Alcaraz derrota Sinner a la final de Roland Garros més llarga de la història amb 5 hores i mitja èpiques

El resultat final, 4-6, 6-7(4), 6-4, 7-6(3) i 7-6(2), no només reflecteix l’igualtat a la pista, sinó també la intensitat, el caràcter i la resistència física i mental que ambdós atletes van desplegar durant cinc hores i 29 minuts: la final més llarga de la història de Roland Garros des de la instauració de l’era professional el 1968.

1. El context de la final: el relleu generacional i l’absència de llegendes

Des de la retirada paulatina de Rafael Nadal, la caiguda de Roger Federer i amb Novak Djokovic donant passos cap a la retirada, el tennis masculí viu una transició. El “Big Three” que va dominar l’última dècada ha deixat pas a una nova generació que ja trepitja fort: Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, números 2 i 1 del món respectivament, amb només 22 i 23 anys.

Aquest duel no només representava la lluita per un dels títols més prestigiosos, sinó la confirmació de qui serà la pròxima gran estrella a terra batuda i al circuit ATP en general. En aquest escenari, la capital francesa, i especialment la Philippe Chatrier, es tenyien d’espanyol en honor a Nadal i Alcaraz, i d’italià pel orgull de Sinner.

2. El desenvolupament del partit: una muntanya russa d’emocions i tennis d’alt voltatge

Els dos primers sets: domini i control de Sinner

Jannik Sinner va començar la final imposant un ritme demolidor, combinant una consistència inquebrantable amb una precisió mil·limètrica que va mantenir Alcaraz a la defensiva. L’italià, jugant amb fredor i control, va aprofitar fins i tot un moment d’incomoditat de l’espanyol, que es va haver d’aturar per rebre atenció mèdica per pols a l’ull dret.

Sinner va tancar el primer set 6-4, i en el segon, amb un trencament ràpid al seu favor, semblava camí de la victòria. Però la garra d’Alcaraz va emergir amb força, forçant un tie-break en què Sinner es va imposar 7-4, portant l’avantatge a dos sets.

El punt d’inflexió: l’heroïcitat d’Alcaraz per salvar tres pilotes de partit

Amb el marcador 2-0, el partit semblava encaminat al costat italià. Tanmateix, el quart set es va convertir en un thriller. Després d’un duel ferotge, Sinner va tenir tres pilotes de partit al servei amb 5-4 i 40-0. En aquell instant, Alcaraz va treure el millor de si mateix: una concentració fèrria, cops arriscats i una defensa incansable que van desactivar cada oportunitat de l’italià.

Salvar aquells tres match points va ser un punt d’inflexió monumental. L’èpica remuntada va començar a prendre forma. Alcaraz va guanyar aquell game, es va ficar de ple en el partit i finalment va guanyar el set en un tie-break ajustat per 7-3.

El cinquè set: el festival del tennis i la definició en super tie-break

Ja amb la nit sobre París i després de més de quatre hores de desgast físic extrem, el cinquè set va ser una batalla sense quarter. Alcaraz va aconseguir un trencament important als primers jocs, mentre que Sinner, visiblement fatigat, va intentar resistir amb tot el que li quedava.

En el tram final, el jove murcià va imposar la seva major precisió, varietat i sobretot, cap fred per tancar el partit en un súper tie-break —el primer a la història de Roland Garros per a una final— que va dominar amb claredat per 10-2.

3. Anàlisi tècnica i tàctica: què va marcar la diferència?

• Resistència física i mental: La batalla de fons va exigir un nivell físic monumental, i ambdós van demostrar estar en la seva millor forma. Tanmateix, la capacitat d’Alcaraz per mantenir la concentració i la frescor mental en moments clau, especialment salvant pilotes de partit, va ser determinant.
• Varietat de joc i adaptabilitat: Sinner va brillar en consistència i profunditat de cops als primers sets, però Alcaraz va mostrar més versatilitat: pujades a la xarxa, drop shots, acceleracions inesperades i una lectura constant del partit.
• Control emocional: Mentre que Sinner va semblar cedir terreny quan es va veure incapaç de tancar el partit, Alcaraz va créixer en confiança a mesura que avançava l’enfrontament.

4. La dimensió històrica de la victòria d’Alcaraz

Amb aquesta victòria, Carlos Alcaraz arriba a cinc Grand Slams guanyats en cinc finals disputades, igualant la marca històrica de Roger Federer.

Es converteix en el segon jugador més jove a aconseguir cinc grans, amb la mateixa edat que tenia Nadal quan va assolir aquesta xifra.

Amb 22 anys i 3 mesos, la seva carrera es perfilada ja com una de les més prometedores i dominants de la història del tennis.

A més, aquesta final reafirma la consolidació d’Alcaraz i Sinner com els nous líders del circuit, que ja s’han repartit els últims sis majors entre ells i que prometen marcar la propera dècada.