El K4 500 i el C2 500 donen dos bronzes en un dia històric per a Saúl Craviotto

El K4 de Saül Craviotto, Marcus Cooper, Rodrigo Germade i Carlos Arévalo i el C2 500 de Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez van aconseguir sengles medalles de bronze a les finals dels Jocs Olímpics de París 2024, disputades a l'Estadi Nàutic de Yves- -Marne i en què el K-4 femení de Teresa Portela va concloure sisè.

Saúl Craviotto ja és (encara més) Llegenda. El palista lleidatà va sumar la sisena medalla -dos ors, dues plates i dos bronzes- als seus cinquens Jocs, i al complex nàutic parisenc va desempatar del també palista gallec David Cal, amb cinc -un or i quatre plates-, com l'esportista espanyol més premiat en la història als Jocs.

Va ser ambiciós el K-4 liderat per Craviotto, que va passar el primer pels 250 metres ensenyant la proa als seus rivals, inclosa Alemanya, campiona del món i olímpica llastrada a l'arrencada després d'una sortida en fals, des d'un carrer 7 que el va fer perdre la referència de molts dels finalistes.

El K-4 espanyol va seguir al capdavant i va arribar a somiar amb l'or fins a falta de 150 metres, però va començar a cedir. El lactat va arribar abans d'hora als herculis braços de Craviotto, Cooper, Germade i Arévalo, un equip per a la història, subcampió a Tòquio 2020, que, aquesta vegada, va cedir als metres finals per conquistar el bronze després d'Alemanya i Austràlia.

"En els últims cent metres estava picant pala", va reconèixer després Saúl a la premsa sobre la falta de manxa que els va fer perdre l'or, però guanyar un bronze que els sap molt. Esgotat fins a l'extrem, Craviotto es va recargolar al moll al baixar de l'embarcació i abans de saludar una graderia en què el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va ser testimoni de la seva gesta.

També l'expresident de la Federació Internacional i exmembre del COI José Perurena, que va anar a felicitar el president de l'espanyola, l'exolímpic Javier Hernanz, amfitrió del polític socialista a les celebracions. "Tots volíem l'or, però és una xapa", va dir exultant a Perurena.

Prèviament, al C2 500, els campions del món sub-23 Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez van reconèixer que el quart lloc a les semifinals va ser una estratègia per sortir pel carrer un en una jornada en què creien que el vent els anava a afavorir. "Després vam haver d'afrontar unes onades que no sé d'on van sortir. Havíem de fer esforços per mantenir l'equilibri", va explicar Moreno.

Quarts al pas intermedi, el duo espanyol va accelerar el ritme de palades al tram final fins al tercer lloc en un desenllaç incert. Inicialment, la classificació els va col·locar quarts, però finalment la foto de meta va confirmar un històric bronze en el seu debut després de la Xina i Itàlia.

Just abans, el K4 500 femení de Sara Ouzande, Estefania Fernández, Carolina García i Teresa Portela no va estar en la lluita de les medalles des de la sortida i va acabar sisè. En els seus setens Jocs, Portela no va anunciar que deixarà la piragüa. "Queda 'Teri' per a estona. No m'he posat data de caducitat", va assegurar.

Jácome i Corbera, semifinalistes a C1 200

A la jornada matinal, Antía Jácome, cinquena als Jocs de Tòquio 2020 i subcampiona del món a C1 i C2, va donar bones sensacions i va acabar segona deixant-se anar als metres finals després d'assegurar el pas a les 'semis' a la tercera sèrie , amb un temps de 47.35 segons, a 55 centèsimes de la canadenca Sophia Jensen.

Posteriorment, María Corbera, subcampiona del món a C1 el 2022 i subcampiona del món a C2 el 2023, també va acabar en el segon lloc, amb 47.74 segons, en la següent sèrie per darrere de la igualment canadenca Katie Vicent, bronze a Tòquio 2020 a el C1 500, una mica més de mig segon (0.52) més ràpida que la madrilenya.

D'aquesta manera, Jácome i Corbera, que van accedir a les semifinals d'aquest divendres del C2 500 metres, es van classificar per a les semifinals del C1 200, que es disputen dissabte que ve conjuntament amb la final, al complex nàutic proper al parc temàtic de Disney a París, on el somni olímpic de Craviotto es va fer realitat. "Més que a les sis medalles li dono importància a haver estat en cinc Jocs", va apuntar el prohom del piragüisme, una Llegenda, encara que a ell no li agradi aquesta etiqueta.