Un projecte europeu prova dessalinitzadores portàtils en vaixells pesquers de Catalunya

La proposta forma part d'un ampli pla que preveu més de 75 actuacions fins a 2030 en sectors especialment exposats al canvi climàtic, com el pesquer, l'agroramader, el forestal i el turístic.

El projecte europeu Life eCOadapt50 impulsa noves solucions per a reforçar la capacitat d'adaptació de l'economia local davant l'impacte creixent del canvi climàtic en el territori de Catalunya. Una de les iniciatives més recents explora l'ús de dessalinitzadores portàtils en embarcacions pesqueres amb l'objectiu de garantir aigua potable durant llargues estades en alta mar.

Una prova pilot en vaixells pesquers

Una iniciativa experimental es desenvolupa actualment en dues embarcacions pertanyents a les confraries de pescadors de Roses i Palamós. En aquests vaixells s'han instal·lat equips portàtils capaços de convertir l'aigua de la mar en aigua potable per a consum de la tripulació.

Els dispositius produeixen, respectivament, 25 i 60 litres d'aigua dolça per hora. Es tracta de sistemes dissenyats amb un format compacte, pensat per a cabines amb espai limitat, la qual cosa facilita la seva instal·lació a bord d'embarcacions pesqueres que passen setmanes o fins i tot mesos en la mar.

L'assaig es desenvolupa en un context en el qual les projeccions climàtiques apunten a un increment de les temperatures en l'àrea mediterrània durant els pròxims anys, un factor que obliga a reforçar la capacitat d'adaptació de sectors tradicionals com el pesquer.

Un projecte europeu per a transformar l'economia local

La prova pilot s'emmarca en el projecte Life eCOadapt50, una iniciativa europea orientada a adaptar l'economia local a l'efecte del canvi climàtic. El programa està coordinat per la Diputació de Barcelona i compta amb la participació de 25 socis públics i privats.

El pla preveu l'execució de més de 75 accions fins a l'any 2030 dirigides a quatre activitats econòmiques considerades especialment vulnerables: l'agroramadera, la forestal, la pesquera i la turística.

Durant una visita feta aquest dilluns al port de Roses, el diputat d'Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, Marc Serra, ha destacat el valor innovador de l'assaig realitzat en els vaixells.

“Aquest projecte pilot és capdavanter perquè ens ajuda a estalviar milers de litres d'aigua, però també ens permet ser més eficients energèticament, reduir emissions i evitar l'ús d'envasos plàstics d'un sol ús”, ha assenyalat.

El responsable polític també ha subratllat els avantatges operatius que poden aportar aquests sistemes. “Amb les dessalinitzadores a bord, dotem els vaixells de més autonomia, major seguretat per a la tripulació i assegurem més eficiència en la seva tasca. Volem que sigui una opció reproduïble en tot el nostre territori”, ha afegit.

El paper del Fons Climàtic de la Generalitat

El projecte compta amb finançament de la Comissió Europea i amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del seu Fons Climàtic. La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental, Sonsoles Letang, ha valorat l'impacte d'aquest instrument.

“Aquesta iniciativa és un exemple de com el Fons Climàtic es converteix en una eina clau per a impulsar projectes transformadors que fan la nostra economia més resilient”, explica.

La responsable també ha destacat la urgència de preparar al sector pesquer davant els canvis ambientals que ja s'estan observant. “L'adaptació del sector pesquer a l'augment de temperatures és vital, i solucions tecnològiques com aquestes permeten afrontar els riscos climàtics detectats en les nostres diagnosis de vulnerabilitat”, afirma.

La implicació directa del sector pesquer

El mateix sector pesquer participa activament en el desenvolupament del projecte. Durant la visita a l'embarcació Medan, una de les preparades per a produir aigua potable mitjançant dessalinitzadores, el president de la Federació Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, ha subratllat el compromís del sector amb la sostenibilitat.

