Borrell defensa que la UE "ha d'abordar un procés de rearmament" i es mostra partidari de la coordinació

Assegura que no aspira "a portar la veu cantant" a les negociacions per a l'alto el foc a Ucraïna

|
20221125131200

 

L'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, en una xerrada al CIDOB
Borrell, a l'acte celebrat aquest 25 de novembre. Foto: Europa Press

 

L'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha assegurat que la UE "ha d'abordar un procés de rearmament si vol estar a l'alçada dels desafiaments que té", i ha advocat per la coordinació entre països per a aconseguir fer-ho de forma harmonitzada.

 

En un diàleg aquest divendres 25 de novembre a Barcelona amb el director del CIDOB, Pol Morillas, ha sostingut que la guerra a Ucraïna ha servit a la UE per adonar-se que cal aquest rearmament, tot i que ha afegit que la Unió també té “ altres desafiaments" al món.

 

Ha explicat que la indústria europea de defensa està treballant a plena potència per reposar l´estoc d´armes que s´han destinat a Ucraïna, i ha apostat per pensar en la capacitat defensiva del conjunt de la Unió. "Si això ho fa cada país pel seu compte serà un malbaratament de recursos", ha avisat.

 

De la mateixa manera, no veu possible que hi hagi un exèrcit europeu, però ha destacat que cal avançar per fer que la força militar europea sigui més potent, ja que considera que "ara no ho és", i també ha assegurat que no n'hi ha prou de tenir el paraigua dels Estats Units, perquè hi haurà conflictes en què els nord-americans no voldran entrar, després del que ha esmentat el Sahel.

 

NO HI HAURÀ "CURSA ARMAMENTÍSTICA" A LA UE
 

El cap de la diplomàcia europea també ha subratllat que Europa "no s'embarcarà en una carrera armamentística" amb la guerra d'Ucraïna, i ha afegit que la UE és un projecte de pau i no pas una aliança militar.

 

"Volem tenir capacitat de coordinació de les nostres forces armades, però no hem de fer una OTAN europea", i ha sostingut que cal reconstruir el sistema de seguretat europea com va passar amb l'OSCE en acabar la guerra freda, però veu difícil fer-ho ara mateix sense saber com acaba la distribució de poder dins de Rússia.

 

Borrell creu que és molt aviat per pensar com seran les relacions amb Rússia després de la guerra amb Ucraïna, i ha advertit que hi ha la possibilitat que el conflicte pugui "no acabar sinó congelar-se com a Corea" i que es cronifiqui amb un alto al foc i una línia de front.

 

Ha lamentat que Rússia no admet la UE com un interlocutor, sinó que està més còmoda parlant per separat amb els països, però ha assegurat que les sancions europees seran un element fonamental en la negociació amb Rússia, i per això considera que la UE ha de estar a la taula de negociació d'un ordre de seguretat: "No aspiro a portar la veu cantant en unes negociacions que permetin l'alto el foc", ha reconegut.

 

"EVITAR LA DEPENDÈNCIA" DE LA XINA
 

Pel que fa a les relacions amb la Xina, ha afirmat que seran inevitablement molt complexes, però ha defensat que “cal evitar que la interrelació es converteixi en dependència”, ja que considera que és l'error que ha comès la UE amb Rússia i la seva dependència energètica, cosa que ara s'està corregint, ha afegit.

 

Borrell ha afirmat que amb la Xina la batalla de narratives és cada vegada més important i decisiva, i ha assenyalat que aquestes conteses "no es guanyen bombardejant territoris, sinó bombardejant les ments i condicionant la manera com la gent pensa".

 

"La competència amb la Xina s'ha de fer en l'ideològic i en l'aspecte fàctic. Si només és ideològica això condueix a una confrontació, que no serà bona per a ningú, oa un impes, a una falta de cooperació", ha alertat, i ha subratllat que els problemes com el canvi climàtic no es podran resoldre sense cooperar amb la Xina.

 

Borrell ha sostingut que la UE està en política exterior com estava en política monetària abans de l'euro, ja que està en una fase de fer alguna cosa en comú però no tenir una política exterior única.

 

Ha posat com a exemple les inversions a Amèrica llatina, on la "massiva presència d'inversió europea no es correspon amb la influència política que hauria de tenir", i considera que això és a conseqüència de la fragmentació de la política exterior a què cap Estat va a renunciar, ha puntualitzat.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA