Emergència energètica mundial: el petroli supera els 100 dòlars després del bloqueig de rutes marítimes

L'escalada del conflicte a Orient Mitjà està generant una de les crisis energètiques més grans de les últimes dècades. L'enfrontament amb l'Iran ha alterat greument el transport de petroli en una de les rutes comercials més importants del planeta, provocant el que experts internacionals ja qualifiquen de la major interrupció del subministrament en la història dels mercats petroliers.

Segons l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), el bloqueig efectiu de l'estret d'Ormuz, una via marítima clau per on circula gran part del petroli mundial, està impedint el trànsit de milions de barrils diaris, la qual cosa ha disparat la preocupació sobre una possible escassetat global de cru.

Un impacte major que crisis energètiques històriques

Els analistes energètics adverteixen que l'impacte actual podria superar el d'altres grans episodis que van sacsejar el mercat petrolier en el passat. Des de l'AIE assenyalen que el xoc en el subministrament podria ser més greu que el provocat per la crisi del petroli després de la Guerra de Yom Kippur en 1973 o que l'originat després de la Invasió russa d'Ucraïna en 2022.

La situació no sembla tenir una solució ràpida, ja que el nou líder suprem iranià, Mojtaba Khamenei, agaravara l'escenari després de demanar públicament que l'estret romangués tancat, la qual cosa allunya, ara com ara, la possibilitat d'un final diplomàtic.

El petroli supera els 100 dòlars per barril

La reacció dels mercats no es va fer esperar. El preu internacional del cru Brent, referència global del petroli, va superar els 100 dòlars per barril, una xifra que reflecteix la tensió que travessa el mercat energètic.

Encara que el preu va retrocedir momentàniament fins als 97 dòlars, va tornar a superar la barrera psicològica dels 100 dòlars després de noves declaracions del lideratge iranià i l'augment dels atacs contra infraestructures energètiques a la regió.

Aquesta volatilitat també ha impactat directament en els mercats financers. A Wall Street, els principals índexs borsaris van registrar caigudes pròximes l'1,5%, mentre que a Europa el FTSE 100 i el Stoxx Europe 600 també van tancar en negatiu. A Àsia, el Nikkei 225 del Japó i el S&P/ASX 200 d'Austràlia van registrar descensos similars.

L'alliberament més elevat de reserves estratègiques de petroli

Per intentar frenar l'augment de preus i evitar una crisi energètica més profunda, els països membres de l'Agència Internacional de l'Energia van acordar el major alliberament de reserves estratègiques de cru mai realitzat.

En total, els 32 països membres de l'organització van aprovar alliberar 400 milions de barrils de petroli d'emergència. A aquesta decisió es va sumar els Estats Units, que va anunciar l'alliberament addicional de 172 milions de barrils procedents de la seva reserva estratègica nacional. La mesura forma part de l'intent de l'administració del president Donald Trump de contenir l'impacte de l'augment de preus sobre l'economia global.

Des de la creació de la AIE en 1974, només s'havien produït quatre alliberaments coordinats de reserves estratègiques, la qual cosa demostra la magnitud de l'actual crisi energètica.

Atacs a infraestructures energètiques i tensió militar

L'escalada militar a la regió està agreujant encara més la situació. Després de l'anunci dels Estats Units de continuar l'ofensiva al costat d'Israel, el govern iranià ha intensificat atacs de represàlia contra infraestructures econòmiques i energètiques a Orient Mitjà.

Alguns d'aquests atacs han aconseguit vaixells mercants al voltant de l'estret d'Ormuz, una zona crítica per al transport de petroli. En un primer moment, els Estats Units havia plantejat la possibilitat d'oferir escorta militar a petroliers que travessessin l'estret. No obstant això, el secretari d'Energia estatunidenca, Chris Wright, va assegurar que aquesta mesura encara no està llesta, encara que podria implementar a la fi de mes.

Una reducció històrica en la producció de petroli

Les conseqüències del conflicte ja s'estan reflectint en la producció energètica de la regió. Segons estimacions de l'Agència Internacional de l'Energia, la guerra podria provocar una reducció d'almenys 10 milions de barrils diaris en la producció de petroli i gas a Orient Mitjà.

A més, els danys en infraestructures energètiques i el bloqueig de rutes marítimes estan obligant alguns productors a reduir o detenir temporalment la seva producció, ja que les exportacions s'han alentit i les instal·lacions d'emmagatzematge comencen a saturar.

El conflicte a Orient Mitjà no sols amenaça amb alterar el mercat energètic, sinó que també podria tenir repercussions directes sobre l'economia mundial. Un petroli per sobre dels 100 dòlars per barril sol traduir en augments en el preu del combustible, l'energia i el transport, la qual cosa acaba repercutint en el cost de béns i serveis.