Els pisos turístics a Girona pagaràn més: El TSJC avala que paguin la taxa d’escombraries com a activitat econòmica

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha avalat el model fiscal de l’Ajuntament de Girona pel que fa a la taxa d’escombraries aplicada als habitatges d’ús turístic (HUT). La resolució judicial desestima el recurs contenciós administratiu presentat per l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) i confirma que aquests immobles han de tributar com una activitat econòmica dins de la taxa municipal de residus.

La sentència valida l’ordenança fiscal municipal i conclou que el consistori ha actuat d’acord amb la normativa vigent. El tribunal també avala la memòria econòmica financera que acompanya la regulació, que justifica el cost del servei de recollida i tractament de residus i la manera com es calcula la taxa.

La resolució reforça el criteri municipal segons el qual els pisos turístics no poden equiparar-se a un habitatge d’ús domèstic, ja que desenvolupen una explotació turística que implica una activitat econòmica.

El tribunal reconeix la naturalesa econòmica dels pisos turístics

Un dels principals arguments de l’associació recurrent era que els habitatges turístics generen un volum de residus similar al d’un domicili particular i, per tant, no haurien de tributar com a activitat econòmica. El tribunal rebutja aquesta interpretació i confirma el criteri adoptat per l’Ajuntament de Girona.

La sala considera que aquests allotjaments formen part d’una activitat econòmica vinculada al sector turístic, fet que justifica una tributació diferenciada. La resolució recorda, a més, que els habitatges d’ús turístic estan obligats a donar-se d’alta a l’impost sobre activitats econòmiques (IAE), circumstància que reforça el seu caràcter empresarial.

En el sistema fiscal municipal de Girona, la taxa d’escombraries aplicada a les activitats econòmiques es calcula en funció de la naturalesa de l’activitat i la superfície de l’immoble, tenint en compte les diferents fraccions de residus generades. Els pisos turístics s’inclouen en el grup E, que engloba activitats que produeixen totes les fraccions de residus —orgànica, paper, vidre i resta— i que, per tant, comporten un cost de gestió més elevat.

Validació de la memòria econòmica municipal

La sentència també examina la memòria econòmica financera que acompanya l’ordenança i conclou que el document justifica adequadament l’equilibri entre els ingressos de la taxa i el cost real del servei de residus.

El tribunal descarta un dels arguments centrals del recurs, que sostenia que el cost de la neteja viària s’havia incorporat indegudament al càlcul de la taxa. Segons la resolució judicial, aquest cost no s’ha inclòs en la quantificació del tribut, malgrat que els serveis de neteja i recollida es licitessin dins d’un mateix contracte municipal.

A més, la sentència considera legítima la inclusió de costos indirectes associats a la gestió i recaptació tributària, ja que formen part del conjunt de serveis necessaris per administrar ingressos públics.

La tinenta d’alcaldia i regidora de Gestió de Recursos i Participació Ciutadana i de Convivència i Seguretat, Sílvia Aliu, ha defensat que el model respon a un criteri de proporcionalitat. En la seva valoració, el sistema busca que cada llar i cada activitat econòmica assumeixi el cost del servei en funció dels residus que genera, seguint el principi que ja s’aplica en altres serveis bàsics com el consum d’aigua o d’energia.

Adaptació al principi “qui contamina paga”

La resolució del TSJC també analitza l’adequació de l’ordenança municipal a la Llei estatal 7/2022 de residus i sòls contaminats, que estableix el principi de responsabilitat en la generació de residus.

Segons el tribunal, la normativa estatal no exigeix una implantació immediata d’un sistema completament individualitzat de pagament, sinó que permet que els ajuntaments introdueixin progressivament mecanismes que aproximin el cost del servei a la quantitat real de residus generats.

En aquest context, la sala té en compte que Girona es trobava el 2025 en fase d’implantació de nous sistemes de recollida selectiva, com el model porta a porta i els contenidors intel·ligents, amb l’objectiu de millorar la gestió dels residus i ajustar el cost del servei.

La decisió judicial reforça així la capacitat dels municipis per adaptar la fiscalitat local a les noves exigències ambientals i de gestió de residus, especialment en un context en què el creixement dels allotjaments turístics planteja nous reptes en la prestació dels serveis públics.