Cerni Escalé (Concòrdia): "Les persones que ens estimem Andorra som els qui hem de tirar el país endavant"

Cerni Escalé és el cap de llista de Concòrdia, un partit polític progressista que, aquest diumenge 2 d'abril, concorre per primer cop a les eleccions del Consell General d'Andorra, ja que la formació va néixer l'estiu del 2022. L'habitatge, la cura de la natura, la diversificació de l'economia, teixir comunitat i garantir el benestar de la ciutadania són alguns dels punts del seu programa electoral, que també contempla les relacions d'Andorra amb Europa i el món.

Les eleccions són a tocar. Quines sensacions té?

Molt bones, estem satisfets per la campanya que hem fet, coherents amb les nostres propostes, contraposant el nostre model de país amb el que hi ha. El nostre és un model de benestar, no de creixement en quantitat, que és el que ha passat darrerament. Si per cada 10 cops que s'ha parlat del model econòmic s'hagués parlat un de model social, de benestar, social i fer créixer la qualitat de vida de les persones que viuen al país, els ciutadans d'Andorra tindrien molt més recursos. 

Algunes enquestes els situen com a tercera o quarta força. Estarien satisfets amb aquest resultat?

Per a nosaltres és important tenir la màxima representació possible i en moltes enquestes encara hi ha indecisos, alguna d'elles apuntava fins i tot al 50% dels consultats. El partit encara està per jugar, però tenim molta confiança en les llistes que hem preparat i esperem que el missatge de Concòrdia hagi pogut calar a l'electorat després de tots els actes de campanya que hem dut a terme. 

"Calculem que entre 6000 i 12000 pisos estan buits en el conjunt del país"

Estarien disposats a entrar al govern en algun hipotètic pacte?

En la política els pactes són importants, però ens quedaríem al Consell General si no tenim prou força per ser soci majoritari al govern. Cal una oposició ambiciosa i valenta, però alhora constructiva. Si no guanyem les eleccions no entrarem en cap govern de coalició.

Entrem en matèria. Econòmicament, Andorra té una gran dependència del turisme de neu i muntanya. La formació que vostè lidera aposta perquè el creixement del país vingui per part d’iniciatives andorranes que generin atractius i que la inversió estrangera sigui complementària. Com s'aconsegueix?

Creant un parc tecnològic amb un viver d'empreses, però sobretot confiant en el talent andorrà, pensant que podem créixer de dins cap a fora, amb alternatives i iniciatives de valor afegit i quilòmetre zero. Les persones que ens estimem Andorra som qui ha de tirar el país endavant. La inversió estrangera és necessària, però ha de ser complementària i diversificadora. Si en el que repercuteix és en aspectes com l'encariment de l'habitatge, no ens interessa. Si l'únic que fa és substuir el teixit local, sense aportar valor afegit, tampoc. Tenim una gran confiança en el poder local i el govern ha de fer més per acompanyar les iniciatives andorranes, acompanyant-les, creant un fons públic d'inversió que les recolzi.

En una entrevista fa mesos va dir que està d'acord amb el model tributari actual...

Calen petites modificacions, però no s'han de pujar massa els tipus dels impostos. La competitivitat d'Andorra és, en part, per una tributació més baixa que l'espanyola. Igualment, pensem que calen canvis en l'impost de societats, en l'IRPF (eliminant algunes exempcions que actualment hi ha) per evitar buits legals pels quals les empreses poden beneficiar-se. També l'Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) ha de pujar en cas de que no siguin primeres residències, que estaria en un 4%. En la resta de casos, el situaríem en un 10%. 

També va apuntar que hi ha pensions molt altes que l'estat no té perquè ni pot assumir.

Tenim un problema de sostenibilitat del sistema, com el té Espanya i també França. Pel que advoquem és perquè hi hagi una pensió si s'ha treballat un mínim de 35 anys equivalent al salari mínim interprofessional. Per tal de garantir-ho, caldrà rebaixar les pensions més elevades, que en els casos que superin els 3.500 euros menuals caldrà un esforç de solidaritat amb la resta de la població.

