Pepe Reina es retira: adeu al porter més 'showman' dels últims temps

Sí, amics de la pilota, ha arribat el moment. L'incombustible Pepe Reina, porter de confiança en les celebracions èpiques i els discursos de vestuari llegendaris, ha anunciat que penjarà els guants al final d'aquesta temporada. El seu comiat serà aquest divendres 23 de maig, en el partit del Como (el seu equip actual a Itàlia) contra l'Inter de Milà. Últim ball en gran!

“S'acaba una carrera molt bonica i una vida molt completa”, va dir Pepe en una entrevista concedida a Movistar+ , amb aquest to entre nostàlgic i savi de qui ja ha vist moltes porteries i moltes dutxes fredes postpartit. “Em sento afortunadíssim”, va afegir, recordant no sols els títols, sinó sobretot a la gent amb la qual va compartir vestuari. I mira que ha compartit!

Als 42 anys (que no són res per a l'esperit que té), Pepe va confessar que al gener ja sabia que aquest anava a ser el seu "últim curs" com a jugador. “Pensava que duraria menys, però aquí estic. Ara toca canviar de rol… encara que seguiré lligat al futbol, que això corre per les venes i no hi ha manera de llevar-li-ho”, va comentar entre riures. Spoiler! Hi haurà Reina entrenador.

I com no, repassem una carrera que dona per a una sèrie: Barça, Vila-real (dues vegades), Liverpool, Napoli, Bayern, Milan, Aston Vila, Lazio i Como 1907, on va coincidir amb el seu vell company de la selecció, el també mític Cesc Fàbregas.

En la seva motxilla de trofeus: Eurocopes 2008 i 2012, el Mundial 2010 amb La Vermella (sí, va ser part d'aquesta generació daurada), a més d'una FA Cup, una Supercopa d'Europa, una Carabao Cup, una Bundesliga i una Copa d'Itàlia. Anem, que si això fos un videojoc, tindria el 99 en carisma i en experiència.

“L'estiu passat el vaig passar regular, no trobava un projecte que m'il·lusionés... però ara ja em sento buit. Al futbol, des d'aquesta posició, ja no puc donar-li més”, va confessar amb honestedat. Però ull, no es va molt lluny: vol començar a entrenar. “Cal ser llest, humil, saber adaptar, i sobretot, convèncer als jugadors”, va dir. Ja ho veiem en una futura banqueta, repartint saviesa amb el seu inconfusible somriure.

Gràcies per tot, Pepe. Per les aturades, pels somriures, i per ensenyar-nos que el futbol també es juga amb el cor... i amb molta desimboltura.