L'impacte de la crisi a l'Iran pot retallar el PIB espanyol fins a gairebé un punt segons CaixaBank

L'economia espanyola afronta un escenari d'incertesa lligat a l'evolució del conflicte a Pròxim Orient, amb possibles efectes sobre l'activitat, els preus i les condicions financeres que depenen de la intensitat del xoc energètic i de la resposta de política econòmica a Europa i Espanya.

Un diagnòstic sobre l'impacte de la crisi internacional

Un informe de CaixaBank Research analitza com la crisi a l'Iran pot traslladar a l'economia espanyola a través de diferents canals i estima que l'impacte sobre el creixement anual del PIB se situa en una forqueta que va des d'unes poques dècimes fins a gairebé un punt percentual en els escenaris més severs.

L'estudi, elaborat pels economistes Oriol Carreras, Javier García i Zoel Martín, part de la idea que l'evolució del conflicte condiciona de manera directa les previsions macroeconòmiques ja establertes per al pròxim exercici.

Dos escenaris possibles d'evolució

L'anàlisi contempla dues trajectòries alternatives. En la primera, el conflicte es resol de forma relativament ràpida i amb un impacte limitat sobre les infraestructures energètiques internacionals. En la segona, la crisi es prolonga durant diversos mesos i genera danys més rellevants, la qual cosa obliga a mantenir o ampliar mesures de suport fiscal.

En aquest marc, la previsió de creixement, situada prèviament en el 2,4%, s'ajusta a un rang que oscil·la entre una reducció lleu de dues dècimes i una caiguda pròxima a nou dècimes, en funció de la gravetat de l'escenari.

La inflació com a principal via de transmissió

L'estudi identifica la inflació com el canal més immediat de l'impacte econòmic. L'encariment del petroli i del gas en els mercats internacionals pot traslladar ràpidament als preus interns i alterar les previsions per a l'any vinent.

En un escenari de referència amb el petroli entorn de 85 dòlars per barril i el gas prop de 55 euros, la inflació podria incrementar fins a un punt percentual addicional respecte a les previsions actuals, situades en el 2,4%.

L'efecte amortidor de les mesures del Govern

El pla anticrisi de l'Executiu introdueix un element de contenció que redueix part de l'impacte sobre els preus. Segons l'informe, si les mesures es mantenen fins a mitjan any, la pressió inflacionista es redueix entorn de quatre dècimes, situant l'augment mitjà dels preus entorn del 3%.

L'anàlisi també adverteix que, si aquestes mesures es prolonguen, haurien d'orientar de forma més selectiva cap als col·lectius més vulnerables per a millorar la seva eficàcia i limitar el seu impacte pressupostari.

Una exposició exterior limitada però no inexistent

L'exposició directa de l'economia espanyola als països del Golf Pèrsic és reduïda. Les exportacions cap a aquesta zona representen aproximadament el 2% del total, la qual cosa equival a un 0,7% del PIB.

No obstant això, l'informe assenyala que una caiguda del 50% en aquestes exportacions podria restar al voltant de 0,15 punts al creixement econòmic, una xifra que se suma a altres possibles efectes indirectes.

Riscos globals i efecte arrossegui

Més enllà del comerç directe, la deterioració de l'entorn internacional apareix com un factor clau. Una desacceleració d'un punt percentual en els mercats d'exportació d'Espanya podria restar aproximadament dues dècimes addicionals al creixement del PIB.

Aquest canal indirecte es converteix en un dels principals elements de vigilància en un context d'elevada incertesa global.

Política monetària i efectes diferits en el temps

L'informe també incorpora el possible impacte de les decisions del Banc Central Europeu. El mercat descompta entre dues i tres pujades de tipus durant l'any vinent, el que podria traduir en una pèrdua acumulada de fins a 0,4 punts de PIB en un període de dos anys.

L'estudi apunta al fet que l'impacte més gran d'aquest enduriment monetari es concentraria més enllà del curt termini, amb efectes més visibles en l'exercici següent.