El Barça va recuperar la seva essència en Balaídos, deixant clar que, quan Lewandowski està en el seu millor nivell, l'equip es transforma en un molt més perillosos i afilat. El 2-4 reeixit enfront del Celta va ser un reflex de la capacitat ofensiva que els blaugranas ja havien mostrat l'any passat, encara que, com sempre, amb certs matisos d'incertesa en la defensa.
Un Barça amb Lewandowski en la seva millor versió
Malgrat les baixes i d'una alineació que, en termes generals, no variava massa respecte a altres partits, va ser la figura del polonès qui es va encarregar de marcar la diferència. Lewandowski, amb el seu característic olfacte golejador, va obrir el compte en el minut 8 des del punt de penal, després que Fermín veiés el seu tret desviat amb la mà per Marcos Alonso. Però el gol no va arribar només: el Barça, amb el cap fix en el seu estil ofensiu, va donar la sensació que només una pluja de gols podia assegurar el triomf.
Entre l'exuberància ofensiva i la vulnerabilitat defensiva
El Barça, sempre impredictible, no va trigar a mostrar la seva altra cara, aquelles que aprofiten massa, els equips rivals, i que copien gairebé amb manual en mà: un contraatac ràpid del Cèltic, que, en el minut 10, va deixar al Barça desprotegit amb un error en la línia del fora de joc. Va ser Carreira el que, amb tot el temps del món, va batre a Szczesny . El marcador tornava a anivellar, i el Barça es veia obligat a continuar estrenyent, per a treure una cosa positiva de Vigo.
Amb Lewandowski en la seva millor versió, el Barça va saber mantenir ferm, encara que de nou, amb molts dubtes enrere, on es va concedir massa, en la primer meitat. La defensa blaugrana continua sent un flanc vulnerable, però l'ofensiva, aquesta vegada, sí que va tenir força suficient per a equilibrar la balança.
Després que Rashford fallés una oportunitat clara de posar el 0-2, Lewandowski no va dubtar a materialitzar una assistència de l'anglès per a col·locar el 1-2. Però el Celta, que no anava cedir, va aprofitar una altra desconcentració culer per a igualar el marcador amb un golàs de Borja Iglesias des de fora de l'àrea, on Szczesny va poder haver fet alguna cosa més.
El Barça, no obstant això, no va deixar que l'ansietat li passés factura. En l'afegit de la primera meitat, Lamini Yamal va aprofitar un descuit de la defensa local i, amb la dreta, va tornar a posar als seus per davant. Aquest gol va ser clau, no sols perquè significava el 2-3, sinó perquè reafirmava que aquest Barça no anava a deixar escapar un partit en el qual les sensacions, encara que oposades, continuaven sent positives.
Amb un Lewandowski enlluernador, el Barça suma tres punts clau
En la segona meitat, malgrat l'expulsió de Frenkie de Jong, el Barcelona va mantenir el control del partit en els instants finals. Amb un menys, l'alineació es va reconfigurar, però la qualitat individual, encapçalada per un Lewandowski enlluernador, va segellar la trobada. El davanter polonès, imparable, va marcar el 2-4 definitiu en un servei de cantonada que va rematar de manera magistral i demostrant que el gol és alguna cosa que s'emporta en la sang i que mai s'oblida. I és que en això, pocs com Lewy.
Així, amb un gran Lewandowski i un equip que, encara que amb fissures en defensa, continua demostrant la seva capacitat ofensiva, el Barça va sumar tres punts vitals per a acostar al Reial Madrid. La victòria, a més, va arribar en un camp històricament complicat, deixant clar que, malgrat els alts i baixos, l'essència de l'equip continua viva.
Escriu el teu comentari