VÍDEO| El CO₂ deixa de ser residu: la indústria impulsa la seva reutilització sostenible

La transformació del diòxid de carboni en recurs industrial avança com una de les estratègies clau per a la descarbonització. Un estudi elaborat per Tecnalia i editat per Fundació Naturgy situa les tecnologies de captura, utilització i emmagatzematge de CO₂ (CAUC o CCUS) en el centre de la transició energètica, en permetre convertir emissions en combustibles sintètics i productes químics sostenibles.

L'informe subratlla que aquestes solucions no sols contribueixen a reduir emissions, sinó que també obren la porta a noves cadenes de valor industrial amb potencial de creixement en sectors estratègics com l'energia, la química o la construcció.

Una cadena tecnològica per a capturar i reutilitzar emissions

La cadena CAUC engloba un conjunt de processos que comencen amb la captura del CO₂ en instal·lacions industrials o directament des de l'atmosfera. Aquest gas se separa d'altres emissions mitjançant tecnologies específiques i, posteriorment, es transporta —a través de canonades, vaixells o ferrocarril— cap a la seva destinació final.

Una vegada capturat, el diòxid de carboni pot seguir dos camins: el seu emmagatzematge en formacions geològiques segures o la seva reutilització com a matèria primera en processos industrials. Aquesta segona via, en expansió, permet substituir recursos fòssils i avançar cap a models productius més sostenibles.

El desenvolupament d'aquestes tecnologies respon a una estratègia europea definida. La Comissió Europea va fixar objectius concrets en matèria de gestió del carboni: per a 2028, totes les tones de CO₂ capturades hauran de ser traçables i comptabilitzades; per a 2030, almenys el 20% del carboni emprat en productes químics i plàstics haurà de procedir de fonts no fòssils; i, en aquest mateix horitzó, la retirada anual de CO₂ de l'atmosfera haurà d'aconseguir els cinc milions de tones.

Combustibles sintètics i química sostenible

Les aplicacions industrials del CO₂ s'estructuren en dos grans blocs. El primer se centra en la producció de combustibles sintètics, com a gas natural sintètic, metanol o hidrocarburs avançats, que poden integrar en sectors com l'aviació o el transport pesat.

El segon bloc correspon a la fabricació de productes químics sostenibles, on el CO₂ actua com a matèria primera. Entre ells es troben composts com la urea, els polioles o els policarbonats, així com carbonats minerals utilitzats en materials de construcció. Aquesta substitució de matèries primeres fòssils permet reduir la petjada de carboni i millorar l'eficiència dels processos productius.

Oportunitat industrial a Espanya

En el context espanyol, el desenvolupament de la cadena de valor del CO₂ presenta oportunitats rellevants. En el sector gasista, aquestes tecnologies poden impulsar els gasos renovables i reduir la dependència energètica exterior. En l'àmbit del refinament, faciliten la introducció de combustibles sintètics en la mobilitat, especialment en l'aviació.

La indústria química, per part seva, troba en el CO₂ una alternativa per a disminuir la seva dependència de recursos fòssils, mentre que el sector cementero i del formigó pot incorporar processos de mineralització del carboni, integrant-lo en materials de construcció.

Aquest conjunt d'aplicacions configura un escenari en el qual la gestió del carboni no sols respon a exigències ambientals, sinó que es converteix en palanca de competitivitat industrial.

Escalat tecnològic i reptes d'inversió

El desplegament d'aquestes tecnologies a gran escala serà determinant per a complir els objectius climàtics europeus. Les estimacions apunten al fet que en 2040 serà necessari capturar al voltant de 280 milions de tones de CO₂, de les quals una tercera part es destinarà a la seva valorització. Per a 2050, la xifra ascendirà a 450 milions de tones, amb un pes creixent de la seva reutilització industrial.

Aquest creixement exigeix inversions en infraestructures de transport i emmagatzematge, així com marcs reguladors que incentivin la seva adopció. La coordinació entre polítiques públiques i sector privat serà clau per a consolidar un model en el qual el #CO₂ deixi de ser un residu i passi a integrar plenament en l'economia circular.