La 'Dansa de la Mort': la processó d'esquelets i túniques negres a Verges

La processó se celebra des del 1666 i el 2010 va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat.

|
20230407085339

 

Un moment de la representació
La processó se celebra des del 1666 i el 2010 va ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat. | @EP

Els carrers del municipi de Verges, a Girona, han acollit aquest dijous des de mitjanit la seva processó tradicional que culmina amb la Dansa de la Mort (Dansa de la Mort, en castellà), un ball de figures d'esquelets i túniques negres per Setmana Santa.

 

Es representa des de 1666, fa 357 anys , i aquest al segon any que es fa al poble, després de dos anys d'aturada per la pandèmia, el 2020 i 2021.

 

La Dansa de la Mort és un ball tradicional d'origen medieval que el municipi celebra per Dijous Sant i el representen 10 persones: 5 van caracteritzades d'esquelets que ballen al so d'un tambor i 5 més vesteixen túniques negres i avancen seguint el ritme sense executar els passos de la dansa.

 

Al grup dels ballarins vestits d'esquelet hi ha 2 adults i 3 nens que porten dalls i encarnen papers diferents: el ' capdanser ' és l'encarregat d'obrir el ball amb la dalla; el ' banderer ' porta una bandera negra, i l'acompanyen dos esquelets més que porten plats de cendra; i un altre esquelet porta el rellotge que simbolitza l?arribada de la mort.

 

PROCESSIÓ I DANSA DE LA MORT


La processó és un Via Crucis que comença a l'església a mitjanit i recorre els carrers del poble sota l'única llum de les torxes enceses i una particular il·luminació al carrer Cargols, amb làmpades d'oli construïdes amb petxines de cargol , creant una atmosfera tenebrosa .

 

Pel camí es desenvolupen escenificacions de la Passió de Crist , com la curació del cec, les tres caigudes, les tres maries i les dones de Jerusalem, així com la Crucifixió i, finalment, la Dansa de la Mort.

 

ORIGEN I RECONEIXEMENT


La tradició de la dansa de la mort era comuna a l'Europa occidental a l'Edat Mitjana, a causa de les epidèmies de la pesta negra que assolaven Europa, i indica el camí inevitable de tots els humans cap a la mort.

 

Verges va recuperar la representació va ser al segle XVII, concretament el 1666, per la qual cosa se celebra des de fa 357 anys, i la Generalitat de Catalunya la va declarar el 2010 Festa Patrimonial d'Interès Nacional .

 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA