Aquests són els deu temes que marcaran l'agenda internacional el 2023

El Cidob ha presentat aquest dimarts la seva nota internacional que estableix deu temes que marcaran l'agenda internacional del 2023, marcada per la descomposició dels sistemes de seguretat i un augment del malestar social, apuntant a un increment de les protestes ciutadanes al món.

A la presentació d'aquest text, realitzat en col·laboració amb EsadeGeo, el director del Cidob, Pol Morillas, ha explicat que busquen "aportar una capa de complexitat i posar sobre la taula elements d'anàlisi basats en l'evidència i els esdeveniments especials" que es produiran el 2023.

La coordinadora del text i investigadora del Cidob, Carme Coromina, ha destacat que han plantejat aquesta anàlisi com una taula de billar americà, en què la guerra d'Ucraïna és la bola blanca , perquè "ha deixat al descobert que com més grans són els riscos que acompanyen la confrontació geoestratègica, més obsolets semblen els marcs de seguretat col·lectiva”.

Aquesta metàfora busca mostrar com l'ordre mundial està col·lisionant, movent-se i algunes de les transformacions entren en contradicció, i inclou una bola negra que reflecteix la manca de previsió d'algun canvi que podria alterar l'escenari internacional, la “volatilitat del que és inesperat”.

El primer dels temes parla de la competició estratègica, que s'ha vist accelerada per la guerra a Ucraïna, i també exposa que el món no està dividit en dos blocs sinó que està en plena configuració, i després posa l'accent que el 2023 "serà l'any dels altres", de països com l'Índia, Turquia, l'Aràbia Saudita i el Brasil, i les seves aspiracions a guanyar protagonisme a l'escenari internacional.

El text també aborda la inoperativitat dels marcs globals de seguretat col·lectiva arran de la guerra a Ucraïna, cosa que provocarà, segons el document, que es busquin espais alternatius de seguretat compartida.

Pel que fa a la guerra, Morillas ha assegurat que l'escenari actual no fa augurar que hi hagi negociació per una "falta d'incentius de les parts".

CONFLICTE CONGELAT

"Ucraïna creu que té molt a recuperar, sobretot si occident el segueix prestant ajuda", ha concretat Morillas, i Coromina ha completat dient que els mecanismes de diàleg existents estan superats, ja que l'OSCE s'ha convertit en una organització de part i Rússia no vol reproduir l'acord de Minsk, segons ella, i no descarta que el conflicte quedi congelat.

Un altre dels punts aborda la possible col·lisió entre la transició verda i la crisi energètica, i aquí l'investigador Víctor Burguete ha apuntat que hi ha hagut un canvi de paradigma que ha posat al centre del debat la seguretat energètica.

Ha assenyalat que "la falta de subministrament ha impulsat una demanda del carbó i de les nuclears", i que el 2023 continuarà havent-hi tensions a la cadena de subministrament i competició per accedir al gas.

Pel que fa a la recessió econòmica global, el 2023 hi haurà regions del planeta amb alt risc econòmic, monetari i social, especialment a països com el Pakistan, Egipte i el Líban amb una situació més delicada, i aquest escenari també estarà marcat per la crisi d'accés a els béns bàsics i l'increment del preu de l'energia, amb una reculada dels índexs globals de desenvolupament.

"MÉS PROTESTES, MENYS EFECTIVES"

Coromina ha avançat un augment de les protestes arran del descontentament social: "Viurem en un món amb més protestes però cada cop menys efectives", ha vaticinat la investigadora, i ha afirmat que els propis moviments socials i l'activisme acaben reproduint la tendència a la fragmentació, com es pot observar al moviment feminista i al del clima.

La nota del Cidob mostra un escenari per al 2023 que "no només la democràcia està sota pressió, també l'autoritarisme", ha explicat Coromina, que ha posat el focus a les protestes a la Xina oa l'Iran.

També a les eleccions de Turquia, en què el seu president Recep Tayyip Erdogan s'haurà d'enfrontar a una oposició més unida, i ha apuntat que el líder rus Vladimir Putin té un alt grau de pressió interna i el suport a la guerra ha perdut pes.

Finalment, el text mostra cinc regions del món que s'hauran de seguir de prop el 2023, entre les quals hi ha la zona del Sahel, el veïnat de Rússia, l'Iran, el mediterrani oriental i Taiwan.

En aquesta darrera regió, la investigadora Inés Arco ha advertit que "podria ser el proper escenari de confrontació global", tot i que considera que per al 2023 el G20 va donar missatges esperançadors i és possible que es vegi un manteniment del statu quo.