Catalunya frena la creació d''unicorns' després de quatre anys sense noves valoracions milionàries

La regió catalana observa un canvi en el ritme de consolidació d'empreses emergents, amb noves barreres financeres i culturals que marquen la transició des de l'entusiasme inicial cap a la consolidació, obligant les companyies a prioritzar impacte real i sostenibilitat enfront de la ràpida valoració econòmica.

L'era dels diners exigents

Des de Factorial, l'últim 'unicorn' català registrat en 2022, cap altre projecte ha aconseguit la valoració de 1.000 milions de dòlars. Cristian Castillo, director del grau en Administració i Direcció d'Empreses de la UOC, destaca que “la fase dels diners fàcils s'ha acabat” i que els inversors ara sol·liciten models de negoci més tangibles i resilients.

El professor afegeix: “Hi ha molta competència també amb empreses estatunidenques en el mercat i la situació econòmica no contribueix al fet que tinguem moltes inversions”, evidenciant com el context global limita les oportunitats de creixement ràpid.

Coll d'ampolla en la generació de 'startups'

L'augment constant d'empreses emergents genera una saturació en l'ecosistema. Segons Acció, l'agència del Govern per al creixement empresarial, Catalunya compta amb 2.403 'startups' a tancament de 2025, un 5,2% més que l'any anterior, i gairebé el doble que en 2016.

“Si posem el focus a Catalunya, no podem dir que no sigui un 'pool' d'atracció”, apunta Castillo, reconeixent la capacitat de la regió per a generar oportunitats, encara que la competència interna alenteix el procés de consolidació cap als 'unicorns'.

Impacte econòmic i social

Oriol Sans, sènior mànager de Startups en Acció, explica que el valor dels 'unicorns' no sols resideix en la valoració financera, sinó en l'impacte que generen: “Volem més 'startups', però sobretot volem que creixin i tinguin impacte”.

Els indicadors confirmen la maduresa de l'ecosistema: la facturació de les empreses emergents augmenta un 26% i les plantilles creixen un 34%, sumant més de 30.500 ocupacions, la qual cosa reflecteix un enfortiment econòmic i social més enllà de les xifres milionàries.

Cultura empresarial catalana

David Urbano, professor d'economia d'empresa de la UAB, assenyala que l'absència d''unicorns' no implica un estancament, sinó una diferència cultural respecte als models anglosaxons. “Aquí pensem més en la supervivència a llarg termini”, explica, mentre en altres països l'objectiu principal és escalar per a vendre ràpidament.

Els factors formals, com a costos i procediments de creació, i els informals, inclosos hàbits i tradicions, influeixen decisivament en com es desenvolupen les 'startups', generant un ecosistema sòlid però amb menys explosions financeres immediates.

El pròxim unicorn

Castillo assegura que la pròxima empresa que abast els 1.000 milions ha de tenir capacitat d'adaptació, resiliència i projecció de futur. “En els últims anys tot el tecnològic i que està associat a la IA és en el que s'ha generat més expectativa i proliferació de 'startups’”, detalla.

Urbano coincideix que la combinació d'innovació tecnològica, equips competitius, formació contínua i orientació al mercat són factors decisius. Sans, des d'Acció, afegeix que el sector sanitari concentra moltes oportunitats, encara que el pròxim 'unicorn' podria emergir d'àmbits inesperats: “Un 'unicorn' pot estar relacionat amb el sector en el qual ets fort, però a vegades també et pot generar un sector”.