Naturgy: El desenvolupament del biometà a Espanya exigeix integrar rigor ambiental, regulació i planificació territorial

El desenvolupament del biometà a Espanya requereix integrar rigor ambiental, seguretat reguladora i una adequada planificació territorial per garantir el seu desplegament sostenible i la seva contribució efectiva a la transició energètica. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Les principals variables ambientals en plantes de biometà a Espanya”, elaborat per INERCO i presentat avui en una jornada organitzada per Fundación Naturgy, que ha reunit representants institucionals, experts tècnics i companyies del sector energètic i ambiental.

La presentació de l’informe va anar a càrrec d’Amelia Olid Rodríguez, cap d’Àrea de Gestió Ambiental de Nous Desenvolupaments d’INERCO, qui va explicar que el document ofereix una visió integral dels principals factors que condicionen la implantació de plantes de biometà a Espanya. “L’informe analitza des del marc d’autorització ambiental i l’avaluació d’impactes fins a la gestió del digestat i l’aplicació de les millors tècniques disponibles, amb l’objectiu de facilitar un desenvolupament ordenat, compatible amb l’entorn i socialment acceptable”, va indicar.

L’informe posa de relleu que el desenvolupament de plantes de biometà a Espanya s’ha d’abordar des d’una visió integral, en què la gestió sostenible dels residus orgànics, la protecció ambiental i la planificació territorial estiguin plenament alineades. Davant d’un creixement accelerat de l’interès per aquesta tecnologia, el document subratlla la necessitat de garantir que els projectes es dissenyin i s’implantin tenint en compte les característiques de l’entorn, la disponibilitat real de substrats i la compatibilitat amb altres usos del territori.

Un dels eixos centrals de l’estudi és la importància d’un marc regulador clar, estable i coherent, que permeti avançar en el desplegament del biometà amb seguretat jurídica tant per als promotors com per a les administracions. L’informe analitza els procediments d’autorització ambiental i d’avaluació d’impacte, destacant la conveniència d’integrar criteris homogenis i rigorosos que facilitin la tramitació sense relaxar les exigències ambientals, contribuint així a una implantació ordenada i socialment acceptable.

El document dedica una atenció especial als aspectes ambientals associats al procés productiu, des de la recepció i tractament dels residus fins a la gestió del biogàs, el digestat i els efluents. En aquest context, subratlla la necessitat d’aplicar les millors tècniques disponibles i d’incorporar, des de les fases inicials dels projectes, mesures orientades a minimitzar impactes com les emissions, les olors o el soroll, elements clau per afavorir la convivència d’aquestes instal·lacions amb el seu entorn.

Finalment, l’informe destaca el potencial del biometà com a eina estratègica d’economia circular, capaç de transformar un repte ambiental —la gestió dels residus orgànics— en una oportunitat energètica i econòmica per als territoris. Per a això, conclou que resulta imprescindible reforçar la coordinació entre administracions públiques, sector industrial i àmbit tècnic, promovent una planificació basada en el coneixement, la innovació i el rigor ambiental com a pilars per consolidar aquesta tecnologia en el sistema energètic espanyol.

Compartint visions sobre el biometà

A la presentació del document va seguir un col·loqui posterior, moderat per Humberto del Horno, delegat de l’Agència Europa Press a la demarcació de Castella-la Manxa, en què es va posar de relleu la importància de la coordinació entre administracions, sector industrial i àmbit tècnic.

El director general de Transició Energètica de Castella-la Manxa, Alipio García Rodríguez, explicava que aquesta comunitat fa anys que aposta per les energies renovables, però que el gran repte actual és el tractament adequat dels residus, especialment els orgànics. Destacava que, “gràcies als avenços tecnològics, el biogàs i la biometanització permeten aprofitar aquests residus de manera eficient, integrant-los en un model d’economia circular que retorna al camp fertilitzants i redueix la contaminació. Les pràctiques tradicionals, com l’abocament o l’aplicació directa de residus, estan generant problemes ambientals com emissions de gasos d’efecte hivernacle i contaminació de sòls i aqüífers, per la qual cosa cal avançar cap a sistemes més controlats i sostenibles”. A més, Alipio assegurava que el paper de l’administració és garantir una normativa estricta, flexible i actualitzada que asseguri que aquestes activitats no danyin el medi ambient ni la salut, a més de generar confiança en la ciutadania. “L’estratègia passa per impulsar tecnologies més avançades, com la captura de CO₂ o la producció de combustibles sintètics, i per adaptar les plantes de biometà a les necessitats locals i industrials”, afegia.

