Les dones, víctimes de les "polítiques de desigualtat" a l'Afganistan talibà

Els talibans van prometre respectar els drets assolits per les dones després del derrocament de l'Emirat Islàmic el 2001. Un any després, ja està clar que tots aquests compromisos han caigut en sac foradat i ONU Dones acusa els actuals governants de construir "meticulosament" unes "polítiques de desigualtat" que marginen la meitat de la població.

La directora executiva d'aquesta agència, Sima Bahous, percep una deterioració "diària i contínua" dels Drets Humans de dones i nenes, tant en l'àmbit públic com fins i tot en el privat. No hi ha dones en el gabinet talibà, on els homes de 'línia dura' continuen manant i adoptant lleis a la seva mesura.

"Ha estat un any de faltes de respecte creixents sobre el dret (de les dones) a viure les seves vides com a lliures i iguals, se'ls nega l'oportunitat de guanyar-se la vida, accedir a atenció mèdica i educació i escapar de situacions de violència", afirma Bahous en el primer aniversari de l'ascens talibà al poder.

En "només uns mesos", afegeix, els radicals van tirar per terra dècades d'avanços, cosa que recorden periòdicament grups de dones que continuen sortint al carrer per reivindicar els seus drets malgrat les amenaces dels actuals governants. Dissabte, els talibans van dispersar a Kabul una protesta amb unes 40 dones, segons la BBC.

Les dones han patit reculades en l'àmbit laboral, però també en l'educació, fins al punt que l'Afganistan és, a dia d'avui, l'únic país del món que impedeix l'accés de les nenes a l'educació secundària. Uns 3,4 milions de nenes i adolescents estan fora del sistema educatiu, segons el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF).

Mariya, de 16 anys, reivindica en unes declaracions a UNICEF el seu "dret" a tornar a classe i acabar els tres anys que li queden a secundària. "Algunes de les meves amigues i companyes de classe tenen depressió", explica aquesta jove, que reconeix que amb els talibans la diferència entre gèneres ha augmentat.

Els talibans també han emès ordres que obliguen les dones a cobrir-se la cara en públic o a moure's sempre sota la vigilància d'un 'guardià' home, la qual cosa de portes endins es pot traduir en una situació de violència més gran i en la incapacitat de les víctimes de violència de gènere per demanar ajuda.

Les Nacions Unides tem que això també derivi en un augment dels matrimonis forçats, en un context en el qual la proporció de nenes que es casen abans de fer els 18 anys ja ronda el 28 per cent.

"Hem de continuar alçant les veus de les dones i nenes afganeses que lluiten cada dia pels seus drets. La seva lluita és la nostra lluita. El que els passi és responsabilitat global", reclama Bahous, que insta els talibans a considerar la marginació de les dones com un "autosabotatge" nacional.

Sense la plena participació de les dones, avisa, "hi ha poques oportunitats d'aconseguir una pau duradora, l'estabilitat i el desenvolupament econòmic", en un context en el qual més de 24 milions d'afganesos necessiten ajuda humanitària. La de l'Afganistan està considerada una de les crisis més grans de tot el món.