L'adaptació climàtica s'imposa com a eix estratègic davant l'impacte creixent en l'economia global
Un fòrum especialitzat examina com l'escalfament condiciona activitats productives i planteja la necessitat d'anticipar amb mesures que reforcin la resiliència en àmbits clau com a infraestructures, energia o territori en un context cada vegada més incert.
L'escenari ambiental contemporani exigeix replantejar models de desenvolupament, gestió pública i activitat empresarial davant una realitat que ja transforma sistemes econòmics, socials i territorials amb efectes acumulatius.
Un diàleg estratègic davant un fenomen estructural
La Fundació Naturgy i el Capítol Espanyol del Club de Roma impulsen a Madrid una nova edició de les seves Converses entre experts, centrada en els mecanismes d'adaptació al canvi climàtic. La trobada reuneix especialistes amb responsabilitats tècniques i institucionals per a analitzar com aquest fenomen s'integra de manera transversal en sectors essencials.
La sessió s'articula entorn d'un col·loqui en el qual participen Francisco Jorge Heras, subdirector general d'Adaptació al Canvi Climàtic de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic; i Efrén Feliu, responsable d'aquesta mateixa àrea en TECNALIA. L'obertura la realitza María Eugenia Coronado, directora general de Fundació Naturgy, mentre que José Manuel Morán, vicepresident del Capítol Espanyol del Club de Roma, s'encarrega de la clausura.
Una transformació que ja condiciona tots els àmbits
El diagnòstic compartit pels experts situa el canvi climàtic com un factor estructural que afecta simultàniament múltiples dimensions. Francisco Jorge Heras adverteix amb claredat sobre el seu abast: “És indispensable que les administracions i les empreses tinguin en compte que els impactes del canvi climàtic estan generant problemes per a la biodiversitat, l'aigua, l'economia, la salut, la pau o la seguretat. Pel que hem d'anticipar-nos i prevenir aquests impactes”.
La reflexió transcendeix l'àmbit ambiental per a instal·lar en el nucli de la planificació estratègica. El fenomen no es limita a episodis extrems, sinó que altera dinàmiques profundes en la disponibilitat de recursos, l'estabilitat dels sistemes productius i la seguretat de les infraestructures.
L'adaptació entra en el cor de les polítiques públiques
Un dels elements centrals del debat gira entorn de la consolidació del Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic com a eina vertebradora. Heras subratlla el seu abast: “Un dels grans èxits d'aquest Pla ha estat aconseguir que l'adaptació al canvi climàtic sigui transversal en les polítiques públiques: ja són més de 30 les accions que incorporen aquests criteris”.
Aquest avanç implica un canvi de paradigma en la manera de dissenyar polítiques, infraestructures i espais urbans. Sectors com el de les infraestructures avancen en la identificació de punts crítics vulnerables, en un procés que exigeix noves metodologies i una avaluació constant del risc. En paral·lel, l'àmbit de l'habitatge afronta desafiaments vinculats a l'augment de temperatures i a l'impacte energètic.
L'evolució és ja irreversible, com resumeix el mateix Heras: “Avui, ningú concep dissenyar una infraestructura que no estigui preparada per a resistir les condicions climàtiques”.
Mitigació i adaptació: una relació inseparable
L'anàlisi tècnica insisteix en la necessitat d'abordar el fenomen des d'una doble perspectiva. L'adaptació permet respondre als efectes, però la mitigació resulta imprescindible per a contenir el seu avanç. “L'adaptació sense la mitigació té molt mal pronòstic”, adverteix Heras, qui recalca que el marge de maniobra és limitat.
En aquest sentit, apunta directament a l'arrel del problema: “Cal atacar a les causes per a frenar l'arrel del problema, que és l'escalfament global per les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle”. La complementarietat entre totes dues estratègies es presenta com un eix ineludible en qualsevol planificació a mitjà i llarg termini.
La incertesa com a nou marc de decisió
Un dels aspectes més rellevants que emergeixen durant la jornada és el paper de la incertesa. El canvi climàtic introdueix variables difícils de preveure que obliguen a reformular els models d'anàlisis tradicionals. “Hem de ser conscients que per a enfrontar-nos al futur no sols ens val el que sabíem en el passat”, assenyala Heras.
