Jacinda Ardern dimiteix com a primera ministra de Nova Zelanda

Quan Jacinda Ardern va arribar al poder a Nova Zelanda , a l'octubre del 2017, va ser una fita per la seva joventut, ja que llavors tenia 37 anys. Després de 5 anys de mandat diu adéu, ja convertida en un símbol polític d'escala mundial. Ardern, exministra de Cultura, va fer ressuscitar el Partit Laborista, que patia les pitjors cotes de popularitat a cop d'un carisma inqüestionable.

Crítica amb la immigració i partidària de noves regulacions comercials, Ardern va viure el seu gran desafiament polític amb la pandèmia. Aplaudida primer per la capacitat del seu Govern per reduir pràcticament o els casos, estratègia que es va demostrar impossible d'aplicar amb la irrupció de variants més contagioses.

El seu mandat també va estar marcat per les reivindicacions feministes; el novembre del 2022, va recriminar un periodista en una roda de premsa al costat de la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, que els preguntés per les suposades "coses en comú" que tenien totes dues per raons d'edat de gènere. Va advertir que mai no s'havia plantejat una cosa així quan els que es van reunir eren dos homes, també d'edats similars.

"He donat tot de mi per ser primera ministra, però també m'ha costat molt", va dir a la compareixença on va anunciar el seu adéu, negant qualsevol rerefons ocult i reivindicant-se simplement com a "humana". Per continuar governant, ha declarat, caldrà "un nou parell d'espatlles" capaç de suportar la càrrega que comporta el poder.

Tot i la seva renúncia, els sondejos segueixen reflectint que Ardern és la líder favorita dels neozelandesos per encapçalar el Govern, però també dibuixen un desgast del Partit Laborista de Nova Zelanda. Al desembre, la formació governant figurava cinc punts per darrere del Partit Nacional en una enquesta de la televisió estatal.