L'àrea metropolitana de Barcelona impulsa un pla per a limitar l'expansió urbana i recuperar sòl agrari

La transformació del model territorial al voltant de Barcelona entra en una fase decisiva amb la tramitació d'un pla metropolità que pretén reequilibrar la relació entre ciutat, naturalesa i producció alimentària. El debat sobre l'ús del sòl s'intensifica en un context marcat per dècades d'expansió urbana, pèrdua d'activitat agrària i pressió sobre els espais periurbans.

La reculada del camp en l'entorn urbà de Catalunya

L'àrea metropolitana de Barcelona acumula una pèrdua superior al 70% de superfície agrícola en les últimes dècades, un procés que ha afectat de manera directa a l'agricultura periurbana, és a dir, la que es desenvolupa en els marges immediats de les ciutats.

Un estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona assenyala que aquest model productiu es troba en situació crítica. L'informe identifica el període entre 2003 i 2008 com el moment de més destrucció de sòl agrícola, coincidint amb l'auge immobiliari, mentre que en l'última dècada el ritme de transformació s'estabilitza sense revertir.

Pressió urbanística i abandó dels cultius

L'avanç d'infraestructures, l'expansió d'àrees residencials i la transformació del territori han reduït de manera progressiva l'espai dedicat a l'agricultura en zones com el Baix Llobregat, la serra de Collserola o la serralada de Marina.

L'investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona Johannes Langemeyer apunta a la combinació de pressió urbanística i falta de rendibilitat com a factors clau de l'abandó agrari. En les zones de muntanya, afegeix, molts cultius desapareixen i els terrenys passen a convertir en masses forestals.

Aquest procés té efectes directes sobre la dependència alimentària. Langemeyer adverteix que la pèrdua de sòl fèrtil incrementa la necessitat d'importacions a diferents escales i planteja un debat estructural sobre el nivell d'autosuficiència que la societat està disposada a assumir.

El debat sobre l'autosuficiència alimentària, hídrica i energètica

Des de l'àmbit de la planificació territorial, el director del servei d’Espais Naturals de l’Àrea de Polítiques Urbanístiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Ferran Miralles, comparteix el diagnòstic i situa el focus en la necessitat de prioritzar recursos estratègics.

Segons el seu plantejament, aliments, aigua i energia han de ser eixos centrals de qualsevol política territorial. En aquest sentit, defensa que els sòls més fèrtils han de quedar protegits enfront d'altres usos urbans i que la urbanització hauria de concentrar en terrenys de menor valor agrari.

Un nou planejament per a reordenar el territori

En aquest context, l'Àrea Metropolitana de Barcelona tramita el Pla Director Urbanístic Metropolità, actualment en fase de segona informació pública i amb previsió d'aprovació en 2027. El document busca redefinir el model de creixement urbà de Catalunya.

El pla incorpora mesures per a protegir espais naturals i agrícoles, així com la possibilitat de revertir alguns desenvolupaments urbanístics previstos amb l'objectiu de recuperar sòl no urbanitzable. Segons la planificació, el 51% del territori metropolità passaria a estar protegit enfront de la urbanització.

El projecte també aposta per recuperar el denominat mosaic agroforestal en zones d'arracada, una combinació de camps i boscos que, segons els experts, ajuda a reduir el risc d'incendis i afavoreix la biodiversitat.

Iniciatives agrícoles en entorns metropolitans

L'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona destaca experiències com el Parc Agrari del Baix Llobregat, on la protecció del sòl ha permès mantenir l'activitat agrícola en un entorn d'alta pressió urbana.

També se citen projectes com la cooperativa L’Olivera, que impulsa la recuperació del cultiu d'olivera a Collserola, o La Ponderosa, un espai agrari de sis hectàrees situat en el districte de Nou Barris de Barcelona, que exemplifiquen noves formes de producció en plena ciutat.

El conjunt d'aquestes iniciatives reflecteix una tendència creixent cap a la reactivació del sector agrari periurbà com a peça clau de l'equilibri territorial.

Un model urbà en revisió permanent

El debat sobre l'ús del sòl a Catalunya se situa així en el centre de la planificació metropolitana, amb una tensió creixent entre expansió urbana, sostenibilitat ambiental i sobirania alimentària.

El nou marc urbanístic planteja un canvi de paradigma en el qual la preservació del sòl fèrtil deixa de ser un element secundari per a convertir en una prioritat estructural del desenvolupament metropolità.