Un incombustible Alonso deixa a tots bocabadats: "Pensava que era una bogeria que fes això"

Els anys passen, però Fernando Alonso continua demostrant per què és un dels pilots més respectats de la història de la Fórmula 1. Encara que el seu monoplaça no li permet lluitar per victòries, l'asturià treu or de cada carrera, gràcies al seu instint competitiu, la seva intel·ligència tàctica i una experiència que, una vegada més, va deixar al món del motor sense paraules.

Durant el Gran Premi d'Àustria, Alonso va protagonitzar un autèntic manual de defensa en les últimes voltes enfront d'un rival molt més ràpid. La seva actuació no sols li va permetre conservar la seva posició, sinó que també va servir com una classe en directe per a les futures generacions de l'automobilisme.

Un cotxe limitat, però una ment brillant

Malgrat pilotar un cotxe amb seriosos problemes, Alonso va aconseguir una classificació decent i es va mantenir en la baralla pels punts. Però el més impactant va arribar al final, quan Gabriel Bortoleto, un jove talent representat per l'agència del mateix Fernando, va aparèixer amb pneumàtics molt més frescos i un ritme clarament superior.

Bortoleto havia parat dues vegades, mentre que Alonso va optar per una sola detenció. Això es traduïa en una diferència de 17 voltes en la vida dels pneumàtics. El brasiler va arribar a retallar-li 10 segons en només 11 voltes, col·locar just darrere de l'asturià mancant dos girs.

Una defensa de geni: el DRS com a arma ofensiva

El que semblava una batalla perduda, es va convertir en una lliçó de murrieria tàctica. En la recta principal abans de la corba 3, Alonso va aixecar lleugerament el peu de l'accelerador i va permetre que Bortoleto li avancés just abans de la zona de detecció del DRS. L'objectiu? Activar el DRS en la següent recta, recuperar la posició i neutralitzar l'avantatge de velocitat del Sauber.

Amb aquesta maniobra, va recuperar la davantera amb millor tracció, aprofitant l'obertura del DRS per a defensar de nou en la corba 4. Va ser una jugada pensada al mil·límetre, executada amb sang freda i precisió quirúrgica.

El factor Norris: una altra jugada mestra

Però encara quedava l'última volta, on Lando Norris, líder de la carrera, va aparèixer per a desdoblegar. Això obligava tant a Alonso com a Bortoleto a deixar-li pas, però Fernando va tornar a usar la situació al seu favor. Es va deixar avançar just abans del nou punt de detecció de DRS, pegar al McLaren per a usar el seu rebuf i obrir el DRS una vegada més.

La maniobra va ser d'altíssim risc. Alonso va arribar a estar a escassos centímetres del cotxe de Norris, sense cometre el més mínim error. Un contacte hauria suposat un escàndol, però el bicampió del món va demostrar per què és un mestre absolut del control.

L'admiració del seu rival i el llegat del "carrerista pur"

Al final de la carrera, Gabriel Bortoleto, lluny de molestar, es va rendir a la grandesa del seu mestre:

“Ha estat com si estigués lluitant pel Mundial. Sabia perfectament on col·locar el cotxe, com activar el DRS… Ha estat increïble com ha intentat fins i tot avançar a Norris. No ha comès ni un sol error. S'ha guanyat aquesta posició amb escreix”.

Aquestes paraules resumeixen a la perfecció el que significa Fernando Alonso. El seu compromís, fins i tot quan no hi ha podis en joc, la seva capacitat d'esprémer cada centímetre de l'asfalt i la seva visió estratègica única el converteixen en una figura irrepetible de l'automobilisme. El seu no és simplement conduir: és llegir la carrera com un jugador d'escacs, anticipar als moviments del rival i mantenir viva la lluita fins a l'últim metre.

Als seus 42 anys, continua ensenyant que el talent i la intel·ligència poden marcar la diferència, fins i tot sense el cotxe més competitiu. I el més important: mai tira la tovallola. Una lliçó impagable que quedarà per sempre en la memòria dels qui estimen aquest esport.