El Govern prepara ajudes per a frenar l'impacte econòmic de la guerra a l'Iran sense rebaixar l'IVA dels aliments

La crisi energètica provocada pel conflicte a Pròxim Orient torna a situar a l'Executiu davant la necessitat de dissenyar una resposta econòmica urgent mentre intenta contenir l'impacte en les llars, les empreses i els sectors productius més exposats.

Un decret urgent davant l'encariment de l'energia

La Moncloa convoca un Consell de Ministres extraordinari per a aprovar aquesta mateixa setmana el primer paquet de mesures enfront de l'impacte econòmic derivat del conflicte a l'Iran. L'Executiu ultima l'anomenat Pla de Resposta Integral davant la Guerra a Orient Mitjà, un conjunt d'actuacions de caràcter estructural i conjuntural que s'aprovarà mitjançant un Reial decret llei que posteriorment haurà de ser convalidat en el Parlament.

L'estratègia del Govern consisteix a actuar sobre l'encariment de l'energia, que s'està traslladant de manera directa als carburants i al transport, amb l'objectiu de frenar l'augment dels costos de producció en l'economia. Mentre negocia suports parlamentaris i manté reunions amb els sectors afectats, l'Executiu sosté converses paral·leles amb agents empresarials i socials per a perfilar les ajudes.

El ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, sosté que l'objectiu immediat és escoltar als sectors que estan sofrint l'augment de costos. “Estarem en disposició d'aprovar aquest paquet de mesures aquesta mateixa setmana”, ha afirmat durant una compareixença després de reunir amb representants econòmics.

Les prioritats de l'Executiu

El disseny del pla gira entorn de tres eixos fonamentals: protecció social, suport als sectors més afectats i actuacions energètiques destinades a tots els consumidors.

La vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Sara Aagesen, resumeix la filosofia del paquet de mesures en tres fronts: “Protecció als més vulnerables. En segon lloc, aquells sectors més exposats com els transportistes, el sector agrari o el pesquer. També en general, mesures de l'àmbit energètic per a tots els consumidors que se sentin afectats”.

Entre les mesures que estudia el Govern destaca una rebaixa fiscal al gasoil professional que utilitzen transportistes, taxistes i agricultors. L'esborrany del pla contempla elevar la devolució parcial de l'Impost Especial d'Hidrocarburs fins als 20 cèntims per litre, enfront dels cinc cèntims actuals.

El sistema permetria retornar aquest import fins a un màxim anual de 50.000 litres per vehicle en el cas de camions i fins a 5.000 litres per als taxis. Els professionals hauran d'estar inscrits en el cens corresponent per a beneficiar d'aquesta devolució. En el cas de l'agricultura, el reemborsament actual de 0,06371 euros per litre també augmentaria fins als 20 cèntims.

Vigilància del mercat de carburants

Paral·lelament, l'Executiu ha reforçat el control sobre la formació de preus en les estacions de servei davant les queixes d'alguns sectors que sospiten de possibles pràctiques especulatives.

El seguiment es realitza de manera coordinada pel Ministeri d'Economia, el Ministeri per a la Transició Ecològica i la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. El control abasta més de 12.600 gasolineres de tot el país i analitza diàriament l'evolució dels preus.

Segons explica el ministre Carlos Cuerpo, fins ara no s'han detectat irregularitats en el funcionament del mercat. “No ens ha ressaltat encara l'existència de cap anomalia en aquesta formació de preus”, assegura, encara que insisteix que la vigilància continuarà mentre duri la crisi energètica.

El que el Govern ja ha descartat

Malgrat el debat que s'ha obert en les últimes setmanes, l'Executiu descarta ara com ara rebaixar l'IVA dels aliments bàsics. La possibilitat havia estat plantejada per alguns sectors de la distribució alimentària, que consideren que una reducció fiscal ajudaria a contenir els preus.

El Ministeri d'Economia sosté que l'impacte econòmic de l'actual crisi es concentra principalment en l'energia i no s'ha traslladat encara de forma generalitzada als aliments. “Ara com ara no veiem que sigui necessari entrar a mesures més àmplies, com per exemple la reducció de l'IVA per als aliments”, afirma Carlos Cuerpo.

No obstant això, el Govern deixa oberta la porta a ampliar el paquet de mesures si el conflicte o l'encariment energètic es prolonguen.

La pressió sobre la cistella de la compra

La decisió de no modificar l'IVA arriba en un moment en el qual diversos aliments bàsics continuen encarint-se en els supermercats. Un informe de Facua-Consumidors en Acció que analitza vuit grans cadenes revela que els ous, les pastanagues i les cebes lideren les pujades en l'últim any.

Els ous s'han encarit un 22,2%, mentre que les pastanagues han augmentat un 21% i les cebes un 13,5%. En alguns casos concrets, l'increment és encara major: la dotzena d'ous de marca blanca en la cadena Dia ha passat de 2,10 a 3,10 euros, la qual cosa suposa una pujada del 47,6%.

La rebaixa de l'IVA aplicada a alguns d'aquests productes no ha impedit les pujades de preu. Segons l'anàlisi de l'organització de consumidors, els increments responen a ajustos en els marges comercials o en l'estructura de preus dels operadors.

Durant l'últim mes analitzat, les pastanagues han tornat a protagonitzar l'augment més gran, amb una pujada mitjana del 15%. Les peres conferència han pujat un 6,7% i les patates es troben també entre els productes més afectats per l'encariment.

L'efecte de l'encariment energètic en les llars

L'augment dels preus de l'energia ja s'està traslladant a altres despeses domèstiques. La bombona de butà, una font energètica essencial per a moltes llars sense accés a gas natural, puja un 4,9% i passa a costar 16,35 euros des d'aquest dimarts.

L'increment s'explica per diversos factors macroeconòmics, entre ells l'augment del 16,6% en els costos de transport marítim, l'encariment del 3,2% de les matèries primeres internacionals i les variacions en el tipus de canvi entre l'euro i el dòlar.

El preu d'aquests gasos liquats del petroli —GLP envasat entre 8 i 20 quilograms— està regulat per l'Administració i es revisa cada dos mesos. La Direcció General de Política Energètica i Mines fixa el preu màxim mitjançant un sistema que té en compte el cost del propà i el butà en els mercats internacionals, les despeses logístiques i el tipus de canvi.

El mecanisme limita les pujades o baixades al 5% per revisió per a evitar oscil·lacions brusques, de manera que qualsevol diferència superior es trasllada a revisions posteriors.

Què ocorre amb els qui depenen del butà

L'encariment de la bombona de butà un 4,7% des d'avui, és a dir, 16,35 euros. Aquesta pujada es notarà especialment en les llars que utilitzen aquest combustible per a cuinar o escalfar aigua, una situació habitual en zones on no existeix xarxa de gas natural.

Encara que el consum de GLP envasat ha descendit progressivament —en 2025 es van comercialitzar 57 milions d'envasos, més d'un 12% menys que en 2021— continua sent una font energètica rellevant en àmplies àrees del país.

En el context actual, aquestes famílies afronten un doble impacte: l'augment del preu del butà i l'encariment general de l'energia que també es reflecteix en l'electricitat i els carburants.

La diferència amb la resposta de 2022

L'estratègia actual contrasta amb la resposta que el Govern va adoptar després de l'inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna en 2022. En aquell moment el Consell de Ministres va aprovar un pla de xoc de 16.000 milions d'euros destinat a mitigar l'impacte econòmic del conflicte.

El programa incloïa 6.000 milions en ajudes directes i rebaixes fiscals i altres 10.000 milions en crèdits avalats per l'Institut de Crèdit Oficial. Entre les mesures més destacades figurava una bonificació d'almenys 20 cèntims per litre de combustible per a tots els ciutadans, finançada en part per l'Estat i en part per les petrolieres.

El pla també contemplava ajudes directes a sectors com l'agricultura, la ramaderia, la pesca i el transport, així com línies de finançament per a empreses afectades per l'encariment energètic.

A més, el Govern va limitar l'actualització dels lloguers al 2%, va incrementar un 15% l'ingrés mínim vital, va ampliar el bo social elèctric fins a aconseguir 1,9 milions de llars i va prorrogar rebaixes fiscals en la factura de la llum.

En comparació amb aquella resposta, l'Executiu actual aposta per mesures més focalitzades i evita aplicar una bonificació generalitzada del combustible. El nou paquet, almenys en la seva fase inicial, se centra en ajudes a sectors professionals i en la contenció de l'impacte energètic en l'economia.

Les decisions que encara estan per prendre

L'aprovació del decret es produeix després d'una setmana de reunions amb sectors afectats i abans de nous debats polítics. El Govern també espera abordar la situació econòmica en el Consell Europeu que se celebrarà a Brussel·les.

Mentrestant, l'Executiu manté oberta la possibilitat d'ampliar les mesures si el conflicte a Pròxim Orient s'intensifica o si l'augment dels preus energètics acaba traslladant-se de forma més clara a la inflació general.