El Barça naufraga a Montilivi entre dubtes, fallades i polèmica arbitral

El FC Barcelona acudia a Montilivi amb la intenció de passar pàgina després del contundent 4-0 encaixat davant l'Atlètic de Madrid en la Copa i amb l'objectiu clar de recuperar el lideratge de LaLiga després de la victòria del Reial Madrid. No obstant això, la realitat va ser molt diferent de l'esperada. L'equip dirigit per Hansi Flick no sols no va aconseguir el seu propòsit, sinó que va sortir del derbi català amb més dubtes que certeses i amb la sensació que la crisi esportiva s'agreuja en un moment clau de la temporada.

La derrota davant el Girona no va anar únicament un revés en la classificació. Va ser també un cop anímic en un equip que transmet inseguretat en el joc, fragilitat en moments decisius i una evident falta de contundència en les àrees. A això es va sumar una polèmica arbitral que va acabar per encendre els ànims de la banqueta blaugrana i de la seva afició.

Domini sense premi i un penal que va marcar el rumb

La primera part va deixar senyals contradictoris. El Barça no va signar un mal primer acte. Va generar jugades de perill i va comptar amb diversos trams de domini com per a avançar en el marcador. No obstant això, com és habitual, va tornar a aparèixer un dels mals que persegueixen a l'equip en les últimes setmanes: la falta d'eficàcia.

Lamine Yamal i Raphinha van ser els més actius i van assumir galons en atac. El jove extrem el va intentar amb descaradura, en un dia sense molt d'encert en el regat, i va veure com el seu penal no trobava premi en l'última jugada dels primers 45 minuts, una fallada que va pesar com una llosa. El brasiler, per part seva, es va topar amb el pal en una de les accions més clares. El Barça arribava, però no concretava. I en el futbol d'elit, perdonar sol tenir conseqüències.

Un Girona amb identitat i un pla clar

Després del descans, el partit va canviar de guió. El Girona va fer un pas al capdavant i va mostrar una versió recognoscible: ordenat en defensa, sòlid en el replegament i letal al contraatac. El plantejament va incomodar a un Barça incapaç d'ajustar la seva pressió i de controlar les transicions rivals.

Quan pitjor semblaven estar els blaugranes, va arribar un raig d'esperança. A l'hora de partit, Pau Cubarsí es va elevar per sobre de tots i va connectar un cop de cap imponent a l'esquadra que va silenciar momentàniament Montilivi. El punt semblava un punt d'inflexió, l'impuls necessari per a canviar la dinàmica.

Però l'alegria va ser efímera. A penes un sospir després, la defensa blaugrana va perdre la concentració i va permetre que l'empat arribés amb massa facilitat. Lemar, lliure de marca en l'àrea petita, va aprofitar la desatenció per a igualar el marcador. Un cop immediat que va deixar tocat al conjunt visitant.

Joan García sosté… fins que no pot més

A partir d'aquí, el partit va entrar en una fase d'incertesa per al Barça. El Girona va fer olor la sang i va estrènyer. Va ser llavors quan Joan García va emergir com a salvador momentani amb fins a tres intervencions de mèrit que van evitar el segon tant de local. Les seves parades van mantenir amb vida a un equip que ja mostrava signes de descomposició.

No obstant això, la resistència no va ser eterna. En l'acció que va decidir la trobada, Fran Beltrán va ajustar un tret al pal esquerre impossible pel porter. Abans de la rematada definitiva, l'entorn blaugrana va reclamar una falta prèvia sobre Koundé, una acció que el col·legiat va decidir no assenyalar i que va deslligar la indignació visitant. Montilivi va esclatar d'eufòria mentre el Barça protestava una decisió que, al seu judici, va condicionar el desenllaç.

Una setmana clau per a frenar la caiguda

La derrota deixa al Barça sense lideratge i sumit en una dinàmica preocupant tant en resultats com en sensacions. Més enllà de la classificació, inquieta la falta de contundència en totes dues àrees i la fragilitat emocional després de cada cop rebut. L'equip sembla debatre entre l'ansietat per guanyar i la frustració per no aconseguir-lo.

Hansi Flick disposa ara d'una setmana per a recompondre peces, recuperar confiança i, sobretot, retornar a l'equip una identitat recognoscible. Perquè en Montilivi no sols es van escapar tres punts; també va quedar en evidència que el Barça necessita alguna cosa més que intenció per a tornar a sentir candidat.

El FC Barcelona haurà de trobar rapidament la manera d'acostar-se a la filosofia que sempre li ha acostat a guanyar. Buidar el mig del camp, no imposar ritme, deixar portar per la marea del partit, precipitar o resumir el teu joc en les dues àrees, no sona bé. El conjunt blaugrana encara té marge de reacció i de millora, però cada vegada li queda menys temps si vol optar a tocar títols aquesta temporada.