El 43% dels catalans creu que els topalls al lloguer redueixen l'oferta d'habitatge

El 43% dels catalans considera que els topalls a les rendes estan reduint l'oferta d'habitatges en lloguer, segons una enquesta elaborada per Fotocasa Research a partir de dades recollides al febrer de 2026. La mesura, aplicada especialment en les zones declarades tensionadas, cerca contenir l'encariment del mercat immobiliari, però una part significativa de la població percep efectes col·laterals sobre la disponibilitat d'habitatge.

L'estudi assenyala que només el 20% dels enquestats creu que la regulació no afecta a l'oferta, mentre que un 37% manté una posició neutral. Catalunya se situa a més entre els territoris on la percepció d'impacte sobre el mercat és més intensa. En altres comunitats, com la Comunitat Valenciana o Andalusia, el percentatge de ciutadans que creu que els límits a les rendes redueixen l'oferta se situa en el 37% i el 38%, respectivament.

La regulació impulsa el lloguer temporal, segons els enquestats

Un dels efectes que assenyalen els participants en l'enquesta és el possible desplaçament de part de l'oferta cap a modalitats contractuals diferents al lloguer residencial tradicional. Un altre 43% dels catalans considera que els topalls de preus han afavorit l'augment dels lloguers temporals, una fórmula que s'utilitza amb major freqüència en contextos d'incertesa reguladora.

El 20% dels enquestats rebutja aquesta idea, mentre que un 37% es manté neutral. En comparació amb altres comunitats autònomes, Catalunya torna a situar entre els territoris on aquesta percepció és més elevada. En la Comunitat de Madrid, per exemple, el percentatge de ciutadans que creu que les limitacions de preus estan fomentant el lloguer temporal se situa en el 34%.

Des del sector immobiliari s'interpreta aquesta tendència com una reacció del mercat davant les noves condicions reguladores. Segons la directora d'Estudis i portaveu de Fotocasa, María Matos, la introducció de límits als preus pot influir en el comportament de propietaris i inversors, especialment en un mercat que ja presentava un dèficit estructural d'habitatge en lloguer.

Ampli coneixement de la regulació de zones tensionadas

L'enquesta també revela que Catalunya és la comunitat autònoma on existeix un major coneixement de la regulació que permet declarar zones tensionadas i limitar el preu dels lloguers. El 64% dels ciutadans afirma conèixer aquesta normativa, un percentatge superior al registrat en altres regions com Madrid (60%), Andalusia (52%) o la Comunitat Valenciana (53%).

Aquest coneixement elevat s'explica en part pel fet que Catalunya ha estat un dels territoris on l'aplicació d'aquesta eina prevista en la Llei d'Habitatge s'ha estès amb major intensitat.

A més de la percepció sobre l'oferta, els ciutadans també valoren altres efectes de la regulació. El 45% dels enquestats considera que els topalls al lloguer permeten limitar de manera efectiva els preus en determinades ciutats, mentre que un 43% creu que contribueixen a augmentar la transparència en els contractes d'arrendament.

D'altra banda, un 35% opina que la regulació pot afavorir la construcció d'habitatge social, i un 34% considera que facilita l'accés a beneficis fiscals associats al lloguer.

Un mercat marcat per l'escassetat d'habitatge

El debat sobre els límits al preu del lloguer es produeix en un context de forta pressió sobre el mercat residencial. En moltes ciutats catalanes, especialment en l'àrea metropolitana de Barcelona, la demanda d'habitatge en lloguer supera àmpliament l'oferta disponible, la qual cosa ha impulsat en els últims anys increments sostinguts de preus.

La normativa de zones tensionadas cerca intervenir en aquests mercats per a millorar l'accés a l'habitatge i estabilitzar els preus. No obstant això, l'estudi reflecteix que la percepció social sobre el seu impacte continua sent diversa i que parteix de la ciutadania considera necessari combinar aquestes mesures amb polítiques orientades a incrementar el parc d'habitatge en lloguer.

L'evolució del mercat en els pròxims anys dependrà en gran manera de la capacitat de les administracions públiques i del sector immobiliari per a equilibrar oferta i demanda en un context de regulació creixent.