Els últims sondejos a Catalunya per les eleccions generals del 23J

Dilluns passat 17 de juliol va ser l'últim dia en què la llei electoral vigent permetia publicar enquestes sobre intenció de vot als mitjans i també sobre els resultats i el nombre de diputats i senadors que les forces que concorreran als comicis podran obtenir.

Precisament el darrer dilluns de la campanya apareixia el darrer gran sondeig, el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que, en àmbit espanyol, concedia al PSOE, el partit que actualment ocupa la Moncloa, gràcies al pacte de govern amb Podem, distància d'1,4 punts respecte del seu principal perseguidor, el Partit Popular.

Les enquestes a Catalunya mostren uns resultats similars, amb el PSC com el partit a què les enquestes que s'han publicat fins ara situen al capdavant de les preferències dels catalans.

Catalunya Press ha observat els resultats dels sondejos més recents i alguns una mica més anteriors per observar la forma en què ha evolucionat la intenció de vot.

Una de les primeres variables que cal considerar és que un partit que va participar i va obtenir representació en els anteriors comicis al Congrés i al Senat, Ciutadans, ha desaparegut del mapa electoral.

De fet, Catalunya és una de les comunitats d'Espanya on ha anat virant la intenció de vot ; una de les primeres mostres d'això anar més lluny, el 14 de febrer de 2021, a les eleccions al Parlament de Catalunya, Esquerra Republicana va acabar ocupant la presidència de la Generalitat (gràcies al seu acord amb Junts per Catalunya , que es trencaria a finals de l'any següent).

Aleshores, el PSC de Salvador Illa va guanyar els comicis amb 652.858 vots, pels 603.607 de la formació liderada per Pere Aragonès.

En els darrers mesos les enquestes donen una clara primera posició a la llista del partit de Salvador Illa, que guanyaria còmodament a Catalunya. El PSC guanyaria les generals a Catalunya amb 16 escons seguit d'ERC amb 8 representants.

Junts, seria la tercera força amb entre 7 i 9 representants (actualment en té 8), mentre que el PP obtindria entre 6 i 8 escons, respecte als dos actuals.

El PP ja va obtenir un gran resultat a les eleccions municipals i tornaria a pujar a la jornada electoral. De fet, la majoria de les enquestes d'àmbit estatal donen com a vencedor la formació que lidera Alberto Núñez Feijóo.

La cinquena força a les generals a Catalunya seria Sumar (Comuns), perdent bona part dels representants que van obtenir fa quatre anys, mentre que per darrere estarien Vox i la CUP, en aquest ordre.

BARCELONA I TARRAGONA, CIRCUNSCRIPCIONS CLAU

Com a derivat dels sondejos es pot veure que, en algunes circumscripcions, dos partits estan barallant-se, i ho faran fins a última hora, per 26 escons que es disputen per menys de 4.000 vots.

Segons una enquesta publicada el dilluns 17, Barcelona és una demarcació on estaria en joc un escó , que s'estarien disputant PSC i Sumar.

Aquesta situació no és exclusiva de la capital de Catalunya; també passa a Tarragona, encara que en aquest cas la pugna és entre dos partits catalans: Esquerra Republicana i Junts per Catalunya .

A més, on hi ha diversos escons dividits i en disputa per un estret marge és Andalusia. Així, a Còrdova passa el mateix que a Barcelona (amb PSOE i Sumar), a Cadis els socialistes lluitarien amb Adelante Andalucía ia Almeria deixaria un escó a dirimir entre PSOE i Vox.

També hi ha escons rendits a totes les províncies de la Comunitat Valenciana ia la Comunitat de Madrid, entre d'altres.

VOT PER CORREU

Al marge de les enquestes, els comicis han estat marcats per l' enorme demanda de vot per correu . Ara com ara, la data límit perquè els qui hagin demanat aquesta modalitat puguin lliurar el seu sufragi és el dijous 20 de juliol, encara que aquesta data podria variar .

L'empresa volia repartir, domicili per domicili, totes les peticions com a molt tard el diumenge 16 de juliol (dia en què les oficines de les grans ciutats van obrir les portes), encara que dilluns passat 17 van admetre que encara van quedar uns 300.000 pendents, que es van comprometre a acabar de repartir entre el mateix dia 17 i aquest dimarts 18.

Finalment, en aquestes eleccions generals, Correos ha rebut 2,6 milions de peticions de vot per correu, una xifra rècord des que hi ha registres d'aquest sistema de sufragi.

Suposen una xifra rècord respecte a altres anys dels quals es tenen dades, ja que són un 94,71% més respecte a les eleccions del 2019 i un 80,45% més que les del 2016, que fins avui eren les que marcaven el rècord històric.

En concret, als comicis del 2016, que també es van celebrar a les portes de l'estiu, Correos va rebre 1.452.988 sol·licituds per a aquest sistema de votació, un milió menys de les peticions que s'han produït en aquestes eleccions generals.