Adeu a una referent: Ona Carbonell anuncia la seva retirada de la natació artística

La nedadora barcelonina Ona Carbonell, fins ara capitana de l'equip nacional de la modalitat de natació artística, ha anunciat aquest divendres 19 maig que es retira després de més de 20 anys a l'elit i després de participar en tres Jocs Olímpics, en què ha sumat una plata i un bronze, a més de 34 presses més entre Mundials i Europeus.

La catalana ha pogut celebrar medalles a Jocs, Mundials i Europeus en moltes disciplines de l'artística, des que es pengés la primera preseia al Mundial de Melbourne (Austràlia) el 2007. Un bronze en equip tècnic que va obrir l'exitós camí de la catalana , que ara deixa la pràctica professional de la natació artística amb 32 anys i després de pausar la seva carrera per ser mare.

Carbonell pot presumir de ser la dona amb més medalles en la història dels Mundials de natació i una de les esportistes catalanes i espanyoles més llorejades. Les seves 23 medalles a Mundials, sent les tres últimes a la cita de Corea del Sud 2019, la situen al top de la natació artística, ara artística, però també al cim de totes les modalitats de natació.

La barcelonina supera al botí mundialista la històrica Natalia Ischenko, amb 21 medalles entre el 2005 i el 2015, i també va deixar enrere Gemma Mengual (va aconseguir 20 medalles a Mundials). A més, es queda en tercer lloc al rànquing de medallistes mundials absolut, darrere de Ryan Lochte (27) i Michael Phelps (33).

Fins ara capitana de l'equip nacional, es va assentar a la selecció només dos anys després del seu debut, començant a col·leccionar les 23 medalles mundialistes i 12 continentals que presenta el seu palmarès, a més de les dues presses olímpiques.

El 2012 va arribar el seu gran moment, en disputar els seus primers JJOO, quan va aconseguir una plata en un espectacular duet al costat d' Andrea Fuentes, ara seleccionadora dels Estats Units i llavors líder de l'equip espanyol, després de prendre el relleu de Mengual i donar-lo, poc després, a la pròpia Carbonell.

A més, en aquesta cita londinenca, Carbonell es va penjar també un bronze, a la rutina per equips, en què va ser un dels millors moments de la seva carrera. En total, va gaudir de tres experiències olímpiques, ja que també va estar a Rio 2016, on va competir sense medalla (i amb polèmica per les puntuacions) al costat de la històrica Mengual, i Tòquio 2020, on va començar, sense saber-ho, a acomiadar-se.

El seu adéu deixa un gran buit a la natació artística espanyola, ja que de moment no hi ha un relleu clau a l'aigua per a Carbonell. Fins ara, les dolces i ràpides transicions entre Mengual, Fuentes i Carbonell sembla no tenir una continuïtat clara, si bé l'equip, amb la seva ajuda, donava pas a una nova generació que, sense la pressió d'haver de guanyar, confia tornar aviat a les medalles.

Mare de 2 fills, és un exemple d'esforç i superació, estendard d'una generació excepcional que va meravellar a les piscines més importants de tot el planeta. El 2020 va anunciar una retirada temporal per dedicar-se a la família, però la d'ara és per sempre.