L'impacte de la guerra amenaça al motor econòmic espanyol, segons CaixaBank Research

L'escalada de tensió al Pròxim Orient, amb epicentre a l'Iran, comença a projectar els seus efectes sobre l'economia europea i, en particular, sobre Espanya. Una recent anàlisi de CaixaBank Research adverteix que l'impacte podria ser significatiu, amb una reducció del creixement del PIB de fins a gairebé un punt percentual en l'escenari més advers.

L'estudi posa el focus en l'elevada incertesa del context actual, on l'evolució del conflicte i les seves conseqüències energètiques seran determinants per a mesurar l'abast real de l'impacte econòmic.

Dos escenaris: de l'impacte moderat al més sever

Els experts plantegen dos possibles escenaris que ajuden a entendre la magnitud del risc. En el primer, més favorable, el conflicte es resoldria en un període relativament curt, amb danys limitats en les infraestructures energètiques, la qual cosa permetria contenir l'impacte econòmic.

En canvi, l'escenari més negatiu contempla una guerra prolongada durant diversos mesos, amb efectes rellevants sobre el subministrament energètic i la necessitat de mantenir mesures fiscals de suport durant més temps. En aquest context, el creixement del producte interior brut (PIB) podria reduir entre dues dècimes i nou dècimes, enfront de la previsió inicial del 2,4%.

Tal com assenyalen els autors de l'informe, Oriol Carreras, Javier García i Zoel Martín, aquesta àmplia forqueta reflecteix la incertesa global que domina l'actual escenari econòmic.

La inflació, principal via d'impacte

Un dels efectes més immediats del conflicte es traslladaria als preus. L'informe destaca que la inflació serà el principal canal de transmissió a curt termini, especialment per l'encariment de l'energia. En un escenari amb el petroli entorn dels 85 dòlars per barril i el gas prop dels 55 euros, l'impacte podria afegir fins a un punt percentual a la inflació prevista.

No obstant això, el paquet de mesures impulsat pel Govern d'Espanya actuaria com un matalàs econòmic, reduint aquest efecte en unes quatre dècimes. D'aquesta manera, la inflació podria situar al voltant del 3% en 2026, en lloc de nivells més elevats.

El paper clau de les mesures fiscals

L'informe subratlla la importància de les polítiques públiques per a esmorteir l'impacte del xoc energètic. Si les mesures actuals es mantenen fins a mitjan any, el seu efecte serà notable. No obstant això, els experts recomanen que, en cas de prolongar, aquestes ajudes s'orientin de forma més específica cap als sectors i col·lectius més vulnerables, amb la finalitat de maximitzar la seva eficàcia i contenir el cost per a les arques públiques.

Exposició limitada, però amb riscos indirectes

Malgrat la gravetat del context internacional, Espanya presenta una exposició directa relativament baixa a la regió del Golf Pèrsic. Les exportacions cap a aquests països representen a penes el 2% del total, equivalent al 0,7% del PIB.

No obstant això, els riscos indirectes són rellevants. Una caiguda significativa de les exportacions o una desacceleració dels mercats internacionals podrien afectar el creixement. Per exemple, un alentiment d'un punt en els mercats de destinació restaria al voltant de dues dècimes al PIB espanyol.

L'impacte dels tipus d'interès es notarà més endavant

Un altre element a tenir en compte és la política monetària. Els mercats anticipen possibles pujades de tipus per part del Banc Central Europeu durant 2026.

Aquest enduriment tindria un efecte acumulat sobre l'economia, amb una pèrdua estimada de 0,4 punts de PIB en dos anys, encara que el seu impacte seria més visible en 2027 que a curt termini.