Oriol Salvià: "Per mi el Can Mèlich de Sant Just ho ha estat tot"

Oriol Salvià , jugador del Mèlich Sports Club de Sant Just Desvern va repassar la seva reeixida carrera a l' esquaix en exclusiva per a Vilapress . Salvià ens va explicar que actualment exerceix com a entrenador i gràcies a això ens va il·lustrar sobre l'actualitat de l'esquaix a nivell nacional i internacional.

"El Campionat d'Espanya Absolut és el que em va fer més il·lusió"

-- De quin títol et sents més orgullós?

--El títol que em fa sentir més orgullós i em va fer més il·lusió guanyar va ser el primer Campionat d'Espanya Absolut . Des de petit ser campió d'Espanya era el meu somni , veia jugadors al meu club que ho havien aconseguit i era un objectiu que vaig trigar diversos anys a poder aconseguir. Sí que és veritat que després vaig aconseguir títols de més importància com algun del circuit mundial , però el fet de portar molt de temps perseguint el Campionat d'Espanya fa que tingui un record millor.

"A principis dels 80, el propietari del Can Melich, en un viatge a l'estranger, va veure que hi havia un esport de raqueta que era desconegut a Espanya i va tenir la gran idea de portar-lo al Can Mèlich"

--¿Com vas donar amb l'esquaix?

--L'esquaix va entrar a casa perquè el meu pare jugava a tennis al Club Can Mèlich. A principis dels 80, el propietari del Can Mèlich, en un viatge a l'estranger va veure que hi havia un esport de raqueta que era desconegut a Espanya i va tenir la gran idea de portar-lo al Can Mèlich i va construir pistes. A partir d'això, els meus pares es van aficionar i després em van inscriure a les escoles del club. Així va ser com em vaig introduir en aquest esport.

"El meu fill potser és millor que jo"

-- Creus que hi haurà un altre jugador tan destacat a nivell nacional?

--La veritat és que a nivell nacional cada vegada el nivell dels jugadors, en edats júnior, és més gran . De fet, jo ara sóc el seleccionador nacional júnior i estic veient que cada vegada surten més jugadors amb més projecció. Ara ja hi comencen a haver jugadors espanyols entre els millors 50 del món i tinc l'esperança que segueixin sortint jugadors de primer nivell. El meu fill també juga, té 14 anys i és el campió nacional sub-15 i sub-17 pel que potser és millor que jo.

"Entrenar és una feina que m'encanta"

--¿Què suposa per a tu el canvi de jugador a entrenador?

--El passar de ser jugador a entrenador, vist després d'uns quants anys, crec que va ser una gran decisió. Els esportistes ens dediquem només a competir fins a certa edat, centrats només a entrenar i aconseguir uns objectius. Quan se'ns acaba la vida esportiva, de vegades és complicat cercar altres activitats/treballs. En el meu cas, em vaig adonar que ser entrenador, estar amb nois petits, intentant ajudar-los a ser millors, era una cosa que m'agradava molt. De fet, just abans d'acabar la meva carrera com a esportista, ja me'n vaig anar incorporant en tasques d'entrenador. El pas de jugador a entrenador va ser de manera gradual, a poc a poc. És una feina que m'encanta, que segueixo involucrat, vivint l'esport des de dins i em fa estar molt content en aquesta faceta de la meva vida actual.

"La meva vida sense lligar-la al Mèlich no tindria sentit"

--¿Què és per a tu el Mèlich Sports Club de Sant Just?

--Per mi ha estat tot. De fet, vaig conèixer l'esquaix allà, vaig aconseguir millorar i vaig tenir l'oportunitat de tenir bons entrenadors al Can Mèlich. Després vaig conèixer la que és ara la meva dona a les escoles infantils del club. Posteriorment ha estat el meu lloc de treball...per la qual cosa et diria que la meva vida sense lligar-la al Mèlich no tindria sentit . Pràcticament tota la meva carrera esportiva, a nivell laboral i fins i tot familiar...el meu fill i la meva filla hi juguen.

"A nivell mundial l'esquaix és un esport molt practicat. De fet es practica als 5 continents ia més de 150 països"

--¿Per què creus que el tennis és més conegut que l'esquaix, i aquest és més antic?

--El tennis és l'esport de raqueta amb més audiència i jugadors, per sobre de l'esquaix, el bàdminton, el tennis de taula...els quals són esports que, encara que es coneguin, no ho són tant com el tennis; no et sabria dir el motiu. Pel que fa a l'esquaix, a Espanya sí que el coneix la gent, però no és un esport gran. Tot i això a nivell mundial l'esquaix és un esport molt practicat. De fet es practica als 5 continents, a més de 150 països, sent un esport molt consolidat i amb molts jugadors a nivell mundial. Un handicap que té l'esquaix és que no és olímpic. És als Jocs Panamericans de Sud-amèrica i als Commonwealth Games que són disciplines olímpiques, però no és als jocs d'estiu. Potser si fos olímpic seria més conegut i ajudaria el nostre esport.