Espanya aposta per la IA: una nova era per a l'administració pública

El Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública, liderat per Óscar López i acompanyat per la secretària d'Estat de Funció Pública, Clara Mapelli, ha presentat aquest dilluns ambiciós pla 'Consens per una Administració Oberta'. Aquesta estratègia busca transformar l'Administració espanyola per a convertir-la en un referent global i europeu en la Funció Pública. Es tracta d'un canvi estructural que "pretén realitzar la major revolució de l'Administració General de l'Estat des de l'aparició d'internet", segons ha afirmat el ministre.

Quatre eixos fonamentals per a la modernització

L'estratègia "Consens per una Administració Oberta" s'estructura en quatre eixos principals, que comprenen un total de 18 projectes, alguns d'ells ja en fase d'implementació. Inclou el desenvolupament de sistemes d'Intel·ligència Artificial (IA) i espais de dades, la gestió previsional de recursos humans, la promoció d'una ocupació pública proactiva, innovador i inclusiu, el foment del lideratge i la funció pública, i la millora de les condicions de treball mitjançant el diàleg social. Dins d'aquest eix, es crearà una Plataforma sobirana i cibersegura de IA, amb una inversió de 14 milions d'euros, destinada a simplificar tràmits i personalitzar notificacions per a la ciutadania. Polítiques públiques informades per l'evidència: aquest eix s'enfoca en la creació d'un mapa de polítiques públiques, la potenciació de capacitats per al seu disseny, i la integració de sistemes de ciència i participació ciutadana. Administració accessible i humanista per a la ciutadania: el seu objectiu és establir una nova relació amb els ciutadans a través de serveis més proactius i pròxims. Entre els projectes es troben la Identitat Digital Europea, l'evolució de 'La meva Carpeta Ciutadana', un nou portal Administracion.gob.es que organitzarà tràmits per "fets vitals", i l'eliminació de la cita prèvia obligatòria. Es preveu el desenvolupament d'oficines 'tot en un' per a centralitzar i interconnectar serveis administratius. Transparència, participació pública i rendició de comptes: aquest pilar busca fomentar la confiança ciutadana millorant la participació en l'elaboració de normes i plans, i desenvolupant un nou Portal de la Transparència de l'Administració de l'Estat.

Un  nou model d'accés a la funció pública

La reforma també introdueix un nou model de selecció de talent, concebut per a ser consensuat i que "combinarà el màxim rigor amb la màxima igualtat d'oportunitats". Aquest model pretén mantenir la tensió competitiva i establirà aliances amb instituts i escoles de l'espai administratiu europeu i universitats. Es dissenyaran proves d'accés que mesuraran el potencial per a reclutar a un major nombre d'aspirants que de places de personal funcionari. Les proves clàssiques d'oposició es mantindran per a determinar l'aptitud i l'ordre de prelació. Els aspirants que no obtinguin la condició de funcionari de carrera, però superin el procés formatiu, podran obtenir un títol de postgrau oficial (aplicable als subgrups A1 i A2). Es garantirà la igualtat d'oportunitats mitjançant un sistema de beques i ajudes a l'estudi, convocades anualment pel Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports.

La IA al servei públic i la simplificació de tràmits: reptes i expectatives

La Intel·ligència Artificial es posiciona com una eina central en aquesta transformació. Es preveu una Plataforma sobirana de IA i la capacitat de l'Administració per a precumplimentar formularis, de manera similar a l'esborrany de la Renda. Projectes com SimplexESP busquen la simplificació de tràmits administratius, organitzant-los per "fets vitals". Un exemple de l'eficiència esperada és el Kit Digital, que ha beneficiat a més de 763.000 pimes i autònoms gràcies a un robot que verifica requisits en minuts, eliminant la necessitat que el sol·licitant aporti dades que l'Administració ja posseeix. No obstant això, aquesta profunda integració de la IA en l'Administració Pública també suscita interrogants. Entre les principals preocupacions, es troben la privacitat i seguretat de les dades ciutadanes gestionades per sistemes automatitzats, la possible bretxa digital que podria sorgir per a aquells amb menys accés o familiaritat amb la tecnologia, i la necessitat de garantir la transparència i la explicabilidad de les decisions preses per algorismes. També emergeix el debat sobre l'impacte en l'ocupació pública, així com la importància d'establir marcs ètics i legals sòlids que regulin l'ús de la IA per a prevenir biaixos i assegurar l'equitat en l'accés als serveis públics. La confiança ciutadana dependrà en gran manera de com s'abordin aquests desafiaments.

Un projecte consensuat i amb visió de futur

L'estratègia 'Consens per una Administració Oberta' es va iniciar al març de 2024 amb la publicació d'un document marc i s'ha construït a través d'un procés participatiu amb més de 400 aportacions de la societat civil, sindicats, empresaris, universitats i altres administracions.

El ministre Óscar López ha defensat que "Espanya creix i despunta en els rànquings econòmics internacionals. I no malgrat invertir en l'Administració, sinó perquè enrobustim la Funció Pública". L'estratègia es desplegarà íntegrament en 2027 sota l'impuls del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. Serà objecte de seguiment semestral transparent i d'avaluació externa per la OCDE abans de rendir comptes davant el Consell de Ministres. "L'Administració ha de ser un reflex de la societat a la qual serveix. Ha de ser la columna vertebral de la cohesió social i territorial", ha conclòs López.