Paradoxa a Milà-Cortina: Com és possible tenir set medalles i estar per sota de qui només en té una?
La dada més cridanera de la jornada la protagonitza el Canadà. Malgrat ocupar el quinzè lloc, és la nació amb més medalles de la meitat inferior de la taula.
Amb 45 de les 116 proves completades, l'equador dels Jocs Olímpics d'Hivern a Itàlia comença a definir les jerarquies. L'actualització de divendres revela una batalla aferrissada a la zona mitjana-alta de la taula, on la qualitat del metall està pesant més que el volum total de podis.
L'ascens escandinau i l'empenta dels Alps
Suècia s'ha consolidat en la cinquena posició global amb 8 medalles, de les quals la meitat són d'or (4). La segueix de prop Suïssa, que amb 7 metalls totals (4 ors) demostra una efectivitat envejable en les disciplines de muntanya. Per la seva banda, Àustria es manté com la delegació amb major presència al podi d'aquest grup, acumulant 12 medalles. Tanmateix, el seu balanç de 3 ors enfront de 6 plates els manté en el setè lloc, just per davant de França, que suma 9 preseas.
La paradoxa del Canadà i la Xina
La dada més cridanera de la jornada la protagonitza el Canadà. Malgrat ocupar el lloc 15, és la nació amb més medalles de la meitat inferior de la taula (7 en total). No obstant això, el "metall daurat" se'ls resisteix: compten amb 3 plates i 4 bronzes, però cap or. Una situació similar viu la República Popular de la Xina, que amb 4 medalles totals (2 plates i 2 bronzes) continua esperant el triomf que els catapulti cap als deu primers.
Eficàcia màxima: Austràlia, Txèquia i Eslovènia
En l'altre extrem de la balança es troben Txèquia i Eslovènia, empatades al lloc 12. Ambdues nacions han optimitzat els seus recursos al màxim: de les 2 medalles que posseeix cadascuna, una és d'or. Austràlia porta aquesta lògica al límit, situant-se en el lloc 14 amb una única medalla en tot el torneig, però de color or.
Escriu el teu comentari