El Barça resisteix la tempesta i rasca un valuós empat en St. James' Park

El FC Barcelona de Hansi Flick va aconseguir sortir amb vida d'un partit extremadament exigent després de signar un empat agònic en el temps de descompte. Els blaugranes van realitzar un exercici de digna supervivència en un duel que li va passar per damunt per ritme i intensitat. Els d'Eddie Howe van seguir el guió que s'esperava, al més estil Premier League: pressió constant, potència física i transicions ràpides que van ser els grans mals d'un Barça que es va sentir desfonat durant els noranta minuts.

Un inici de partit dominat pel ritme del Newcastle

Els anglesos van arrencar la trobada amb una proposta molt clara: pressió alta, intensitat en cada duel i un ritme de joc vertiginós. Empesos per la seva afició, els anglesos van aconseguir incomodar al Barça des dels primers minuts.

L'equip català va tenir problemes per a controlar la temperatura sobre el terreny de joc. Gran part de la dificultat passava per la incapacitat per a connectar amb Pedri, el futbolista que actua com a eix creatiu del conjunt blaugrana. Sense la seva influència en el joc, el Barça va trobar moltes dificultats per a connectar amb la línia d'atac.

Cubarsí, Gerard Martín i Joan Garcia van sostenir a la resta dels seus companys perquè la sang no arribés al riu. Sobre ells va recaure el pes del partit, multiplicar davant un escenari estrany per a ells. Defensivament, els blaugranes van estar a un nivell molt alt, tant de concentració, activació i execució de les accions. El desencert dels atacants obligava la línia defensiva a exercir de bombers en jugades que moltes vegades van ser al límit. El Newcastle estrenyia, però no traduïa la sensació en oportunitats clares. Al Barça li tocava estrènyer les dents i fer valdre aquella frase de “gaudir defensant” en un escenari complicat. 

El Newcastle colpeja primer després del descans

La segona meitat va mantenir el mateix guió que la primera. El Newcastle va continuar imposant el seu ritme i la seva potència física, obligant el Barça a perseguir la pilota durant grans trams de temps. Amb el pas dels minuts, l'embranzida local va acabar trobant recompensa. El davanter Harvey Barnes va aconseguir avançar als anglesos en el marcador, transformant en gol la superioritat que el Newcastle havia mostrat durant gran part de la trobada.

L'1-0 semblava acostar la victòria als locals, mentre el Barça tractava de resistir i mantenir el resultat amb la vista posada en el partit de tornada.

Un final de partit dramàtic i el penal salvador

Quan tot semblava decidit, quan el Barça donava per vàlida la derrota per la mínima, van trobar l'última oportunitat en el temps de descompte. Una genialitat de Dani Olmo va provocar un penal que podria canviar per complet el desenllaç de l'eliminatòria. Lamine Yamal ho va tenir clar. Ell volia la responsabilitat d'encertar. La pressió d'empatar en l'última acció del duel. I així va ser. El ‘10’ va enganyar per complet al porter per aixecar de la lona al seu equip.

El punt va permetre al Barça marxar d'Anglaterra amb un resultat molt més favorable del que indicava el desenvolupament de la trobada.

Un empat de gran valor competitiu

En definitiva, el Barça va sobreviure a una gegant posada en escena del Newcastle. Cal no oblidar que això és la Champions, una competició que no fa tant era el túnel dels horrors per a un equip que no sabia competir en escenaris complicats. Guanyar fora de casa a Europa no és tasca senzilla, que li ho preguntin a l'Inter de Milà, Liverpool o Tottenham. 

Els de Flick, amb gairebé total seguretat, ja han travessat els pitjors minuts de l'eliminatòria i han sortit vius. I encara que les sensacions deixin veure a un Barça desfonat, sense creativitat ni idees, no està de més recordar que el resultat i la posada en escena són de molt de valor. La capacitat de resistir i el caràcter competitiu també compta com una part fonamental del camí cap a l'èxit.