El 3 de desembre és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. CatalunyaPress ha entrevistat Kike García, un dels tres presentadors dels sorteigs del cupó de l'ONCE des del 29 de setembre passat. Kike és un enginyer informàtic de 28 anys que “en el dia a dia dóna tan bé com pot”.

Què va suposar per a tu ser elegit per presentar el programa dels Sortejos de l'ONCE?

Va ser una sorpresa perquè jo no esperava ser presentador del cupó, la veritat. Agraeixo que pensessin en mi per a aquesta oportunitat i estic molt content, no puc dir res més. També sento molta responsabilitat perquè a banda de repartir sort i donar el número premiat, cada nit es parla d'un projecte social. És molta responsabilitat representar la feina de molts companys i poder fer-ho bé.

Què et sembla que l'ONCE hagi apostat per gent de la casa?

Em sembla molt bé, crec que la gent amb discapacitat hem d'estar a tot arreu sempre que tinguem la capacitat per fer aquesta tasca i la professionalitat, com qualsevol altra persona . Aquí, més enllà de tenir una discapacitat o no, cal que confiïn en tu i puguis exercir aquesta feina però que no afecti si et falten els braços com a mi o qualsevol altre tipus de circumstància. Em sembla genial que una institució com l'ONCE hagi pres aquesta decisió.

Patty Bonet: "És un regal poder ser la veu visible dels sorteigs de l´ONCE"

Com va ser la vostra acollida com a presentadors? Què et va dir el teu entorn?

La gent és molt amable. Alguns amics han arribat a dir-me que estan molt orgullosos de veure'm aquí. Després sí que hi ha gent, sobretot veïns, que et diuen “escolta, és possible que t'hagi vist al cupó? Crec que no hi ha molta gent com tu al món i no sé si ets tu el que hi és”. Els responc que sí que sóc jo i s'alegren molt. La gent s'ho pren amb molta il·lusió, la veritat. Fins i tot al meu pare a la feina li arriben a dir he vist el teu fill… I ell diu “sí, l'has vist”.

Com et prepares per presentar el sorteig?

El text està aprovat des d'uns dies abans. Naturalment, surt el sorteig en directe i el número real. Assagem amb un número fals, en el meu cas dic el 9999 i la sèrie 109 llavors el text el tenim des de diversos dies i intento aprendre'm-ho, donar-li naturalitat i fer-ho meu. Quan estem enregistrant també tenim el text, però jo vull donar-li un sentiment sobre les coses que estem parlant perquè crec que són importants i mereixen comptar-les una mica amb la veritat que comporten. El text ja el tenim, ho interioritzes, ho aprens de memòria i després només falta una mica maquillatge i vestuari. La veritat és que estic molt agraït a l'equip perquè vestir-me és un repte.

No ho negaré, les meves característiques físiques comporten unes coses específiques. Recordo que quan vaig portar una camisa meva al Jordi, l'estilista, i era màniga llarga. Quan va veure les meves camises i com estaven arreglades, ell va agafar i em va dir que me les arreglaria. En aquest cas, Jorge va dir que assumia el repte i vaig arribar el primer dia i jo ja tenia totes les camises arreglades. Jorge va arreglar totes d'una vegada i em quedaven perfectes. Això em va donar molta seguretat perquè ens hi veu molta gent.

Creieu que sou com una punta de llança per trencar altres barreres?

Sí que cal trencar aquestes barreres. Si som punta de llança o no, crec que és la gent qui ho ha de valorar. Jo sempre dic que amb la meva feina intento plantar llavors a la societat perquè les persones amb discapacitat del futur i la gent en general ho tinguin tot més normalitzat, i coses amb què nosaltres ens hem trobat doncs ja no hi siguin i que tot sigui més fàcil. Aquest és el meu propòsit i el que intento fer. Després, si s'aconsegueix o no, és un altre tema, però almenys és el meu propòsit. Crec que aquest tipus de coses sí que ens permeten trencar barreres, en això sí que hi estic d'acord. Sí que es va avançant i la veritat és que és un plaer estar involucrat en projectes que segurament el dia de demà portin moltes coses bones.

Amb quin dels projectes d'ONCE que has pogut explicar et quedaries?

Realment, encara que ara sóc presentador del cupó, al meu dia a dia, sóc responsable d'alguns projectes. La meva feina, el meu dia a dia amb la fundació ONCE dins de la direcció d'accessibilitat i innovació, sóc tècnic de tecnologies accessibles i sóc responsables d'alguns projectes. És cert que encara no he pogut parlar de cap d'ells, però em farà molta il·lusió quan això passi. Si algun dia puc parlar de Gali o de Borsa, que són els dos projectes que jo porto, em farà una il·lusió tremenda, però sí que és veritat que dels dos projectes de què he parlat, he tingut la sort que he pogut comptar projectes amb un factor molt cultural. El primer era sobre llibres accessibles i el tractat de Marràqueix i després m'ha tocat un concurs escolar que està engegant ONZE aquests anys. M'han tocat coses molt culturals i que m'han agradat molt, però com tu dius, m'agradaria explicar algun dia un dels meus. Crec que tots els que he tingut ocasió de comptar tenen un factor social inclusiu molt important.

Com és la relació a l'equip que fa el sorteig de l'ONCE?

Jo vaig conèixer la Laura Ferrer aquí en fundació ONCE, i un dels dies que jo estava assajant la vaig veure i la vaig poder saludar. Sí que és veritat que sobretot he compartit molt de temps amb Fati Gómez, que ella estava com a presentadora titular sobretot els dies que jo estava fent assajos, vestuari, etc. Per mi, ha estat un factor important, sobretot els dies d'assajos, i el dia d'estrena jo ja estava integrat a l'equip i era molt natural posar-me davant de la càmera. Va ser una cosa fàcil en aquest sentit. Ella és molt carismàtica i genial. Ella em treia els nervis i les preocupacions que podia tenir… em va recolzar molt en aquest sentit i jo estic molt agraït. L'altre dia em va fer una referència que som com Lady Alcón, que quan ella està jo no hi vaig i al revés. La veritat és que lequip en general és un gaudi.

Amb què et quedes aquesta experiència?

M'agradaria simplement dir que quan involucres persones amb discapacitat en determinats processos, com nosaltres que ens hem convertit en presentadors en aquest cas, és veritat que necessitem uns requeriments d'accessibilitat, d'adaptació de determinades coses que són molt importants per a nosaltres... En el meu cas, són adaptacions físiques, com a immobiliari oa la roba. Vull ressaltar, posar en valor la manera com l'equip l'ha integrat de forma perfecta . És veritat que en temes de tele, aquest tipus de qüestions funcionen d'una manera que desconec però sí que sé que ells amb nosaltres s'han involucrat al màxim. Qualsevol cosa que hem necessitat ens ho han donat.

Hem evolucionat molt en els darrers anys.

Sí, és clar hem evolucionat. De trenta anys ara hem evolucionat molt. És veritat que queda feina per fer i queden moltes coses a fer en molts àmbits però hem avançat clarament. Crec que la societat comença a ser en un altre punt. Tot plegat està canviant molt i s'està avançant.