Carlo Ancelotti, condemnat a un any de presó per frau fiscal de 386.361 euros el 2014

L’Audiència Provincial de Madrid ha condemnat a un any de presó l’exentrenador del Reial Madrid Carlo Ancelotti per la comissió d’un delicte contra l’Hisenda Pública relatiu al període fiscal de l’any 2014 i l’ha absolt d’un altre relatiu a 2015.

Així consta en una sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press, en la qual es pena el seleccionador de Brasil a un any de presó i a una multa de 386.361 euros per l’impagament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques de l’any 2014.

En el judici, el fiscal va mantenir la seva sol·licitud de quatre anys i nou mesos de presó en considerar que estava acreditada la defraudació tributària el 2014 i 2015. Davant d’això, la defensa de l’extècnic del Reial Madrid va afirmar que va estar "mal assessorat" i que els contractes eren "una chapuza".

El fiscal sostenia que a través dels drets d’imatge, l’ara condemnat va fer un pla per "tributar menys" a Espanya, indicant que hi va haver un perjudici per a l’Agència Tributària i que al·legar que va fer cas als seus assessors fiscals no és excusa per desvincular-se dels fets.

Es va basar en l’informe dels pèrits de l’Agència Tributària després de ratificar aquests durant aquest dijous els indicis per sostenir els dos delictes contra l’Hisenda Pública dels quals se l’acusa.

A la sentència, els magistrats exposen que l’actuació d’Ancelotti en relació amb els fets revela "un coneixement clar del deure tributari derivat de la seva residència fiscal a Espanya en l’exercici 2014, així com la voluntat conscient d’eludir el pagament d’impostos dels rendiments obtinguts de l’explotació dels seus drets d’imatge, mitjançant mecanismes artificiosos de creació de l’estructura societària".

"L’existència d’assessorament jurídic i fiscal professional, tal com va mantenir l’acusat en el seu interrogatori, no exclou el dol quan els fets són manifestament fraudulents i les estructures utilitzades no responen a una lògica econòmica real", recalca la Sala.

Així, recalca que "l’ocultació deliberada d’ingressos, mitjançant estructures opaques i entitats en paradisos fiscals, acredita una intenció defraudadora".

La resolució recull que la pericial practicada pels tècnics de l’AEAT permet establir amb precisió que la quota tributària defraudada és superior als 120.000 euros en l’exercici del 2014 i que s’estén fins a la suma de 386.361,93 euros.

Salari en drets d'imatge

En la seva declaració, l’exentrenador blanc va explicar que quan va arribar a l’equip del Reial Madrid va signar un contracte federatiu al juliol de 2013, acordant que un 15% del seu salari el cobraria per drets d’imatge i en què es parlava d’una societat cessonària per als esmentats drets.

"Jo mai no he donat importància als drets d’imatge. Els entrenadors no són tan importants però sí els jugadors perquè venen samarretes", va manifestar.

El fiscal considerava que malgrat que va confirmar la seva condició de resident a Espanya a efectes fiscals, i que va reflectir que el seu domicili era a Madrid, només va consignar en les seves declaracions de la renda les retribucions de treball personal percebudes pel Reial Madrid i va ometre el rendiment corresponent a l’explotació dels seus drets d’imatge que fictíciament pretenia haver cedit a altres entitats.