Laura Ramos Tomás (TabuTabu): "La pràctica del plaer és un dret per a les dones"

Laura Ramos Tomás és una educadora sexual i dissenyadora instruccional que aplica la seva formació en disseny i la seva experiència en educació no formal per encoratjar les persones i comunitats a desmantellar els tabús al voltant de la sexualitat humana. Va fundar TabuTabu després d'haver treballat en organitzacions sense ànim de lucre donant suport a supervivents de tràfic, treballadores sexuals, joves i mares que viuen en vulnerabilitat social a Amèrica Llatina durant gairebé 5 anys, sent testimoni recurrent de la intersecció de la pobresa, la manca de accés a una educació de qualitat, la violència de gènere. i abús sexual. Ara, ha centrat els seus esforços en les faveles del Brasil , concretament les de Rio de Janeiro , on està ajudant les dones a enderrocar els tabús que existeixen al voltant de la sexualitat.

Es pot transformar una societat mitjançant l'educació sexual? Aquest diumenge Laura concedeix una entrevista a CatalunyaPress per contestar aquesta pregunta i presentar Ana Autoestima , un projecte "sexe-positivista" creat per interactuar a través de Whatsapp amb les dones més vulnerables del Brasil i resoldre qualsevol dubte que puguin tenir sobre els seus propis cossos i del plaer. De moment, Ana ja ha aterrat en una de les faveles de Rio de Janeiro, aconseguint canviar la vida d'algunes de les persones amb qui ha interactuat.

Pregunta: Qui és Ana Autoestima i com neix?

Resposta: Ana Autoestima és un personatge virtual. Ella és amiga de dones cisgener que viuen a les faveles de Rio de Janeiro, i les seves amigues la contacten a través de WhatsApp i accedeixen a les informacions d'educació sexual que l'equip desenvolupa justament per al context i les realitats que enfronten com a dones racialitzades i residents a la comunitat.

Ana Autoestima va néixer després d?un taller d?educació sexual amb uns adolescents. Algunes mares havien arribat per presenciar la trobada, i al final del taller una es va acostar a parlar amb la meva sòcia. Va venir a agrair-nos la informació que compartiem amb els joves, que considerava molt valuosa i va explicar que no havia tingut la sort d'aprendre sobre el sexe quan era jove. Va compartir que estava embarassada del seu sisè fill, i que aquest seria el seu últim embaràs perquè justament la setmana anterior havia après a col·locar un preservatiu correctament. Aquesta dona tindria uns 40 anys i pocs.

Aleshores vam percebre que, si bé a TabuTabu estàvem treballant amb joves, també n'hi havia i hi ha una necessitat molt real de parlar amb els adults. No és una qüestió generacional: els joves del sistema públic al Brasil avui dia no arriben a tenir Educació Sexual Integral, però els pares tampoc no n'han tingut. Per tant, hi ha una necessitat que podem abordar a través d'un projecte com Ana Autoestima.

En aquell moment vam crear un grup d'estudi amb dones que volien participar i estaven interessades a desenvolupar allò que seria el servei ideal per arribar a totes les dones en faveles de Rio de Janeiro que estiguin en la seva mateixa situació: vivint en una comunitat on no tenen accés a una persona educadora sexual però que vulguin tenir accés a aquest tipus dinformació. Per això es va establir el format de fer servei digital, i busquem la manera que els permetés interactuar amb el servei d'una manera gratuïta.

El nom, i l'enfocament a l'"autoestima" va sorgir també en les converses amb les dones del grup d'estudi, que van establir que aquest servei els permetria descobrir o recordar tot allò que les fa meravelloses, totes les raons que tenen per sentir-se bé amb el seu cos, conèixer-se i respectar-se, encara que el món no els doni aquest missatge. Només de pensar en la pràctica del plaer com un dret que els pertany els va fer sentir inspirades a exigir-se a si mateixes i als altres el respecte que es mereixen com a dones.

P.: Què diferencia Ana d'altres fonts d'informació sobre la sexualitat?

R.: Ana Autoestima és sinònim del sexe-positivisme: El contingut que Ana comparteix són informacions amb el focus en el plaer femení. Parla de tot tipus de coses relacionades amb el benestar sexual, des de com funciona l'anatomia d'una persona amb vulva, què passa durant les diferents fases d'excitació sexual. També parla de com evitar transmissió de malalties de transmissió sexual (ETS) i l'embaràs no desitjat, però no només presentant-los el preservatiu com una eina per evitar allò negatiu, sinó com una eina que pot aportar la tranquil·litat interna de saber que una pot gaudir del moment sense remordiments i amb molt baix risc.

El preservatiu es converteix en una joguina sexual que es pot aplicar de diferents maneres i es pot convertir en una oportunitat per explorar diferents textures, sabors, mètodes d'aplicar. Això obre la conversa del que és el sexe oral, com això pot ser plaent també per a la persona que ho està donant, etc., i per descomptat l'Anna normalitza el sexe oral rebut per les dones, i no perd l'oportunitat d'explicar que amb una simple adaptació, el preservatiu es pot convertir en un "dic dental" que cobreix tota la vulva, i així la parella —que pot ser tant home com dona— que està fent el sexe oral estarà protegida.

Ana també parla dels diferents tipus d'orgasme, i que el plaer en el sexe no només és arribar a l'orgasme… parla de tota la trajectòria d'una trobada sexual, i de com és d'important explorar el que se sent bé al cos d'una mateixa; i sobre com la masturbació pot servir per a l'autoexploració. Convida a considerar els missatges que una ha anat absorbint sobre la masturbació per realment ajudar les amigues a generar una sensació d'estar informades i empoderades per les seves pròpies decisions. Si escullen no masturbar-se, no hi ha problema, però que sigui per elecció pròpia, i no perquè això és amb el que van créixer i no han qüestionat mai, el que els han dit a l'església o perquè els seus marits o les seves parelles no els deixen. Ana realment inspira una sensació d'apoderament i d'autorealització a través de la pràctica de plaer.

