El Barça no la vol, però Barcelona la porta: la samarreta rosa que ningú va autoritzar i ho va canviar tot

Des de fa mesos, passejar pels els carrers de Barcelona s'ha convertit en una espècie d'exposició de samarretes del Barça. No per una campanya oficial del FC Barcelona, sinó per una samarreta rosa falsa que sembla tan autèntica que ha confós a milers d'afeccionats i s'ha convertit en un fenomen viral que ha cridat l'atenció dels més culers, que saben que no forma part de la nòmina de equipoaciones del conjunt blaugrana. L'escut està ben brodat, el teixit recorda al polièster de Nike, i alguns models fins i tot porten el nom de Lewandowski o Lamini Yamal. Però hi ha un detall que ho canvia tot: el Barça mai la va presentar ni la va aprovar ni es va plantejar com una possible samarreta oficial.

De la web als 'top manta'

La història comença en fòrums de disseny esportiu i pàgines especialitzades en concept kits, on els fans comparteixen esbossos imaginaris de samarretes. A mitjan primavera passada, un usuari va publicar un disseny rosa pal amb detalls blau marí i escut monocromàtic. La imatge era tan realista que molts la van confondre amb una filtració de Nike per a la temporada 2024/25.

Fàbriques asiàtiques van detectar l'oportunitat i van començar a produir el model en massa. En qüestió de setmanes, la samarreta rosa va aparèixer en mercats ambulants, botigues de souvenirs, plataformes online i venda ambulant en passejos marítims de tot el litoral català. Fins i tot a Madrid, per Gran Via es poden veure a la venda.

Un èxit comercial sense suport oficial

La samarreta s'embeni entre 20 i 35 euros, molt per sota dels 99,99 € que costa un equipament oficial del Barça. El seu èxit es deu al fet que sembla autèntica, però no ho és. I això ha generat una confusió massiva: especialment en aquelles persones més allunyades de l'actualitat del Barça. Ho té tot per a ser considerada real, és viral, la porta trodo el món i està molt ben feta.

El més sorprenent és que no reprodueix cap disseny real de l'equip, ni com a segona ni com tercer equipament. No és una reedició ni una versió històrica. És, literalment, una creació espontània que ha conquistat el mercat sense passar pels canals oficials. Alguna cosa que, probablement, no li fa gens de gràcia ni a Nike ni al Barça.

Moda, futbol i estètica urbana

En una era on les samarretes de futbol s'han convertit en símbols d'estil urbà, tenir models cridaners i diferents s'ha tornat tendència. Aquesta samarreta rosa ha conquistat aquest espai, competint fins i tot amb la històrica samarreta rosa fluor de la temporada 2020/21.

La moda del footballwear ha fet que les samarretes surtin de l'estadi i entrin en el dia a dia. Quantes més i més diferents, millor. I en aquest context, les falsificacions troben terreny fèrtil: permeten varietat sense el cost elevat de les originals, i s'integren en l'estètica de carrer com si fossin part del catàleg oficial.

El club no s'ha pronunciat referent a aquest fenomen de masses. La samarreta rosa no correspon a cap proposta presentada per Nike . És una prengui fantasma que ha pres vida pròpia, aliena als plans comercials del club però està molt present en l'imaginari col·lectiu i s'ha convertit en una samarreta més a la ciutat de Barcelona. I això no sols ha passat amb el Barcelona, el Brasil, Inter i uns altres gran sequipoas també han vist alteracions en les seves samarretes.

Rècords oficials vs. fenomen de carrer

Mentre la samarreta rosa falsa es multiplica en mercats ambulants i xarxes com a símbol de moda urbana, el FC Barcelona ha batut rècords històrics de vendes amb els seus equipaments oficials. Durant la temporada 2024/25, el club va generar més de 108 milions d'euros en ingressos per marxandatge, dels quals 97,8 milions van provenir directament de la venda de samarretes i productes oficials.

Aquest creixement representa un salt del 18% respecte a l'exercici anterior, impulsat pel control total de l'e-commerce, recuperat després de renovar el contracte amb Nike. Les botigues físiques del club també han experimentat un auge: les Barça Stores van créixer un 30% interanual, i la botiga del Spotify Camp Nou —malgrat no albergar partits— va superar qualsevol xifra històrica d'ingressos.

A més, les col·leccions especials amb Coldplay i Travis Scott per als Clàssics es van esgotar en menys de 24 hores, demostrant el poder de la marca en l'encreuament entre futbol i cultura pop. La samarreta més venuda ha estat la de Lamine Yamal amb el dorsal 10, fins i tot abans que es confirmés oficialment que heretaria el número de Messi.

Aquest contrast revela dues realitats que conviuen a Barcelona: d'una banda, l'èxit comercial i global de les samarretes oficials, i per un altre, l'impacte cultural i estètic d'una peça falsa que, sense suport institucional, ha aconseguit infiltrar en el dia a dia de milers d'afeccionats.

El fenomen de la samarreta rosa falsa no és un cas aïllat, sinó part d'un problema estructural que afecta a tota la indústria esportiva. Segons dades de l'Agència Tributària, entre 2019 i 2023 es va confiscar a Espanya roba esportiva falsificada per valor de 28 milions d'euros, sent les samarretes de futbol el producte més intervingut. Només en el port d'Algesires , en un sol any es va requisar material per 8 milions, la qual cosa dóna una idea del volum que entra per via marítima. A nivell europeu, s'estima que el mercat de productes esportius falsificats genera 850 milions d'euros anuals, i que una de cada tres samarretes venudes en el món és falsa. A Espanya, més del 50% dels joves entre 15 i 24 anys ha comprat alguna vegada una rèplica no oficial. Per a clubs com el FC Barcelona, l'activitat comercial del qual representa fins al 44% dels seus ingressos, aquest mercat paral·lel pot suposar pèrdues de fins a 100 milions d'euros a l'any, segons experts en economia esportiva.