Tomás Muniesa (CaixaBank): "L'economia espanyola ha d'abordar els reptes de demografia, habitatge, ocupació i inflació"
El president de CaixaBank, Tomás Muniesa, ha reclamat un ampli consens polític per a afrontar els desafiaments estructurals de l'economia espanyola, marcats per l'envelliment de la població i el desequilibri del mercat laboral.
Durant la junta general d'accionistes celebrada a València, el president de CaixaBank, Tomás Muniesa va advertir que "en la dècada vinent es produiran prop de cinc milions de jubilacions enfront de només dos milions de nous treballadors, la qual cosa generarà un dèficit de fins a tres milions d'empleats".
És necessari obrir un debat sobre la sostenibilitat de les pensions
Davant aquest escenari, Muniesa va defensar la necessitat d'aplicar polítiques de jubilació més flexibles, reforçar la formació dels treballadors i fomentar la immigració com a element clau per a sostenir l'ocupació. Així mateix, va subratllar que l'augment de la longevitat obliga a obrir un debat “ineludible” sobre la sostenibilitat de les pensions i l'impuls de l'estalvi a llarg termini.
En aquest sentit, el president de CaixaBank va advertir que l'actual model s'enfronta a una pressió creixent derivada de l'envelliment de la població i del desequilibri entre cotitzadors i pensionistes. La sortida massiva de treballadors del mercat laboral en els pròxims anys, unida a l'esperança més gran de vida, incrementarà la despesa en pensions i tensionarà els comptes públics si no s'adopten mesures estructurals.
Muniesa va plantejar que aquest debat ha d'abordar des d'una perspectiva àmplia, que combini l'adaptació del sistema públic amb el foment de mecanismes complementaris d'estalvi, tant individuals com col·lectius. Al seu judici, anticipar a aquest escenari permetrà garantir la suficiència de les prestacions sense comprometre l'estabilitat econòmica a llarg termini.
A més, va insistir que la sostenibilitat del sistema no pot deslligar de l'evolució del mercat laboral, la productivitat i la demografia, per la qual cosa va reclamar un enfocament coordinat que tingui en compte tots aquests factors. “Es tracta d'anticipar un canvi estructural profund”, va venir a assenyalar, apel·lant a la responsabilitat de les institucions per a abordar aquest repte amb visió de llarg termini.
CaixaBank valora el treball dels seus 35.000 empleats i reafirma el seu compromís de creació de valor per als seus accionistes.
Tomás Muniesa, ha posat el focus en la creació de valor per a l'accionista com un dels eixos centrals de l'estratègia de l'entitat, destacant la política de retribució com a reflex de la fortalesa financera del banc. Durant la junta general d'accionistes, va subratllar que CaixaBank manté el seu compromís de situar el pay-out en una forqueta d'entre el 50% i el 60%, aconseguint en 2025 el 59,4%, en la part alta d'aquest rang.
En aquest context, l'entitat proposa un dividend total de 0,50 euros per acció amb càrrec als resultats de 2025, la qual cosa suposa un increment del 15% respecte a l'exercici anterior. Aquest import es compon d'un pagament a compte de 0,1679 euros per acció, abonat el novembre de 2025, i un dividend complementari de 0,3321 euros per acció, previst per a abril de 2026.
Muniesa va destacar que aquesta política de remuneració és possible gràcies als resultats rècord obtinguts per l'entitat, que permeten compatibilitzar la retribució a l'accionista amb el reforç de la solvència i la continuïtat del creixement. En aquest sentit, va defensar que la generació de capital i la disciplina financera són elements clau per a sostenir aquesta estratègia a mitjà termini.
A més, el president va valorar l'evolució borsària de CaixaBank, subratllant que la rendibilitat total per a l'accionista (TSR) ha aconseguit el 565% en els últims cinc anys, molt per sobre d'altres índexs de referència com l'euro Stoxx Banks o l'Ibex-35. Només en 2025, l'entitat va registrar una rendibilitat del 112%, consolidant el seu posicionament en el sector financer europeu.
Muniesa va defensar que aquests resultats reflecteixen la confiança del mercat en el model de negoci del banc i en la seva capacitat per a generar valor de forma sostinguda. “La creació de valor per a l'accionista és un compromís ferm de l'entitat”, va venir a assenyalar, emmarcant aquesta estratègia dins de l'actual pla estratègic 2025-2027, que ha arrencat amb resultats superiors al que es preveu.
El president de CaixaBank, que en 2025 compleix cinquanta anys vinculat a l'entitat, va voler valorar el paper de la plantilla en la consecució d'aquests resultats, destacant l'esforç i la implicació dels més de 35.000 empleats del grup. Durant la seva intervenció, va traslladar el seu agraïment pel treball diari que fan, subratllant que són “els veritables artífexs” del model de banca del banc.
Muniesa va reconèixer que l'entorn de treball és exigent i que els objectius són cada vegada més ambiciosos, però va defensar que aquests són “reptadors i assumibles”, en línia amb una cultura corporativa orientada a l'excel·lència i al servei al client. En aquest sentit, va destacar la professionalitat i el compromís dels equips com un factor diferencial que permet a l'entitat mantenir el seu posicionament en un context competitiu i canviant.
Així mateix, va voler valorar el paper del capital humà com un dels pilars estratègics del banc, assenyalant que la transformació i el creixement de l'entitat no serien possibles sense la implicació de la seva plantilla.
El dèficit de l'habitatge és de 700.000 al nostre país
El president de l'entitat també va alertar de la pressió creixent sobre el mercat de l'habitatge, on existeix un dèficit estimat d'unes 700.000 habitatges a Espanya. Al seu judici, factors com la demografia, l'ocupació, la immigració i l'habitatge estan interrelacionats i requereixen una estratègia global.
Muniesa va subratllar que aquest desequilibri entre oferta i demanda es produeix en un context en el qual la construcció anual se situa molt per sota de les necessitats del mercat, amb al voltant de 150.000 nous habitatges a l'any. Aquesta bretxa estructural va advertir, dificulta l'accés a l'habitatge, especialment en les grans àrees urbanes, i amenaça d'intensificar en els pròxims anys.
En aquest sentit, va assenyalar que el creixement de la població —impulsat tant per l'esperança més gran de vida com per la immigració— incrementarà encara més la demanda residencial. Per això, va considerar imprescindible impulsar polítiques que afavoreixin l'augment de l'oferta, agilitin els processos urbanístics i facilitin la col·laboració publicoprivada.
El president de CaixaBank va insistir que el problema de l'habitatge no pot abordar de forma aïllada, sinó com a part d'un conjunt de reptes estructurals que afecten el desenvolupament econòmic del país. Així, va defensar la necessitat d'una planificació a llarg termini que permeti equilibrar el mercat immobiliari i garantir l'accés a l'habitatge sense comprometre la cohesió social ni el creixement econòmic..
La guerra a Orient Mitjà condicionarà el creixement econòmic global
En el pla internacional, Muniesa va advertir que l'escalada bèl·lica a Orient Mitjà condicionarà variables clau com el creixement econòmic, la inflació i la política monetària. Segons les estimacions de CaixaBank Research, aquest escenari podria reduir entorn de quatre dècimes el creixement del PIB espanyol, situant-lo prop del 2%.
El president de l'entitat va explicar que l'evolució i durada del conflicte seran determinants per a calibrar el seu impacte final sobre l'economia global. En aquest sentit, va assenyalar que els mercats ja estan reflectint aquesta incertesa, amb possibles efectes sobre els preus de l'energia, les cadenes de subministrament i les decisions d'inversió, la qual cosa podria traslladar a un entorn de major volatilitat financera.
Muniesa va advertir a més que aquest tipus de tensions geopolítiques solen traduir en pressions inflacionistes i en un refredament del comerç internacional, factors que compliquen la labor dels bancs centrals. En particular, va apuntar que el Banc Central Europeu podria veure obligat a adaptar la seva política monetària en funció de com evolucioni el conflicte, en un context en el qual les previsions eren inicialment més favorables.
Així mateix, va destacar que la política exterior dels Estats Units afegeix un element addicional d'incertesa, reforçant la idea que la geopolítica ha deixat de ser un factor conjuntural per a convertir en un element estructural que condiciona l'economia mundial. “La incertesa serà el terme que millor defineixi els pròxims anys”, va venir a resumir.
A més, va denunciar la “hiperregulacions” a Europa i va defensar la necessitat de trobar un equilibri que permeti a la innovació impulsar la competitivitat. En aquest context, va subratllar que la geopolítica s'ha convertit en un factor estructural que marcarà l'evolució econòmica en els pròxims anys, en un escenari dominat per la incertesa.
Escriu el teu comentari