Els enginyers alerten de la deterioració hidràulica i reclamen més inversió i control

 L'Associació d'Enginyers de Camins, Canales i Ports ha advertit d'una situació “crítica” en les infraestructures hidràuliques del país i ha reclamat un reforç urgent de recursos humans, inversió i canvis normatius per a garantir la seguretat hídrica. L'organització va traslladar aquestes preocupacions en una reunió amb el secretari d'Estat de Medi Ambient, Hugo Morán Fernández, i la directora general de l'Aigua, #M.ª Dolores Pascual.

La trobada, sol·licitat inicialment al Ministeri per a la Transició Ecològica, va servir per a presentar un document tècnic en el qual el col·lectiu planteja mesures estructurals per a preservar el sistema hidràulic espanyol, davant l'envelliment d'infraestructures i els riscos associats a la falta de manteniment.

Riscos en preses i dèficit de personal tècnic

L'associació alerta que un nombre significatiu de preses presenta riscos potencials, la qual cosa exigeix actuacions urgents tant en manteniment com en supervisió. Entre les seves propostes destaca la incorporació de 80 nous enginyers especialitzats en les Confederacions Hidrogràfiques i les seves comissaries, així com la millora de la qualificació del personal responsable de la seguretat d'aquestes infraestructures.

El document també reclama la revisió d'equips de control en preses amb problemes estructurals i la implantació de plans d'emergència en zones especialment vulnerables, com el Llevant, les conques del Xúquer i del Segura.

A més, els enginyers plantegen la creació d'un Consell de Seguretat de Preses independent, inspirat en el model del Consell de Seguretat Nuclear, amb capacitat tècnica i autonomia per a supervisar el sistema.

Crítiques al desmantellament d'infraestructures

Un dels punts més sensibles de l'informe és la crítica als processos d'extinció de concessions hidroelèctriques impulsats per les Confederacions Hidrogràfiques. Segons l'associació, en alguns casos s'estan promovent demolicions de preses sense una avaluació integral del seu impacte.

Aquesta dinàmica, adverteixen, pot comprometre infraestructures que continuen sent clau per a la gestió de l'aigua, la prevenció de riscos i la producció energètica. Exemples com les preses de la Retorna o Els Toranes il·lustren, segons el col·lectiu, la necessitat de revisar els criteris actuals abans de conducta a la seva eliminació.

L'energia hidràulica, peça clau del sistema elèctric

L'informe subratlla el paper estratègic de l'energia hidràulica en el sistema energètic espanyol. En 2025, aquesta font va representar el 12,4% de la generació elèctrica, enfront del 40% combinat de l'eòlica i la solar.

Encara que les energies renovables van aconseguir el 55,5% del total, els enginyers destaquen que la hidràulica aporta estabilitat al sistema, enfront de la variabilitat d'altres fonts. Aquest factor serà clau per a complir els objectius del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC), que preveu aconseguir un 81% de generació renovable en 2030.

A més, les centrals hidroelèctriques reversibles permeten emmagatzemar energia a gran escala mitjançant sistemes de bombament, funcionant com a “bateries naturals” que equilibren la xarxa en moments d'alta demanda.

Reivindicació en el context del Dia Mundial de l'Aigua

L'associació ha aprofitat la proximitat del Dia Mundial de l'Aigua per a insistir que la gestió hídrica no pot desvincular de la planificació energètica i territorial. En aquest sentit, defensa un enfocament integral que combini sostenibilitat, seguretat i eficiència.

Malgrat l'exposició d'aquestes propostes, la Secretaria d'Estat no ha assumit compromisos concrets després de la reunió. No obstant això, la coincidència d'altres organitzacions professionals i sindicals en aquest diagnòstic evidencia una creixent preocupació en el sector sobre el futur del patrimoni hidràulic espanyol.