El repunt dels concursos de creditors i de les execucions hipotecàries tensiona als jutjats

Un escenari econòmic cada vegada més exigent es reflecteix amb nitidesa en l'activitat dels tribunals, on els indicadors dibuixen una pressió creixent sobre les economies domèstiques i una resposta institucional que tracta d'esmorteir els seus efectes més immediats.

Les dades més recents publicats pel Consell General del Poder Judicial configuren una radiografia detallada de l'impacte de les tensions econòmiques a Espanya durant 2025. L'evolució dels concursos de creditors, les execucions hipotecàries i els llançaments revela un equilibri fràgil entre la deterioració financera de les llars i la contenció de les seves conseqüències més visibles, especialment en l'accés i manteniment de l'habitatge.

Una escalada de la insolvència que es trasllada a les llars

L'increment dels concursos de creditors es consolida com un dels fenòmens més rellevants de l'exercici. El nombre total aconsegueix els 74.739 procediments, la qual cosa suposa un augment del 30% i confirma una tendència ascendent que s'ha intensificat després de la pandèmia.

La característica més significativa d'aquest creixement resideix en la seva composició. Les persones físiques sense activitat empresarial concentren 66.571 casos, un 36,3% més que l'any anterior, fins a representar el 89% del total. Aquesta dada evidencia un desplaçament clar de la vulnerabilitat econòmica cap als particulars, enfront d'una relativa estabilització del teixit empresarial.

Els concursos d'empreses, tant de persones jurídiques com d'autònoms, han descendit lleugerament, la qual cosa suggereix més capacitat de resistència en l'àmbit productiu en comparació amb les economies domèstiques.

Des d'una perspectiva territorial, Catalunya lidera el volum de procediments amb 17.504 casos, seguida per Madrid amb 13.249, Andalusia amb 11.450 i la Comunitat Valenciana amb 8.376. Aquest repartiment reflecteix la concentració d'activitat econòmica i població, però també assenyala els focus on la pressió financera resulta més intensa.

El crèdit immobiliari torna a tensionar-se

El comportament de les execucions hipotecàries reforça la idea d'una deterioració progressiva en la capacitat de pagament de les llars. En 2025 s'han iniciat 31.416 procediments, la qual cosa representa un augment del 35,6%, molt superior al registrat en l'exercici anterior.

Aquest repunt s'estén a totes les comunitats autònomes i apunta a una reactivació de les tensions en el mercat hipotecari, en un context condicionat per l'encariment del crèdit i l'enduriment de les condicions financeres en els últims anys.

Catalunya encapçala novament l'estadística amb 9.370 execucions, seguida d'Andalusia amb 6.466, la Comunitat Valenciana amb 3.530 i Madrid amb 2.889. A més, presenta la taxa relativa més elevada, amb 115 procediments per cada 100.000 habitants, la qual cosa subratlla la intensitat del fenomen en termes proporcionals.

L'augment d'aquestes execucions no sols reflecteix impagaments, sinó també l'esgotament progressiu de la capacitat d'ajust de moltes famílies davant l'increment dels costos financers.

La paradoxa dels desnonaments: menys llançaments en un context més advers

En contrast amb l'augment de concursos i execucions, els llançaments practicats descendeixen fins als 25.540, un 11% menys que en 2024. Aquesta evolució introdueix una aparent contradicció en la lectura global de les dades.

L'explicació es troba en la naturalesa dels procediments. El 71,7% dels desnonaments deriva de casos vinculats a la Llei d'Arrendaments Urbans, és a dir, a impagaments de lloguer. Aquests han disminuït un 10,9%, mentre que els relacionats amb execucions hipotecàries han caigut un 14,3%.

Catalunya torna a concentrar el nombre més gran de llançaments, amb 6.814, seguida d'Andalusia, la Comunitat Valenciana i Madrid. No obstant això, la reducció global suggereix que els desallotjaments efectius s'estan contenint, pesi a l'increment dels procediments judicials.

Aquest fenomen respon, en part, a la prolongació dels terminis processals i a l'aplicació de mesures de protecció social que retarden o suspenen els desallotjaments en situacions de vulnerabilitat.

La irrupció de les suspensions per vulnerabilitat

L'informe incorpora per primera vegada dades específiques sobre la suspensió de llançaments, la qual cosa permet dimensionar l'abast dels mecanismes de protecció.

Durant el quart trimestre de 2025 s'han registrat 2.732 sol·licituds de suspensió i se n'han resolt 2.559. En aquest mateix període, els jutjats han acordat paralitzar 472 llançaments en aplicació de diferents marcs legals, entre ells el Reial decret llei 11/2020.

Catalunya concentra una part significativa d'aquestes decisions, la qual cosa reforça la seva posició com un dels territoris amb pressió judicial més gran en matèria d'habitatge.

Si bé aquestes dades són encara preliminars, apunten a una utilització creixent dels instruments legals destinats a protegir als col·lectius més vulnerables, la qual cosa contribueix a explicar la reducció dels desnonaments efectius.

Mercat laboral i litigiositat econòmica

L'anàlisi del CGPJ es completa amb altres indicadors que permeten contextualitzar l'evolució econòmica. Les demandes per acomiadament han augmentat un 3%, fins a situar en 164.484, amb Madrid i Catalunya al capdavant.

Per contra, les reclamacions de quantitat han descendit un 4,3%, i els procediments monitoris, vinculats a reclamacions de deute, han caigut un 16,5%. Aquest comportament suggereix una certa moderació en determinats àmbits de la litigiositat econòmica.

En paral·lel, els casos d'ocupació il·legal d'habitatges han disminuït un 20,1%, encara que Catalunya manté el volum més gran de procediments, la qual cosa confirma el seu protagonisme en l'estadística judicial.

Un mapa de tensions que anticipa desafiaments estructurals

La combinació de tots aquests indicadors dibuixa un escenari de creixent fragilitat en les economies domèstiques. L'augment de la insolvència personal i de les execucions hipotecàries revela una deterioració sostinguda en la capacitat financera de les llars.

No obstant això, la caiguda dels desnonaments i l'activació de mecanismes de suspensió introdueixen un element de contenció que evita, ara com ara, un impacte social més abrupte. Aquest equilibri, sostingut en bona part per la intervenció normativa i administrativa, planteja interrogants sobre la seva sostenibilitat a mitjà termini.

El sistema judicial actua així com un termòmetre precís de les tensions econòmiques, reflectint no sols la magnitud de les dificultats, sinó també la resposta institucional davant elles. L'evolució d'aquests indicadors en els pròxims exercicis serà determinant per a avaluar si l'actual fase respon a un ajust transitori o a un canvi estructural en la vulnerabilitat financera de les llars.