La final de Copa del Rei acaba 2-2 (3-4) i la Reial Societat venç a l'Atlètic de Madrid
El conjunt donostiarra aixeca el trofeu enfront de l'Atlètic de Madrid en La Cartoixa després d'un empat agònic i una tanda decisiva mentre Marrero deté dos llançaments i Pablo Marín signa el definitiu
L'ambient viscut en l'estadi andalús i en les hores posteriors confirma la magnitud d'un partit que queda marcat per la igualtat, la tensió i un desenllaç que torna a castigar a l'equip blanc-i-vermell des dels onze metres.
L'escenari andalús reuneix milers d'afeccionats en una cita que transcendeix l'esportiu i converteix l'enfrontament en una autèntica celebració del futbol espanyol, amb moments d'emoció, polèmica i memòria que acompanyen a la resolució del títol.
Un inici fulgurant
L'arrencada de la trobada trenca qualsevol previsió des del primer instant. La Reial Societat s'avança als pocs segons gràcies a un gol de Barrenetxea, el més ràpid en la història de les finals del torneig, després d'una acció que sorprèn la defensa de l'Atlètic de Madrid.
El conjunt blanc-i-vermell reacciona amb rapidesa i aconsegueix equilibrar el marcador mitjançant una miqueta de Lookman, que culmina una de les primeres arribades perilloses del seu equip. No obstant això, el domini altern no impedeix que el quadre basc torni a prendre avantatge abans del descans amb un penal transformat per Oyarzabal, després d'una acció en la qual Musso comet falta sobre Guedes.
La reacció blanc-i-vermella i l'empat
El desenvolupament de la segona meitat mostra a un Atlètic de Madrid decidit a canviar el rumb del partit. La pressió ofensiva augmenta i les ocasions se succeeixen, encara que la defensa donostiarra resisteix durant gran part del temps reglamentari.
Quan la trobada s'aproxima a la seva final, Julián Álvarez signa un gol de gran qualitat que estableix l'empat i força la pròrroga. La igualtat es manté durant el temps extra, en el qual tots dos equips evidencien el desgast físic i prioritzen evitar errors.
El desenllaç des dels onze metres
La resolució arriba en el torn de penals, on emergeix la figura d'Unai Marrero com a protagonista indiscutible. El porter deté els llançaments de Sorloth i Julián Álvarez, marcant el rumb d'una sèrie que acaba amb el gol definitiu de Pablo Marín per a segellar el 3-4.
L'intent de reacció de l'Atlètic de Madrid, impulsat per una parada de Musso, resulta insuficient per a revertir la situació, i el conjunt basc es proclama campió.
Celebració i contrast d'emocions
El lliurament de medalles i l'aixecament del trofeu per part de Oyarzabal deslliguen l'eufòria entre els jugadors i afeccionats de la Reial Societat, que celebren un títol que en 2020 no van poder festejar amb públic a causa de la pandèmia.
En el costat contrari, la decepció s'apodera de l'Atlètic de Madrid, els futbolistes del qual, liderats pel seu entrenador, romanen en el camp per a aplaudir al seu rival en un gest d'esportivitat. El capità Jorge Resurrección reconeix l'esforç de l'equip amb unes paraules sinceres: “Una nit dura. Vull agrair a tota la nostra gent que ha viatjat. Ens hem deixat l'ànima i no ha pogut ser”.
La festa continua
La celebració es prolonga tant en el terreny de joc com als carrers, on l'afició acompanya als jugadors en una nit que s'allarga a Sevilla. Durant els festejos, Take Kubo revela l'ambient intern del vestuari amb una referència a un dels seus companys: “Jo em deixaré portar. Ho organitzaran els de sempre, als quals els agrada la festa. Guedes, Elustondo... A Guedes li encanta la festa, ja demanava una Copa abans de començar”.
La conquesta suposa la quarta Copa del Rei per a la Reial Societat, que torna a imposar a l'Atlètic de Madrid en una final que recorda a la disputada en 1987, també decidida des del punt de penal.
Un context marcat per la polèmica i la història
El camí fins a la final ha estat acompanyat per diverses qüestions que transcendeixen l'esportiu. La polèmica pel preu de les entrades, amb xifres entre 89 i 282 euros, ha generat debat entre els afeccionats. El president de la Real Federació Espanyola de Futbol, Rafael Louzán, ha defensat el valor de l'esdeveniment en afirmar: “La Copa és més que una trobada esportiva, representa la il·lusió de dues aficions”.
Així mateix, en les hores prèvies s'ha difós un vídeo posteriorment eliminat en el qual s'escolten càntics polèmics, la qual cosa afegeix tensió a l'ambient de la final.
El record d'Aitor Zabaleta, aficionat de la Reial Societat mort en 1998, també roman present en la memòria col·lectiva, aportant una dimensió emocional a un enfrontament amb història.
La final celebrada en l'Estadi de la Cartoixa confirma, una vegada més, el pes simbòlic de la Copa del Rei com un dels grans esdeveniments del futbol a Espanya.
Escriu el teu comentari