Des de la perspectiva empresarial, Lourdes Gómez de la Vega, responsable d’Enginyeria i Medi Ambient a Gasos Renovables de Naturgy, va destacar la importància d’aplicar criteris ambientals des de les fases inicials dels projectes. “El biometà és una peça clau dins de la transició energètica i la descarbonització, especialment en una regió com Castella-la Manxa, amb alta demanda tèrmica i limitacions per a l’electrificació en determinats sectors industrials i domèstics. A més, estem veient com el sector evoluciona cap a un canvi d’escala i de concepte, de plantes petites i locals centrades en residus concrets a instal·lacions més grans, capaces de gestionar una major varietat de residus i produir un gas de qualitat apte per ser injectat a la xarxa, així com fertilitzants certificats que aportin valor afegit”.

Per la seva banda, la CEO de l’Associació Espanyola de Biocircularitat (Biocirc), Margarita de Gregorio, va incidir en el potencial del biometà com a palanca d’economia circular. “El biometà és estratègic per a Europa perquè reforça l’autonomia energètica i permet aprofitar recursos propis en un context de transició energètica. No obstant això, ens trobem davant d’una transició diferent de la d’altres renovables, ja que no es tracta només d’instal·lar infraestructures com l’eòlica o la fotovoltaica, sinó de desenvolupar indústries que transformen residus orgànics en energia i altres productes, funcionant com a mini refineries”. A més, va voler recordar la necessitat de millorar la comunicació amb el món rural i combatre la desinformació, apel·lant a un vot de confiança per demostrar, amb fets, el bon funcionament d’aquestes instal·lacions.

El director de Consultoria a Espanya d’INERCO, F. Javier Hidalgo Galdón, va tancar el debat destacant el valor de l’informe com a eina de referència tècnica. “La guia desenvolupada reflecteix un aspecte principal, des del nostre punt de vista, i és l’enorme potencial que la normativa i els procediments ambientals actuals tenen si som capaços de complementar-los amb l’experiència tècnica necessària per a la minimització dels impactes ambientals i l’aplicació de les millors tècniques disponibles, així com per al desenvolupament d’anàlisis prèvies i complementàries que permetin a cada projecte optimitzar els seus avantatges en matèria de circularitat, generació d’energies i productes renovables i, sobretot, com a font de riquesa i millora social de l’entorn rural. Aquests tres aspectes combinats convertiran la tecnologia de generació de biometà en una peça clau del nostre desenvolupament sostenible actual”, va explicar.

Per la seva banda, la directora general de Fundación Naturgy, María Eugenia Coronado, va obrir la jornada destacant el paper del coneixement tècnic i l’anàlisi rigorosa com a base per avançar en el desenvolupament de solucions energètiques sostenibles. “El biometà representa una oportunitat estratègica per a la transició energètica i l’economia circular, però el seu desenvolupament ha de basar-se en criteris ambientals sòlids, planificació i diàleg entre tots els agents implicats”, va assenyalar.

Fundación Naturgy

Fundación Naturgy té entre les seves línies d’actuació la transferència de coneixement especialitzat sobre les noves tecnologies energètiques i els reptes de la transició cap a un sistema energètic més sostenible. Creada el 1992 per la companyia energètica Naturgy, desenvolupa així mateix programes d’acció social per pal·liar la vulnerabilitat energètica, iniciatives educatives en matèria d’energia i projectes de formació orientats a millorar l’ocupabilitat i promoure l’ocupació verda.