Girona canvia el seu mapa religiós: cau el catolicisme i creixen els centres islàmics

Girona està vivint un canvi en el seu panorama religiós. En només un any, la província ha perdut més de 100 temples catòlics: de 1.044 el 2023 a 932 el 2024, segons el Mapa Religiós de Catalunya de la Generalitat. Mentrestant, els centres islàmics han augmentat, tot i de manera moderada, de 64 a 65, i les esglésies evangèliques també mostren un lleu creixement, passant de 105 a 106, segons dades recollides pel Diari de Girona.

Aquest contrast evidencia una transformació de la ciutat: mentre el catolicisme, històricament predominant, perd presència, altres confessions com l’islam creixen gràcies, en gran part, a l’arribada d’immigrants que conformen aquestes noves comunitats religioses.

Transformació per comarques
La tendència s’observa a diferents comarques. Al Gironès, les esglésies catòliques cauen de 153 a 113, mentre que els centres islàmics es mantenen en 14, i a la Selva, de 151 a 127, amb 16 centres islàmics. Tot i que el creixement islàmic és discret, representa un canvi en la diversitat religiosa que reflecteix la transformació demogràfica de la província.

Impacte de la immigració
La diversificació religiosa a Girona s’explica en gran part pels processos migratoris: la majoria de centres islàmics estan formats per persones d’origen estranger. En canvi, la disminució dels temples catòlics reflecteix un patró de secularització i reorganització interna de l’Església, que depèn d’una estructura jeràrquica centralitzada.

Tot i que el nombre de centres religiosos és només un indicador, aquesta evolució mostra un canvi en la identitat religiosa de Girona, on la immigració contribueix a l’aparició de noves comunitats actives i visibles a la ciutat.