L'expert adverteix a més sobre la interacció entre riscos: “El tret d'un risc concret interactua amb altres riscos i pot acabar generant efectes inesperats”. Aquest enfocament sistèmic obliga a adoptar una visió més complexa, en la qual els fenòmens no s'analitzen de forma aïllada, sinó com a part de xarxes interdependents.
Innovació tecnològica al servei de la resiliència
Des de la perspectiva aplicada, Efrén Feliu introdueix el paper de la tecnologia com a eina clau per a millorar la capacitat de resposta. “Estem desenvolupant eines digitals que permetin millorar la presa de decisions en adaptació al canvi climàtic, amb més control en la quantificació del risc i l'aplicació de mesures adaptatives”, explica.
No obstant això, identifica una barrera rellevant: “El context actual continua necessitant més harmonització tant de les fonts de dades com de les metodologies d'anàlisis”. L'estandardització es presenta com un requisit imprescindible per a traslladar el coneixement científic a la pràctica operativa.
L'enfocament de TECNALIA aposta per solucions escalables, capaces d'aplicar a diferents sectors, la qual cosa reforça la idea que l'adaptació no pot limitar a àmbits concrets.
Un impacte transversal sense excepcions
La dimensió global del fenomen queda reflectida en la intervenció de Feliu: “El canvi climàtic impacta en tots els sectors sense excepció, per la qual cosa l'enfocament d'adaptació ha d'integrar en qualsevol àmbit de la gestió pública i privada”. Des dels ecosistemes naturals fins al sector financer, cap àmbit roman aliè.
En aquest context, el sector energètic adquireix un paper estratègic en la definició de prioritats, encara que l'expert insisteix en la necessitat de mantenir una visió integral. La planificació futura, a més, s'enfronta a un escenari canviant: “A futur, les condicions de generació i de demandes energètiques seran diferents de les actuals”.
Infraestructures davant un nou paradigma
L'àmbit de les infraestructures emergeix com un dels més sensibles. Feliu ho defineix amb contundència: “La seguretat de les infraestructures enfront del canvi climàtic és un dels grans reptes actuals”.
La resposta exigeix incorporar criteris de resiliència des del disseny, la qual cosa impulsa la innovació en materials, components i solucions constructives. Paral·lelament, es desenvolupen anàlisi a escala nacional i es produeixen avanços normatius que acompanyen aquest procés de transformació.
La vulnerabilitat de l'entorn mediterrani
En l'obertura de la trobada, María Eugenia Coronado situa el focus en l'anticipació com a eina essencial: “L'adaptació al canvi climàtic és fonamental per a avançar als canvis que vindran”. La seva intervenció vincula directament aquesta necessitat amb els fenòmens extrems recents, com a incendis, inundacions o sequeres.
Així mateix, recorda l'especial exposició de determinades àrees geogràfiques: “La regió mediterrània ha estat tradicionalment coneguda per la comunitat científica com a vulnerable quant a mecanismes climàtics”. Aquest context afecta de manera directa a territoris com Catalunya, on la combinació de factors climàtics i pressió demogràfica incrementa els riscos.
Un context global marcat per tensions
La clausura de José Manuel Morán amplia l'anàlisi cap a l'escenari internacional. “Vivim un moment d'enorme incertesa, marcat per tensions geopolítiques i per un qüestionament creixent de l'evidència científica”, assenyala.
Malgrat aquestes dificultats, subratlla que els efectes ja són visibles: “Els seus efectes ja estan transformant les nostres economies i territoris, des del turisme fins a l'agricultura”. La resposta, al seu entendre, ha de combinar escala global i adaptació local: “La clau està a actuar amb solucions globals i adaptant-nos a les especificitats locals”.
Coneixement, transició i ocupació verda
El paper de la Fundació Naturgy s'inscriu en aquest context com a agent de difusió i formació. L'entitat treballa en la transferència de coneixement sobre tecnologies energètiques i en la promoció de models sostenibles, a més d'impulsar programes educatius i de formació orientats a millorar l'ocupabilitat.
Aquestes iniciatives contribueixen al desenvolupament de l'ocupació verda i reforcen la capacitat d'adaptació de la societat davant un desafiament que ja no pertany al futur, sinó que defineix el present.
Escriu el teu comentari