Prendre una actitud sexe-positiva en converses amb dones que viuen en situació de pobresa és fora del comú. I dissenyar una eina concretament per al context d'una dona brasilera que viu a la favela, també ho és. A TabuTabu prioritzem dissenyar programes i eines educatives que siguin, sobretot, contextualment rellevants. Per què importa això? Perquè lexperiència humana és molt subjectiva. Pensem en el plaer (no-sexual) que pot generar a una espanyola obrir una bona ampolla de Rioja amb un formatge manxec en bona companyia, no seria igual per a una brasilera a Copacabana, que pot gaudir més de l'obrir una cervesa gelada i veure un partit de futbol. I per a una brasilera a la favela tampoc. Els exemples que es donen, com es contextualitza el contingut educatiu, marca la diferència per a les dones a l'hora de poder-se relacionar amb el contingut, poder-s'hi sentir representades, i poder-lo aplicar a la seva vida diària. L'Anna és una amiga que pot portar una vida igual a la de les seves amigues, i explica les coses buscant la manera perquè elles se senten vistes, valorades i enteses.

P.: Com interactua amb les dones?

R.: En la seva primera fase de prototip, Ana va interactuar directament amb les dones en converses un a un. Els compartia la informació d'educació sexual a través del "Status" a WhatsApp, que està activat durant 24 hores i després desapareix, i també estava disponible per contestar les preguntes que tinguessin les seves amigues tant sobre el contingut com sobre qualsevol altra pregunta que tinguessin sobre la seva salut i drets sexuals i reproductius.

D'aquesta fase vam aprendre molt sobre com optimitzar les interaccions d'Ana amb les seves amigues, ia partir de principis del proper any canviarem el format per facilitar a les dones interactuar amb el contingut a més llarg termini, perquè si bé moltes de les dones tenen accés a un smartphone no és el mateix accés que es pugui tenir en altres contextos. Moltes vegades comparteixen el telèfon amb altres membres de la família i per tant no arriben a veure'n el contingut a les 24 hores, o hi ha vegades que no hi ha electricitat per carregar el telèfon, etc. Aleshores adaptarem el format en què us fem arribar aquest contingut perquè el puguin veure a més llarg termini i també perquè puguin compartir-lo a més persones que no estiguin interactuant directament amb Ana.

P.: Com ha aconseguit canviar la vida de les dones amb què ha interactuat?

R.: Fins ara les reaccions de les primeres amigues d'Ana han estat variades. Hi ha hagut dones que han consumit el contingut però no han interactuat amb l'Ana, però també ens han compartit algunes històries que ens fan confiar que estem anant pel camí correcte. Una de les seves amigues va compartir que el que ha après amb l'Ana li ha facilitat la comunicació amb la seva parella, i que fins i tot ha agafat cops de pantalla d'alguns continguts i se'ls ha enviat perquè ell també aprengués. Una altra amiga ha descobert diferents maneres de tenir un orgasme. Una altra ha tingut el seu primer orgasme. I diverses han començat pràctiques d'autoplaer que els han donat la confiança per encarar altres reptes a les seves vides.

P.: Quines van ser les principals dificultats que vas enfrontar durant la realització del projecte?

R.: Bé, sempre que es treballen projectes socials en comunitats marginalitzades, en comunitats que tenen difícil accés, l'accés és una de les primeres dificultats. Favelinha, la primera comunitat on ha arribat Ana, queda als afores de Rio de Janeiro. No està molt ben connectada amb el transport públic, per la qual cosa es complica arribar a la comunitat i tenir reunions amb el grup d'estudi. Tenir aquests moments de cara a cara ha estat una de les principals dificultats. Una altra dificultat està relacionada amb aquesta primera: les dones tenen prioritzar la feina i treballen en jornades flexibles. Si els surt feina a l'últim moment les reunions marcades es poden acabar suspenent.

I després hi ha hagut, en termes tècnics, molts aprenentatges que ens han permès desenvolupar el projecte i millorar-lo per poder oferir un servei que funcioni que sigui realment compatible amb l'estil de vida i les necessitats de les futures amigues d'Anna. Hi ha hagut consideracions a termes de com compartir el contingut, com fer el contingut veritablement accessible per a persones que no estan totalment alfabetitzades, com fer el contingut accessible per a persones que comparteixen el mòbil i potser no volen que les persones amb qui el comparteixen vegin en el que estan participant, etc. Hem viscut una sèrie de sorpreses en el que ha estat el desenvolupament d'Ana però han estat molt necessàries per continuar desenvolupant, creixent i adaptant el projecte de manera sostenible.

P.: Ana arribarà a més persones?

R.: Ana vol tenir moltes amigues! Idealment en faveles a tot Brasil. A la següent fase expandirem a 3 o possiblement 4 altres comunitats. Aquestes faveles seran variades tant en localització com en nivell socioeconòmic, en realitats de situacions de conflicte i violència, etc., precisament perquè volem entendre com oferir un servei que sigui el més universal possible perquè, dins de les realitats en què viuen les dones, arribem a assolir el màxim nombre de persones que vulguin interactuar amb Ana.

Seguirem creixent treballant, per ara, amb dones cisgèneres, però tenint present un canvi social a nivell sistèmic, ha d'incloure persones de totes identitats, genitals, i pràctiques sexuals.