"Hem de seguir potenciant l'energia hidràulica"

Què li sembla que Andorra, en els darrers anys, hagi vist com hi van a viure youtubers, streamers i creadors de contingut?

Si són persones que passen a residir al país i participen de la vida d'Andorra, sempre són benvingudes, Andorra és terra d'acollida. Però el que cal fer és vetllar que el català com a llengua oficial segueixi sent respectat, i que la renovació dels permisos de residència estigui vinculat al coneixement del català, cosa que actualment no passa. Els creadors de contingut i qualsevol altre treballador de sectors emergents i que ajudin a crear atractiu en aquests sectors i que respectin la llengua i les tradicions d'Andorra i participar en la societat tindran sempre les portes obertes.

El primer punt del seu programa és l'habitatge. Concòrdia és partidària de limitar la inversió estrangera en pisos i cases per aturar l’encariment dels preus, cosa que volen complementar amb un sistema fiscal que privilegiï la primera residència...

És una mesura que ja s'ha fet en països com el Canadà o Portugal. Pugen perquè hi ha una oferta limitada, mentre que la demanda, que molts cops és externa, és gran. Apostem per un sistema de quotes, que reguli de forma estricta el nombre d'immobles que entren al mercat cada any. I mentre l'estem dissenyant, advoquem per una moratòria a la inversió estrangera durant 18 mesos, no permetre-la específicament en això. A partir d'aleshores, podrien tornar a fer-ho, però amb unes quotes molt concretes que evitin que la situació es descontroli. 

També diuen que els pisos buits entraran al mercat, per ampliar l'oferta i reduir els preus.

Calculem que entre 6000 i 12000 pisos estan buits i considerem que un dels principals encàrrecs que ha de tenir el govern és que entrin al mercat, per tal de fer baixar el preu. El govern ha creuat algunes dades de comptadors elèctrics, però exactament la xifra es desconeix. 

Andorra és un país fortament lligat al seu entorn natural, la muntanya. Proposen crear, per llei, un parc natural que comprendria la meitat del territori del país. La sostenibilitat i la cura del medi ambient és una assignatura pendent?

Andorra té uns paisatges naturals magnífics, estem molt orgullosos de la nostra biodiversitat i hem de fer més per protegir-los. Podem protegir més de la meitat del territori creant un parc natural unificat. Ara mateix, la biodiversitat està dividida en les dues valls del país, separades per la Carretera Nacional I, que les parteix. Creiem que calen corredors ecològics que connectin les dues valls i que permeti més intercanvi. En definitiva, establir un règim de protecció unificada per a tot el territori.

"Si no guanyem les eleccions no entrarem en cap govern de coalició"

Són partidaris del finançament públic de les grans infraestructures d'energia renovable. Quines serien?

Hem de seguir potenciant l'energia hidràulica. Andorra té una producció d'energia pròpia, però no arriba a abastir ni el 50% del consum domèstic, de forma que cal importar-ne d'Espanya i França. La forma de reduir la dependència energètica, que també és una forma de sobirania, és generar més a través de les renovables. Això es pot fer generant la creació d'energia hidràulica i impulsant també la solar.

Acabem preguntant-li per la relació amb els països veïns, França i Espanya, i amb la resta d'Europa. Com creu que ha de ser?

Som al bell mig d'Europa, som europeus de cultura, tradicions i valors democràtics, i hem de trobar un millor encaix amb el seu entorn europeu. El país està negociant un acord amb la Unió Europea, que és sobretot de caràcter comercial, d'integració dins del mercat únic europeu. Desde Concòrdia, el que plantegem és que de forma paral·lela, es trobin altres encaixos amb els països europeus i que de forma paral·lela a les relacions que es puguin establir, Andorra disposi de les eines per protegir els professionals i les petites empreses andorranes que ara mateix tenen un ecosistema que poden créixer i sobreviure, però que a gran escala difícilment podran competir amb empreses europees.