“La pesca catalana està impulsant accions orientades a reforçar la seguretat i la resiliència dels seus processos operatius, unes iniciatives centrades, sobretot, en l'adopció de pràctiques més sostenibles i eficients”, afirma.

Abad també considera que aquest tipus de projectes ajuden a preparar l'activitat per als reptes del futur. “Amb aquest compromís, el sector pesquer fa un pas endavant per a garantir una activitat més segura, preparada davant els reptes futurs com els que planteja el eCOadapt50”, afegeix.

Projectes per a reforçar l'economia local

El Grup d’Acció Local Pesquera Costa Brava, un dels socis impulsors de la iniciativa, ha destinat més de 250.000 euros a projectes orientats a enfortir l'economia local.

Entre les actuacions impulsades es troben la millora de la gestió hídrica en confraries de Girona, l'adquisició de sensors per a mesurar la temperatura de la mar, un estudi sobre algues filamentoses, tallers d'aqüicultura i gastronomia, el disseny i construcció d'un refugi climàtic en l’Estartit o una anàlisi del fregall en els caladors artesanals.

L'anàlisi científica de l'impacte climàtic

En paral·lel al desenvolupament d'aquestes iniciatives, l'Institut de Ciències de la Mar (ICM - CSIC) ha elaborat el document titulat “Efectes del canvi climàtic al sector pesquer català”. L'informe identifica dotze impactes del canvi climàtic que poden afectar el sector pesquer i els presenta de manera clara i visual.

Aquest treball científic aporta una base de coneixement que permet orientar les mesures d'adaptació impulsades dins del projecte.

Un pla amb abast territorial ampli

El projecte Life eCOadapt50 compta amb la implicació d'agents socials, econòmics i administracions locals, a més de les quatre diputacions de Catalunya. El seu àmbit d'actuació abasta 19 territoris que representen el 60% de la superfície catalana, aproximadament 19.400 quilòmetres quadrats.

El programa disposa d'un pressupost total de 18,6 milions d'euros fins a 2030. D'aquesta quantitat, la Comissió Europea finança el 60%, mentre que el 16%, més de tres milions d'euros, procedeix del Fons Climàtic de la Generalitat.

Aquest fons es nodreix de l'impost sobre els vehicles de tracció mecànica i del 20% de la recaptació de l'impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient. Els recursos es destinen a projectes que impulsen la transició cap a una economia baixa en carboni i preparada per als impactes climàtics.

Diagnòstic previ de vulnerabilitat climàtica

Les actuacions del projecte es recolzen en una diagnosi de vulnerabilitat climàtica elaborada per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat.

L'estudi avalua el grau de perill climàtic, l'exposició, la sensibilitat i la capacitat d'adaptació de cada comarca enfront de 21 riscos analitzats en els quatre sectors econòmics inclosos en el programa.

Els resultats s'han resumit en fitxes específiques per territori i activitat econòmica, elaborades conjuntament amb CCOO. Aquesta informació permet identificar les zones més adequades per a aplicar mesures d'adaptació i ajuda als actors locals a reconèixer els riscos als quals estan més exposats.

Integració en les polítiques climàtiques del territori

El projecte s'alinea amb el Pla Clima de la Diputació de Barcelona i amb els plans comarcals d'adaptació al canvi climàtic desenvolupats en onze comarques de la demarcació amb enfocament municipal.

La institució provincial aporta a més l'experiència adquirida en el projecte Life Clinomics, desenvolupat entre 2016 i 2019, així com el coneixement tècnic de l'Àrea d'Acció Climàtica i Transició Energètica i els espais de la Xarxa de Parcs Naturals.

L'objectiu final consisteix a integrar els objectius climàtics en les polítiques públiques i en els instruments financers, al mateix temps que s'impulsen mesures d'adaptació en sectors clau de l'economia catalana.

La iniciativa també es vincula amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, especialment el número 6 sobre aigua neta i sanejament, l'11 dedicat a ciutats i comunitats sostenibles i el 13 centrat en l'acció climàtica, dins de l'agenda global per a 2030.