Moisès Sala des de Ucraïna: "Penses que haguessis pogut morir, però estem contents d'estar aquí"

El passat 24 de febrer va començar la invasió russa a Ucraïna. Des d'aquell moment, fa ja gairebé un any, les imatges de destrucció i morts han estat constants en els mitjans de comunicació. Afortunadament, també ho ha estat la solidaritat europea amb el poble ucraïnès, enviant material necessari per sobreviure en un dels pitjors contextos de la seva història. 

Moisès Sala, director de The Gospel Viu Choir, també ha decidit aportar el seu granet de sorra en aquest conflicte bèlic i venir a Ucraïna. La Fundació Convent de Santa Clara ha viatjat a Kíev en una missió encapçalada per Sor Lucía Caram, amb l'objectiu de portar generadors de corrent, ambulàncies, furgonetes, i una gran diversitat de material hospitalari. D'aquesta forma, podrien donar suport humanitari per als ferits de guerra. 

Més enllà de tot aquest transport, també han visitat diversos hospitals per saber quin és l'estat general de les persones que hi sobreviuen allà. "És molt dur veure aquestes mirades perdudes en nens de 18,19 i 20 anys, ja han quedat destrossats de per vida", lamenta Sala, que es preguntava "com pot ser que l'odi sigui tan dur i afecti d'aquesta forma a la condició humana?".

"És molt dur veure aquestes mirades perdudes en nens de 18,19 i 20 anys, ja han quedat destrossats de per vida"

El convoi humanitari va arribar el passat diumenge i ha aconseguit entrar a Kiev, la capital ucraïnesa que ja ha estat alliberada. No obstant, l'alliberament no és sinònim del benestar, ja que tot està derruït. 

En només una setmana, la seva vida ha estat a punt de finalitzar a causa d'un míssil rus que va caure en la mateixa ciutat on hi eren ells. Segons el seu testimoni, només va esclatar a cinc minuts de distància. "Quan es va anunciar l'entrega dels tancs Leopard, Rússia va reaccionar d'aquesta manera, atacant zones que feia temps que no estaven atacades. Vam sentir l'explosió esfereïdora, un tro immens que va esclatar a poca distància d'on estàvem nosaltres. Penses que haguessis pogut morir, però estem contents d'estar aquí", destaca el director de The Gospel Viu Choir.

"Penses que haguessis pogut morir, però estem contents d'estar aquí"

Moisès destacava la por que imperava entre la gent. Després de mesos en què la capital ucraïnesa havia estat alliberada, sentir de nou les bombes va ser un daltabaix pels ciutadans. Una de les imatges que destacava era la de diversos tancs russos que tenien exposat en el centre de la plaça Sant Miquel, com a mostra de què "van aconseguir treure l'opressor de la ciutat", explicava Sala, i afegia que "quan veus aquestes màquines de matar, t'adones de com som de capaços de destinar tants recursos a acabar amb les vides".

Un dels aspectes que més lamenten des de Kiev és que els mitjans de comunicació ja no mantenen la mateixa cobertura mediàtica al conflicte bèl·lic. "Feia mesos que no es parlava de Kiev. Es parla de del front, però no es parla de què queda en una ciutat com Kiev quan es fa fora l'opressor. El que queda és dolor. Els cementiris estan plens de joves, veus les mares plorant en aquests llocs... Queden cases destruïdes, edificis caiguts, i no volen dedicar esforços a reconstruir perquè necessiten tots els esforços en primera línia del front", explicava Moisès Sala. 

"Queden cases destruïdes, edificis caiguts, i no volen dedicar esforços a reconstruir perquè necessiten tots els esforços en primera línia del front"

Cal destacar també que el fred ha arribat en un moment on no hi ha ni tan sols corrent elèctrica per poder escalfar-se. Per tant, el mal que ha infringit Rússia en la societat ha estat majúscul. "És un fred colpidor, que empitjora les condicions de vida de totes les persones. El fred del carrer es cal·la més dins, ja que no hi ha alegria, no et queden més llàgrimes... Ningú està preparat per viure una situació d'aquestes", afirma el director de Gospel.

Anar a Ucraïna per donar-los suport és l'únic que els ajuda a notar que no estan sols i que segueixen preocupant-se per ells. "L'única cosa que podem fer és intentar pal·liar tot el mal que s'ha fet a les persones, intentar donar suport logístic, material i humà i que sàpiguen que no estan sols".