Més del 60% de les baixes llargues es donen a Catalunya i Pimec demana usar els recursos disponibles

La patronal exposa que una gran part de les incapacitats prolongades es registren en el territori català mentre reclama aprofitar fons disponibles per a agilitar l'atenció sanitària i evitar devolucions

|
EuropaPress 6586897 presidente patronal catalana pimec antoni canete posa europa press 17 marzo
El president de la patronal catalana Pimec, Antoni Cañete - David Zorrakino - Europa Press - Arxiu

 

El debat sobre la gestió de les incapacitats laborals torna al centre de l'agenda econòmica i sanitària, amb especial atenció a l'impacte que aquestes situacions generen tant en el sistema públic com en el teixit empresarial.

El context actual situa a Catalunya com un punt clau en l'anàlisi de les baixes laborals de llarga durada, en un escenari on els recursos disponibles i la seva aplicació efectiva generen interrogants entre els agents socials i econòmics.

 

Una concentració significativa

El president de Pimec, Antoni Cañete, sosté que més del 60% de les baixes prolongades a Espanya es concentren a Catalunya. Aquesta xifra, exposada en una entrevista, posa en relleu un fenomen que considera necessari abordar amb més profunditat.

El representant empresarial assenyala que existeixen recursos econòmics destinats a millorar aquesta situació, concretament una partida de 60 milions d'euros enfocada a optimitzar la gestió en els centres d'atenció primària. No obstant això, adverteix que aquests fons no sempre s'utilitzen i, en conseqüència, acaben sent retornats.

 

La gestió dels diners públics

La patronal planteja que l'ús adequat d'aquests diners permetria millorar els temps d'atenció i diagnòstic. Segons Cañete, la prioritat és garantir que els pacients rebin assistència en el moment oportú.

En aquest sentit, defensa que s'implementin mesures per a accelerar les proves mèdiques i els tractaments. “Les persones siguin tractades a temps quan estan malaltes”, subratlla, insistint en la necessitat d'actuar amb més rapidesa dins del sistema sanitari.

 

L'impacte econòmic

El cost de les baixes laborals representa un altre dels eixos centrals de l'anàlisi. Cañete xifra en 62.000 milions d'euros l'impacte econòmic d'aquestes situacions, la qual cosa reforça la importància d'abordar el problema des d'una perspectiva àmplia.

El president de Pimec considera que una millor gestió no sols beneficiaria als treballadors, sinó també a les empreses, que necessiten mantenir la seva competitivitat i productivitat en un entorn exigent.

 

Crítiques al sistema actual

El dirigent empresarial qüestiona el funcionament actual del sistema en relació amb la utilització de fons disponibles. En particular, assenyala la falta de coordinació en l'ús de les mútues com a eina per a alleujar la pressió assistencial.

“El que no té cap explicació és que el sistema estigui col·lapsant i tenint la mútua disponibilitat per a poder-lo descol·lapsar, no s'autoritzi”, afirma, evidenciant el seu desacord amb la situació actual.

 

Una proposta de diàleg

Des de l'organització empresarial es planteja la necessitat d'obrir un debat ampli que inclogui a les institucions i als diferents agents socials. La proposta passa per analitzar el context sense enfocaments ideològics i buscar solucions conjuntes.

“Què proposa Pimec? Un debat no ideològic, serè, amb el Govern, els partits, els sindicats i nosaltres, com a agents i interlocutors, per a fer, d'alguna forma, l'anàlisi de la situació i no retornar els diners. Les baixes a la gent s'han de donar i serem els primers que ho demanarem i ho exigirem”, conclou Cañete.

El plantejament posa sobre la taula la necessitat de revisar el model actual i optimitzar els diners disponibles per a millorar tant l'atenció sanitària com el funcionament del sistema laboral.

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA