicat que la societat viu actualment sensacions contraposades.

D'una banda, ha destacat que cada vegada existeixen més homes alineats amb el feminisme i compromesos amb la igualtat, la qual cosa genera motius per a l'esperança. No obstant això, també ha alertat del procés de radicalització política i social que s'està produint en diferents països, Espanya entre ells, amb el creixement de discursos d'odi que qüestionen drets humans fonamentals.

Fernández ha subratllat que la corresponsabilitat masculina ha de traduir en fets concrets, especialment a restar pes al gènere femení en àmbits com les cures de persones dependents, la conciliació laboral i familiar o el repartiment de les tasques domèstiques. A més, ha defensat que els homes han d'implicar-se també en l'activisme social, fent costat al moviment feminista i participant activament en la defensa dels drets de les dones. “És necessari que els homes surtin al carrer i se sumin a aquesta lluita col·lectiva”, ha assenyalat.

Alertes sobre una regressió democràtica

La secretària de la junta de Global Women Leaders (GWL), Cristina Gallach, s'ha mostrat amb un dels discursos més durs, iniciant la seva intervenció amb un missatge directe sobre el que considera una “preocupant regressió” en els drets de les dones a escala global.

Gallach ha advertit que la reculada en matèria d'igualtat està vinculat a un fenomen més ampli: l'afebliment dels sistemes democràtics. Segons ha explicat, quan les democràcies es deterioren, les dones solen ser un dels col·lectius més afectats.

En l'àmbit europeu, ha assenyalat que el discurs polític entorn de la igualtat s'ha tornat cada vegada més “tebi”, la qual cosa contrasta amb les lluites històriques que van permetre convertir les reivindicacions feministes en lleis i polítiques públiques.

En aquest sentit, ha destacat que la legislació ha estat tradicionalment l'eina més eficaç per a protegir els drets de les dones, recordant avanços com les lleis contra la violència de gènere o les polítiques de corresponsabilitat i conciliació. No obstant això, també alerta que en alguns països s'estan paralitzant o fins i tot revertint normatives clau, especialment en qüestions com el dret a l'avortament.

Davant aquest escenari, Gallach ha insistit en la importància que la societat civil mantingui la pressió sobre les institucions, recordant que les seves decisions polítiques tenen un impacte directe en la nostra vida quotidiana. També ha subratllat la necessitat de treballar amb les noves generacions per a consolidar un futur d'igualtat plena sense que siguin temes que "cansin" els joves.

Dels acords internacionals a les accions locals

La secretària de la junta directiva i directora legal Marga Guitart ha centrat la seva intervenció en com traslladar la governança multilateral, també coneguts amb els acords internacionals en matèria d'igualtat a l'àmbit local. Segons ha explicat, un dels grans reptes consisteix a “baixar el global al petit”, és a dir, convertir els compromisos internacionals en polítiques i accions concretes en ciutats, municipis i organitzacions.

Guitart ha destacat que moltes de les iniciatives més transformadores sorgeixen precisament des d'entorns locals o sectorials, des d'on poden arribar a influir en polítiques de major abast.

Entre els exemples esmentats es troben projectes impulsats en zones rurals o iniciatives dins del sector audiovisual i cinematogràfic, on la presència femenina continua sent minoritària. Aquestes aliances, ha explicat, permeten blindar drets i generar canvis reals en àmbits on la desigualtat encara és evident.

A més, ha subratllat la importància de reforçar la col·laboració amb el sector privat, ajudant les empreses a integrar la igualtat en tota la seva cadena de valor. Per a això, ha defensat que les companyies han d'adoptar una actitud proactiva i participar activament en associacions i iniciatives que promoguin la igualtat.

La ponència ha conclòs amb una idea compartida per totes les persones participants: la igualtat de gènere no pot donar per garantida. Els avanços aconseguits durant dècades de lluita social poden retrocedir si no existeix una acció coordinada i constant.